dimecres, 1 d’octubre de 2014

SERRA DE CÚBER

SERRA DE CÚBER (995 m)


(01.04.2011) Una excursió espectacular, a on es fa necessari experiència i seny, però a canvi pots fruir d’un paisatge extraordinari, des d’una atalaia no molt transitada, al manco en la seva totalitat.
ITINERARI: Portell de Cúber – 1 hora i 5 minuts – coll de l’Ofre – 15 minuts – paret partió Cúber-Son Torrella – 15 minuts – cim Serra de Cúber – 2 hores – pas de n’Alou – 2 hores – carretera km 35,4.
DURACIÓ: Cinc hores i mitja, sense tenir en compte les aturades. Recorregut aproximat d’uns 9 quilòmetres. Temps real: sis hores i mitja.
DIFÍCIL
Plànol amb la traça del GPS (Alpina - Tramuntana central)
Sa d’avui es una sortida que anàvem endarrerint per manca d’informació. Només hem aconseguit unes indicacions molt generals i poc precises. Si que sabem que és molt provable que no tinguem altre opció que tornar enrere sense poder assolir es nostre objectiu, que no és altre que recórrer aquesta serra, des del coll de l’Ofre, on comença, fins arribar a sa carretera de Lluc, devora sa base militar.
A les 8,30 h. començam sa caminada d’avui, seguint sa pista de sa GR 221, que ens mena per sa vorera de s’ embassament de Cúber. És un camí molt transitat i que noltros ja coneixem. Fa un dia sensacional, un sol poderós i no corre gens d’oratge.

Mentre ens atracam al coll de l’Ofre...

... observam amb atenció sa Serra de Cúber, que ens queda al nord-oest. 
Xap a la serra del pas de n'Alou
Ens fitxam, sobre tot, en localitzar es pas de n’Alou. Sembla esser que es s’únic pas que permet anar de sa vall de Cúber a sa coma de Son Torrella. Els penya-segats d’aquesta serra ens semblen prou impressionants i sa seva cresta molt esmolada.
Les cases de Binimorat i el puig de l'Ofre (1.093 m), al fons

Aquest camí acaba per entrar dins es pinar, mentre va agafant altura. Encara hi ha bocins de s’empedrat original, però sa majoria s’ha convertit en un torrentó. Es veu molt mal mes pels efectes de s’aigua.
 A les 9,45 h. arribam al coll de l’Ofre i ara caminarem per un senderó, que, amb direcció nord, ens menaria a sa coma de son Torrella.
Noltros, però, l’abandonam aquest senderó tot just arribar a sa paret de partió. Des d’aquest punt anam fora camí...
...cercant sa cresta de sa serra, i en direcció nord-est. 
Si miram cap a l'oest tenim impressionants vistes dels dos Cornadors, així com de sa vall de Sóller i, al fons, es gran massis des Teix. 
A les 10,20 h. arribam al punt més alt de tota sa serra, a 995 metres. Dominam tota sa coma de Son Torrella, així com sa seva serra, que ens queden al nord-oest, mentre que al sud-est hi tenim sa vall de Cúber i ses cases de Binimorat. Just darrera hi ha l’Ofre, na Franquesa i sa Rateta, tal vegada més coneguts com “els tres mils”.
Embassament i Morro de Cúber, i al fons, serra des Teixos, Massanella, Bassetes....
Un bon lloc per fer un cafetet

A les 10,50 h. seguim es nostre caminar. Si arribar al punt més alt no ha presentat cap altre dificultat, que sa pròpia d’anar pujant per damunt ses roques, ben aviat això canvia radicalment.


Puig de l'Ofre i les cases de Binimorat

Vall de Cúber i sa Rateta


Coma de Son Torrella i el puig Major, al fons

Es nostre esforç s’haurà de centrar en anar superant els successius espadats que ens trobam, que ens barren el pas i ses possibilitats de voltar-los son limitades, per ses fortes pendents de ses seves roques.
Ben aviat sabrem el que ens espera.

