dilluns, 31 d’agost del 2015

CLOT DE L'INFERN - EL PARAIGO - COMELLAR DE LA FONT BORINA


CLOT DE L'INFERN - EL PARAIGO
COMELLAR DE LA FONT BORINA
Pollença

(09-01-2015) El massís del puig Gros de Ternelles es troba situat a l’extrem nord de la Serra de Tramuntana. És un territori de mala petja i allunyat dels camins transitats. Tot plegat fa que qualsevol ruta pels seus estreps, sigui un itinerari difícil... o al manco complicat.

DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i mitja
RECORREGUT: 9,700 km
DIFÍCIL
BAIXA EL TRACK A WIKILOC
Per fer aquesta sortida seguim les instruccions del llibre Fites i Fetes. No coneixem pràcticament res del camí que farem, únicament coneixem el coll de Tirapau.
Son les 8,30 h. en deixar el cotxe al punt 5,300 de la carretera Pollença-Andratx. Ben devora un pontarró i davant la barrera que tanca el camí d’Ariant. Barrera de dubtosa legalitat.
Entram dins el camí i el seguim, pujant. És una tirada llarga però gens avorrida. Tenim a la nostra dreta el torrent. A les 8,45 h. passam per davant el portell pel qual tornarem, en acabar sa volta, si va bé.
Fa un dia ben clar, calmat i una bona fretada. Caminam per l’ombra. El sol casi be acaba de sortir i només arriba als cims que tenim previst pujar avui.


Son casi bé les 9,00 h. quan arribam al punt on la carretera passa a l’altre costat del torrent.
Comencen un seguit de revolts que ens separen del torrent i ens fan agafar alçada ràpidament. Ens ajuda a espolsar-nos el fred.
En arribar a la cinquena corba a l’esquerra, contant des de que creuam el torrent, abandonam el camí asfaltat.
Hi ha una fita però el camí casi bé no es veu.
És casi un acte de fe seguir endavant, però seran pocs minuts els que emprarem per creuar una zona turmentada per les ventades...
...que deixaren arbres arrabassats de soca-rel i casi esborren el caminet. El comellar pel que hem de pujar s’obre clarament davant nostre, mirant cap a nord-est.
Ben aviat trobam la filera de pedres que limita el caminet.
Cada cop és més evident...
...i acabam caminat per damunt un marge de certa entitat.
Creuam el torrent...
...i seguim pujant pel costat esquerra (orogràfic). Mirant cap a munt, al costat dret del torrent, hi veim la cova des Coloms, ...
...amb la seva paret de pedra en sec que la tanca.
Seguim les fites que ens ajuden a no perdre les restes del camí. Restes que son prou evidents i ens enfilen per aquest coster fent un seguit de ziga-zagues.
Amb l’alçada guanyam en amplitud de vistes. En giram darrera per gaudir de la Vall d'en Marc i, com a teló de fons, la Cuculla de Fartàritx i la serralada del Puig de ca de Míner, el Tomir i, més enfora el Massanella.
No hi ha dubtes que provarem d’arribar a la cova des Coloms. No resulta senzill. Primer arribarem al punt on el caminet que ens puja passa molt a prop del llit del torrent, en un punt que permet fàcilment creuar-lo. Hi ha una fita. Però a l’altre costat no en trobam d’altre. Feim un seguit de proves i acabam encinglats. Finalment ens decidim a davallar una mica per anar a parar al llit del torrentó que arranca, precisament, de la cova. És una via prou accessible i gens arriscada. Aconseguim arribar al portell de la cova a les 9,50 h.


Entre passar revista i intentar esbrinar els motius i utilitat d’aquest tancat de pedra, ens hi passam un quart d’hora bo.

