dilluns, 13 de novembre de 2017

SA BASTIDA I ES BARRANQUELL Convent des Frares pels passos de sa Cova Major, s'Alzineta i s'Arrambador



SA BASTIDA I ES BARRANQUELL
CONVENT DES FRARES
pels passos de sa Cova Major, s’Alzineta i s’Arrambador
(03.11.2017)
Segons el DCVB, bastida és un conjunt de murs o edificis de tàpies o de fusta, fets amb caràcter provisional o defensiu. També pot ser una torre de barres i posts, amb rodes, ocupada per guerrers armats, que servia per acostar-se als murs, al setges de l’època medieval. En quant a Barranquell, barranc petit, és una depressió produïda en la terra per les aigües corrents o de pluja.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 11,400 km
DIFICULTAT MITJANA
Per compensar una mica la caminada, una mica llarga, de la setmana passada, havíem pensat fer una volteta més curta. Hem triat sa Bastida. Tenim informacions d’en Pep Torrens, de dues voltes no gaire llargues per aquest territori.
A les 8,10 h. començam a caminar. Partim de los d’Amunt, Alaró. Tot d’una, entre les cases, veiem la mola imponent de sa Bastida.
Casal de sa Bastida. Es creu que aquí es reunia l'ajuntament, a l'edat mitjana.
El dia és clar, calmat i casi calorós. Passam per davant Can Corona.
Només haurem de caminar uns vint minuts per arribar al canat àrab. És el punt on abandonam aquest camí, que ens menaria pel pas de s’Escaleta, de cap a Orient.
Començam pujant pel costat dret del torrent, entre marjades abandonades i tapades de carritxeres, ben banyades per la rosada, fins que arribam al camí des Rafal, ...
...que ens menarà a passar pels peus del penya-segats de sa Bastida.
Pas de s'Alzineta, al fons.
Noltros, però, l’abandonarem, per seguir per una drecera que no és altre cosa que l’antic camí. El seu començament no és bo de trobar. Està localitzat just després d’una corba molt tancada, cap a la dreta, pujant. Al costat oest hi veiem unes roques amb senyals d’estar trepitjades.
Seguim aquest caminet una estona, fins que trobam que ens desplaça massa a nord mentre que la cara que hem de pujar de sa Bastida ens queda a sud.
Així mateix les instruccions ens avisen que haurem de caminar per marjades abandonades.
És el que feim. Resulta molt complicat avançar, orientats a la paret llisa que tenim a la vista.
A les 9,25 h. arribam a un sender molt marcat que ens mena cap dret a on volíem arribar, la Cova Major. Aquest sender arranca devora un porxo que hi ha a la vorera del camí encimentat, poc més amunt del punt on hauríem arribat seguint la drecera.
Els penya-segats son impressionants, la seva grandària ens aclapara i la cova també té la seva gràcia.
Un bon grapat de degotissos. Hi veiem cordes i ferros emprats per fer escalada.
Al costat sud de la cova hi ha una encletxa entre unes grans roques, el pas de sa Cova.
Amb l’ajut d’un tronc que hi ha, ...
...podem pujar...
...damunt un primer escaló, ...
...i després de seguir el muradal rocós, ...
...per una inclinat coster, ...
...seguir pujant entre les encletxes, ...
...roques i alzines, ...
...que ofereixen bons punts on aferrar-nos.
A les 9,50 h. hem pujat damunt l’esquena de sa Bastida. Aquest pas l’anomenem de s’Alzineta. A noltros ens sembla més apropiat el primer, pel conjunt dels dos.
El territori és obert i el sol ens dona de ple. No corre ni un alè d’aire. Fa calor. Decidim pujar per allà on ens sembli millor i sense passar pel coll devora el Picó Gros. Ens resulta molt senzill avançar i guanyar altura sense grans esforços. Ben aviat ens creuam amb l’antic camí del cim. Seguim algunes fites, que no son necessàries, i passam pel cim.
A les 10,15 h. arribam al límit nord de sa Bastida.
Estam al cap d’amunt dels penya-segats i la vista és ampla i clara.
El sol és calent però aquí hi corre una mica d’airet fresquet que ens ajuda a descansar una estona, mentre intentam aclarir la segona part de la nostra volta. Un bon lloc per fer un cafetet.
Puig de Can Llendarina, Castell d'Alaró, i al fons a l'esquerra el puig de Lofra.
Lofra, sa Rateta i el Penyal des Migdia.
I ben davant noltros, sa Galera.
A les 10,50 h. tornam per allà on hem vingut...
...i davallam fins el coll amb el Picó Gros, ...
...on seguim el sender que ens mena a davallar pel costat oest de sa Bastida. És un sender bo de seguir, que ens mena a prop d’antigues edificacions defensives.
