dimecres, 16 de maig de 2018

SERRA DE LA PUNTA



SERRA DE LA PUNTA
Pollença
(20.04.2018) 
L’any 1969, dins un avenc a la serra de la Punta, s’hi trobaren taüts, cremats, en forma de bous en que hi varen aparèixer restes de cossos, ancians, dones i nins. Les anàlisis practicades a una mostra de la fusta, permeten datar les restes d’aquest sistema d’inhumació, entorn del 320 a. C. Els bous de la Punta permeten constatar els coneixements tècnics prou avançats dels homes talaiòtics.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 10,800 km
DIFICULTAT MITJANA 
Després de casi un mes sense poder coincidir el tres, per diferents motius, avui hem preparat una caminada que ens sembla no gaire llarga ni feixuga.
A les 8,00 h. del matí d’un dia tranquil i clar, deixam el cotxe a un carrer (Habitat) transversal a la carretera del Port de Pollença, situat a la primera rotonda, de la urbanització les Palmeres.
Haurem de caminar uns tres quilòmetres per arribar al punt on arranca la serra de la Punta. És just on hi ha el creuer amb la carretera que va a la cala de Sant Vicenç.
Hem decidit fer-ho així per no haver de venir amb dos cotxes.
A les 8,50 h. hem arribat al creuer amb la carretera a la cala de Sant Vicenç...
...i no tenim més que enfilar-nos per les roques i assolir la cresta d’aquesta serra.
El sol ens dona de ple i ben aviat ens fa nosa el jersei.
Per altre banda tot d’una som conscients que les vistes que ens esperen resultaran amples i prou espectaculars,...
... tot i que no mudaran gaire.
El territori no presenta cap dificultat.
No hi ha més que anar avançant entre les roques i la minsa garriga.
De tota manera hem d’anar pujant de manera constant.
Aquesta serra té un seguit de cims, que assoleixen cada un d’ells, una alçada superior que l’anterior.
Sabem que el més alt és, justament, el que es troba a l’altre extrem de la serra, per allà on tenim previst davallar.
A banda i banda de la serra tenim vistes de les amples valls que la voregen, tant el que arriba fins al Port de Pollença com el que s’atraca a la cala de Sant Vicenç.
Tot fent dibuixos d’escacs, de diferents tonalitats de verd.
Ben darrera nostre hi ha les cases de Pollença.
Pollença
Mentre anam avançant agafam consciència que la caminada no resultarà tan senzilla com pensàvem. Anar pujant, botant sobre les roques de la cresta resulta prou feixuc. El sol no fa altre cosa que augmentar la sensació de cansament.
A les 9,40 h. ens atracam al primer dels cims. Ben aviat localitzem senyals de la ma del home.
Traces d’antic camí i algun escaló rudimentari i poc elaborat. Sabem que a prop d’aquest cim hi ha restes d’edificacions, una cova i un avenc on hi trobaren restes d’enterrament d’humans.
En arribar al cim decidim fer-hi una volta per veure aquestes restes.
Només ens cal anar cap a sud-est, cap dret a un esperó de roca que destaca entre les carritxeres. No estam més que uns quinze minuts per arribar a les roques i veure els blocs composts donant forma al que podria ser el peu d’una rudimentària murada amb forma casi circular.
L’arqueòleg Aramburu-Zabala el classificà com a monument turriforme, atès que a sota s’hi troba una cova i avenc a on s’hi feien ofrenes i inhumacions col·lectives i també s’hi localitzaren els Bous de la Punta (taüts en forma de bou). 
Localitzar la cova ens costa una mica més. Interpretam les informacions que tenim de manera errònia i casi estam a punt de deixar-ho anar. Haurem de rellegir un parell de cops els diferents textos per acabar localitzant-la. Només era curiositat.
La cova no és gaire fonda i,...
...per descomptat, no davallam dins l’avenc on hi trobaren les restes.
Val a dir que molt a prop de la cova hi passa un altre camí. També ens sembla molt antic i rudimentari. Pensam que el ferien servir els carboners i garriguers que aconseguiren deixar casi bé pelada del tot aquesta serra.
Satisfeta la nostre curiositat, a les 10,40 h. seguim el nostre camí i anam a recobrar la cresta de la serra.
La caminada es fa feixuga i la calor pesada, així que decidim berenar tan aviat com arribarem a la cresta, sense esperar assolir cap altre cim.
Son les 11,00 h. El lloc triat per fer un cafetet, resulta del tot encertat.
Ja tenim vistes clares de la badia de Pollença i del nucli urbà del Port,...
....així com de la major part de la vall de Sant Vicenç.
A les 11,40 h. seguim el nostre camí.
Ens atracam als cims centrals de la serra.
El territori es torna més ingrat.
Les roques son de major grandària i ens veiem obligats a vorejar-les en comptes de poder caminar per sobre.
A les 12,10 h. assolim el segon dels darrers cims.
I també el segon més alt.
Tenim per davant una llarga esquena, no gaire empinada, ...
...que haurem de creuar per arribar al cim més alt.
A mig camí entram dins un redol que va resultar cremat no fa gaires mesos.
Les lletreres encara mascaren i els garballons tornen a treure noves palmes.
Han resistit al foc.
El final de la serra no el veiem, però si que l’intuïm.
Les vistes sobre el Port de Pollença ...
...i sobre la cala de Sant Vicenç son cada cop més amples i properes.
Som en el punt que les podem veure a banda i banda de la serra.
A les 13,00 h. passam pel cim més alt, el puig del Vilar, 316 metres.
L’altura sembla humil però ens hi hem deixat molt d’esforç per arribar-hi.
Som al cap nord-est de la serra de la Punta.
Davant nostre hi tenim el coll de Síller, uns dos-cents cinquanta metres més avall.
També davant nostre s’aixequen els cims més alts, la Talaia Vella, de les serres del Cavall Bernat, d’Albercutx i del Pal.
El lloc és espectacular.
La davallada cap al coll de Síller no sembla possible. Les roques cauen tallades a plom. Ens hi atracam i ben aviat veim alguna fita que ens marca encletxes entre les roques, per on podem davallar amb relativa comoditat.
El primer boci és el més complicat i arriscat, ...
...però ben aviat el territori es replana una mica i la davallada perd violència.
Així i tot, ens trobam amb més de dos esperons...
...que ens fan davallar un bon grapat de metres, ...
...però el risc ha minvat molt. Acabam caminant entre les carritxeres, que tapen el pla que creuam per arribar al camí.
Son les 13,50 h. en arribar al camí dels Pescadors, just al coll de Síller. Sembla que la part feixuga i complicada s’ha acabat. Avui no anam en darrer d’aventura. Tota la travessa d’aquesta serra de la Punta es fa fora camí.
Seguim el camí que hem trobat al coll, però ben aviat s’acaba i es converteix en un tirany, molt marcat i trepitjat. El seguim davallant i tornam a passar per una nova zona cremada. Suposam que es tracta del mateix foc.
En arribar a la zona plana hi trobam uns homes que tallen els pins cremats. Seguim pel camí i ens mena entre propietats, molt ben tancades, i arribam al camí de Síller, després de passar per davant les cases, i pel que podem atracar-nos a la urbanització on hi tenim el cotxe.
Fa una calorada. El dia es manté clar i el sol és poderós avui.
Arribam al cotxe a les 14,20 h. Un cop més hem comprovat que la dificultat no té massa a veure amb l’alçada de la fita, o dit d’altre manera, no hi ha enemic menut.

Selva/Sóller, maig 2018