Hem de tornar enrere per recobrar el camí que seguíem.
La propera fita serà sortir d’aquest comellar.
Per això seguirem, mentre resulti prou evident, les restes d’aquest caminet.
Però ben aviat ha desaparegut del tot...
...i es fa molt difícil seguir-lo.
Entram dins una llengua coberta de carritxeres, ...
Estreps del puig Gros de Ternelles, amb l'Esbaldregat de Pedruixella a l'esquerra.
Amb l'alçada guanyam amplitud de vistes, vall d'en Marc, Ca de Miner, Tomir, Massanella, puig Major...
Puig Major i serra de na Rius.
...que ens mena a passar pels peus de les penyes del cim del costat est d’aquest comellar, voltat la cota 521. És una pujada una mica feixuga. La costa no és gaire empinada però el càrritx és ben espès i ens costa avançar. Per altre banda el sol ens dona ben de ple i caminam a recer de l’oratge fred que corre aquí dalt.
A baix, el xap del torrent de l'Infern.
S'Abeurador o Gorg des Voltors.
La darrera part d’aquesta pujada es fa seguint un petit xaragall, on hi trobam noves senyals de l’antic camí.
Arribam al coll de Tirapau a les 11,10 h.
És un bon lloc però...
...no tenim gaire bones vistes, encara que ja podem veure el Port de Pollença, ...
...així que decidim anar a berenar al Paraigo.
Aquesta roca que destaca damunt el coster.
Hi anam decidits perquè és el punt que hem triat per berenar.
Hi arribam a les 11,15 h. Aquí si que tenim bones vistes.
Però no ens conformam i decidim pujar-hi a damunt.
Dit i fet ja som dalt de la roca, a gaudir del lloc, les vistes i el moment... i del cafetet.
La mar sembla un mirall i el cap Pinar un vaixell a punt de salpar, envoltat per una fina calitja. Hi fa bon estar al sol i casi no corre oratge. Podem veure el Castell del Rei, Cornavaques, serra de La Font, vall de Ternelles, badi de Pollença....
Port de Pollença i Punta de l'Avançada.
La Carena, el Castell del Rei i el Pla des Eriçons.
Ternelles.
A les 12,00 h. seguim la ruta.
Tenim previst davallar pel comellar que es troba a l’est del que hem pujat. Ens adreçam a un gran pi que es veu al cap d’amunt d’aquest comellar.
No hi ha camí però la fita és clara., creuar el coll de Tirapau.
Altre cop caminam entre carritxeres. Primer el territori és casi be pla però ben aviat guanya en pendent.
 
Noltros avançam costa a traves per arribar a aquest pinarro. Hi arribam a les 12,10 h.
Ara anam a trobar uns nous pins que s’han posat a la vista, ...
...seguint la mateixa orientació sud.
Ben aviat som als peus de les Penyes Vermelles...
...i tenim davant nostro un gran xaragall envoltat de pins.
Curiosament hi ha retxes de pins ajaguts per les ventades seguides de retxes en que els pins no presenten cap dany.
Be, idò es tracta de davallar aquest xaragall per allà on ens sembla més senzill.
El territori és complicat.
Moltes carritxeres i cada cop més pendent i, de tan en tant, algun pi enorme ajagut i mig amagat pel càrritx.
No serà fins devers les 12,45 h. que arribarem al que sembla el naixement d’un torrentó.
Aquí les roques guanyen protagonisme i ens faciliten molt la passa. Seguim el llit del torrent de la millor manera que ens sembla. La pendent no deixa d’augmentar i el torrent es cada cop més inaccessible.
Les roques son més grans i algun dels bots del torrent els superam pel seu costat dret.  
A les 13,15 h. acaba la complicació del torrent.
Arribam al naixement de la font Borina.
Un racó certament molt agradable amb un bosc prou espès d’alzines.
L’aigua té unes tonalitats, als petits gorgs que hi trobam, d’un blau cel casi misteriós.
Deixam el torrent pel costat esquerra, on hi trobam un camí de carboner, prou ample i evident. Ben aviat trobarem més restes d’aquesta activitat.
Anam passant a prop de sitges i barraques i algun forn de calç.
Pel territori resulta evident que som a prop de la fi de la volta. Caminam vorera del torrent, però ara son marjades amb ovelles que pasturen.
A les 13,40 h. arribam al portell que hem vist de bon matí i entram, altre cop, al camí asfaltat d’Ariant. 
Així mateix feim un seguit de mirades al territori que acabam de trepitjar, fàcil de localitzar gràcies a les Penyes Vermelles, que ara si que lluen el color que els hi dona el nom.
No tenim més que anar cap a la carretera, on hi arribam a les 13,50 h.

Ha estat una sortida interessant i un tant “salvatge”.

Selva/Sóller, agost 2015