A l’entretant, gaudim de impressionants vistes des puig Major que, des d’aquest punt, el podem contemplar amb tota sa seva extensió, llevat de sa seva cara nord.
Com si fos una continuació de sa serra de Cúber hi ha es puig de ses Vinyes.
Més enllà trobam en Galileu, es Massanella, es Tossals i tota la resta de cims que formen aquest imponent massís que ens separa de Lluc.
Ses vistes ja no varien. Sempre tenim es mateix entorn. A un costat sa serra i sa coma  de Son Torrella... 
...i a s’altre s’embassament de Cúber i els cims ja esmentats. 
Noltros seguim superant els entrebancs que trobam. No fa massa, hem vist una primera senyal de dificultat, una anella de ferro emprada, suposadament, per davallar amb cordes un de tants espadats que ens barren es camí.
Noltros hem aconseguit superar-lo davallant pel costat sud-oest, voltant-lo per allà on es territori es més pla i obert. Però tot seguit hem tornat anar a cercar sa cresta de sa serra, que aquest és el nostre objectiu.
Ja son passades les 11,30 h. i ses opcions d’abandonar sa cresta de sa serra son, cada cop, més minses. Els penya-segats, a dreta i esquerra, han guanyat en altura  i verticalitat. Noltros seguim endavant mentre aquesta serra ens ho permeti.
A les 12,00 h. hem arribat al punt que sembla que s’ha acabat, que no podrem seguir endavant. Ens trobam just damunt es pas de n’Alou, però no tenim cap possibilitat de superar aquesta darrera punta. Estam molt més amunt que es pas i tampoc tenim cap possibilitat de davallar perquè els penya-segats no ens deixen cap alternativa.
Tornam enrere. Fa poc hem vist una canal que ens ha semblat accessible per davallar-hi. Sa nostra idea és davallar a sa coma de Son Torrella i anar a cercar es pas de n’Alou, per on ens serà possible tornar a pujar a sa cresta de sa serra.
Com que no sabem per on pot resultar possible davallar aquesta canal, un heu fa per damunt ses roques, que li permeten davallar sense cap entrebanc ni risc excessiu, mentre que s'altre ho fa per allà on hi davalla s’aigua de pluja. Tampoc és complicada sa davallada, però si que, a tan sols un tres metres del final, ha de superar un pas una mica compromès. No te massa perill perquè hi ha possibilitats d’agafar-se be i s’encletxa que fa servir per passar-hi es prou ample i amb poca pendent. Amb pocs minuts hem aconseguit davallar. Son les 12,50 h.

Retrospectiva del pas de n'Alou, la serra i la coma de Son Torrella
No estarem més de cinc minuts a trobar es pas de n’Alou i tornar a pujar a sa cresta de sa serra. Des d’aquest costat es veu perfectament el punt on ens ha resultat del tot impossible seguir. Sa cresta esta rematada per una punxa de roca impressionant, amb els seus costats tallats a plom.
A partir d’aquí sembla que ses dificultats es van tornant manco preocupants.
Sa serra s’ha convertit en un territori ample i accessible.
Això no vol dir que resulti una passejada.
Encara ens queden altres cims per superar. Arribats aquí no volem renunciar a cap d’ells.
Segons avançam sa coma de Son Torrella queda enrere...
...i ja estam damunt s’embassament militar.

També s’embassament de Cúber ens queda casi al peus.
Trobam alguns xots pasturant i es bosc d’alzines és cada cop més evident i espès.
Però encara ens falta una bona estona per arribar a la fi.

A les 14,45 h. tenim a la vista sa base militar, senyal evident que ens queda poc.
Ens tocarà davallar de valent. Fins aquí ens hem mantingut a una alçada al voltants de 900 metres o més.
Acabam per entrar dins un alzinar molt espès i amb poques senyals d’activitat. Així mateix trobam algun cartutx.
Anam a cercar sa reixa que tanca es recinte militar i seguint-la, arribam al torrentó que ve de Son Torrella i va a parar a s’embassament de Cúber.
Son les 15,05 h. Hem arribat sans i ben satisfets de sa caminada d’avui, però amb sa sensació d’haver ultrapassat els límits de seguretat que ens havíem marcat.


4 comentaris:

  1. Hola amic Llorenç,
    Una passada de ruta, molt espectacular i molt ben explicada i il·lustrada en aquest nou blog que has iniciat. Et desitjo molta sort en aquest projecte, Ànims!
    Amb les teves explicacions, vàrem poder fer, el grup de Viaranys, aquests itinerari, Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Gràcies Josep per aquest comentari d'anims, i pel consell que m'has enviat. Ja hi he posat un tope.
    Ha estat una prova mentre esperàvem arrancar una nova temporada. Si em dona temps, la meva idea era anar publicant rutes, al manco les més interessants. Encara que tot això em menja molt de temps...
    Ja ho veurem en ser cuit...
    Salut

    ResponElimina
  3. Amic Llorenç.
    Enhorabona per aquesta nova finestra a la Serra que acabes d'obrir, on ben segur podrem trobar bones i novedoses rutes a seguir com les que normalment rebem.
    Sort i ànim, per bé de tots els que ens agrada la muntanya.
    Una abraçada.

    PD
    Amb el teu permís, inclouré l'adreça al meu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Joan
      Moltes gràcies per aquests comentaris. Fa temps que hi feia voltes, al manco ho volia provar... no em sent massa satisfet. Entre una cosa i s'altre hi has de dedicar molt de temps. Per poc temps que pugui disposar hi aniré afegint els itineraris més interessants.
      Em miraré al teu mirall... i serà un honor figurar al teu blog.
      Una aferrada.

      Elimina