Sembla que sense justificació, el sender entra dins marjades abandonades d’olivar, on seguir-lo és impossible. Mantenim l’altura i caminam una estona per aquestes marjades.
Sabem que trobarem la canonada que davalla l’aigua de la font de sa Bastida.
Pocs minuts després hi arribam i, més endavant acabam a la pista que mena a la font i només cinc minuts després arribam a l’ull de sa font de sa Bastida.
La decadència és evident a tot l’entorn. No sentim remor del córrer l’aigua.
Fins i tot la placa, que recorda l’interès públic de la font, està esquerdada. No ens hi estam gaire i seguim per aquesta pista que, sempre pujant, ens mena a fer un seguit de revolts, entre el bosc i el pinar que ha envaït antics olivars, avui abandonats.
A les 11,40 h. arribam, altre cop, al camí des Rafal. Estam just davall allà on hem berenat.
La vista de sa Bastida, des d’aquí baix, encara és més imponent...
...i el cim de sa Galera, que veiem poc més endavant, ens sembla ben igual d’inexpugnable. Ara volem anar a veure un antic convent de frares. Sempre seguint les instruccions d’en Pep Torrens, caminam per aquesta pista un poc manco de quatre-cents metres i l’abandonam per un braç al costat nord.
Aquest braç mor molt poc després, en arribar a una caseta de caçadors amb una vista impressionant d’Alaró.
Son les 12,05 h. Ben davant aquesta casa, i orientat a sud-est, hi arranca un sender ben marcat, que mena a passar vora un seguit de colls de caçadors,...
...cada un d’ells amb unes vistes magnifiques.
És que cacen directament damunt les penyes. Alaró, amb un poc de zoom.
Seguir aquest sender, ara davallant, no presenta cap complicació i ben aviat som dins el bosc amb les senyals típiques dels carboners.
A les 12,20 h. passam vora un forn de calç, creuam un jaç de torrentó...
...i les fites ens menen directament al punt que anomenen el “pas de s’Arrambador”.
No és un pas sinó un seguit de graons, més o manco arreglats, on hi ha instal·lat un arrambador metàl·lic per donar seguretat a la passa.
Altre cop estam just a la vora de la timba.
Poc després arribam, altre cop, al jaç del torrentó i localitzem el camí que ens ha de menar fins al convent. Primer és senzill seguir-lo però, poc més amunt, i per mor de la garriga, l’hem deixat i acabam pujant entre les roques i marjades. El territori no presenta problemes però si que ho son els ullastres i mates que hem de superar constantment.
A les 12,50 h. arribam a les runes d’una casa prou gran.
L’imaginam de dos aiguavessos, dues plantes.
Tres estances a la planta baixa. A la part posterior, forn de pa i algun magatzem. Una rampa que dona accés a la planta superior, desapareguda.
Per les finestres pensam que, al manco hi havia tres estances més.
Per descomptat que no hi ha ni rastre de les teulades ni de la planta. Com a curiositat esmentar que hi ha uns arbres que han nat dins la casa, quina alçada supera de molt les parets del convent. Aquestes, en canvi, presenten prou bon aspecte. El portal i les finestres tenen els muntants de peces  grans de pedra picada.
A devora la casa hi ha les restes del que probablement eren les païsses.  
A les 13,00 h. tornam enrere, seguint, ara si, el camí original. Davallant ens resulta molt més senzill seguir-lo.
Només deu minuts després tornam arribar al jaç del torrentó. El creuam i després d’una curta davallada, ens orientam a l’est.
Localitzam un senderó marcat, que ens mena cap dret a una caseta construïda just davall una gran penya. La penya està folrada d’una heura gegantina. És la caseta des Barranquell. Son les 13,15 h. Hem complert els nostres objectius. No ens resta més que tornar al poble.
Davallam, seguint el caminet marcat i fitat. La davallada és ràpida i senzilla. El camí és clar i acabam dins un olivar ben cuidat.
Però per accedir al camí públic ens tocarà botar una barrera, si volem sortir d’aquest olivar. Son les 13,40 h.
Ara si, sense cap altre entrebanc, podem caminar relaxats, davallant cap a Alaró. A les 13,40 h. passam per s’Estret, on el camí i el torrent comparteixen el poc espai disponible.
A les 14,00 h. passam, altre cop, vora el canat àrab. A les 14,10 h. arribam al cotxe.
Al final ens ha sortit una volta més llarga del que esperàvem, però ha valgut la pena

Selva/Sóller, novembre 2017