diumenge, 2 d’agost de 2015

CAP GROS – PUNTA DE SÓLLER - NA CATANYA

 
CAP GROS - PUNTA DE SÓLLER - NA CATANYA
pels camins de Muleta, de Son Sales i de Binidorm
(02.10.2014)
La zona de Muleta és on es trobaren les primeres restes de Myotragus Balearicus, a on els arqueòlegs han documentat abundant ceràmica de distintes èpoques i que es remunta fins al període talaiòtic, i a més, és on es troba un dels pocs savinars que hi ha en tota la Serra de Tramuntana. Tot plegat converteixen aquest lloc en una zona d’alt valor... i que cal protegir.

DURACIÓ.- Cinc hores i mitja
RECORREGUT: 14 km.
FÀCIL 
Plànol de la ruta

 Per començar la nova temporada hem triat una volta no massa llarga ni complicada, per allò d’anar recuperant un estat físic una mica abandonat al llarg de l’estiu.
Així que ens trobam a sa Roca Roja (entre Sóller i el Port de Sóller), a les 8,30 h. Després d’uns dies d’inestabilitat i molt plujosos, avui sembla que serà clar i calmat. També ens acompanya un convidat, n’Andreas, un alemany afeccionat a les caminades.
Creuam el torrent Gros i començam la caminada pel camí vell de Muleta. Primer el camí ens mena pel costat esquerre del torrent, que du aigua per mor de les abundoses pluges dels darrers dies.


El camí ha estat arreglat per poder-hi passar els cotxes. Però ben aviat recupera la seva fesomia original. Passam un portell, just a la cruïlla amb el camí de Binidorm, i ens trobam amb el camí empedrat de Muleta,
...que ens mena entre pins, primer, i olivars ben arreglats, després.
 Ben aviat, i gràcies a l’alçada que hem assolit gaudim de les primeres vistes del Port de Sóller.
 Passam vora les cases de Muleta de Ca s’Hereu, reconvertides en hotel, i un poc més tard veiem les cases de Cals Avinyons, que queden enretirades del camí.
Després de vorejar les cases de Muleta Gran...
 ...arribam a la cruïlla del camí que mena al Cap Gros. Son les 9,20 h.
 Seguir el camí es d’allò més senzill. Està molt trepitjat i resulta ben evident. A més, llevat d’algun bocí molt curt, casi tot el temps davallam. El sol fa una bona estona que ens dona de ple i la calor es fa present mentre seguim gaudint de vistes del Port de Sóller, entre la garriga i el pinar.

 Arribam a les 9,50 h. al Refugi de Muleta, vora el far del Cap Gros.
 Hi ha un moviment important de persones que es preparen per partir a caminar. Noltros fa més d’una hora que ho feim.


 Just al costat de ponent de l’aparcament hi arranca un antic camí de carro. El primer boci es veu malmenat per l’abocament d’enderrocs d’antigues obres...
...però ben aviat la cosa millora i el camí ens mostra la seva vertadera fesomia.
 Els racons per on ens mena son tranquils, es veu poc trepitjat i molt manco fet servir pels carros.
  Aquest camí segueix la línia dels penya-segats però a considerable distància. Així i tot no ens abandona la vista de la mar, blava i una mica picada. Aquest camí mor just a dins una clotada, on el bosc de pins també s’esvaeix i dona pas a la garriga. Son les 10,15 h.
 Ara ens toca caminar per damunt el roquissar. Les fites, abundants, i les marques de pintura, discretes, ens menen al cap d’amunt dels penya-segats. Arribam a la Punta des Canet, amb una formació rocosa penjada damunt la mar i amb una forma molt especial. Son les 10,25 h.
 Però aquest no és cap dels nostres objectius d’avui. Haurem de pujar pel cap d’amunt dels penya-segats per arribar, finalment a la Punta de Sóller.
No hi ha confusió possible. Al cap d’amunt hi trobam una roca amb forma de covatxó, i tot just devora hi ha el cim. 
 És un bon lloc per berenar... i fer un cafetet. Son les 10,30 h.

Sa Foradada
Des d'aquí podem veure, cap a nord-est, la Torre Picada, puig de Bàlitx, de sa Bassa, Moncaira, na Seca, Penyal des Migdia, puig Major i algun més...


Es Gall

 I cap a l'oest, sa Dragonera, Cap Fabioler, Mola de Planícia, sa Foradada, puig Gros des Teix, els Còdols Blancs de la cala de Deia i Llucalcari...
 A les 11,00 h. seguim el nostre camí. Anam a cercar un cul de sac de la urbanització dels Bens d’Avall.
 Primer haurem de fer una davallada ràpida i gens còmode...


 ...pel tal de creuar el torrent del Salt d’en Moxina, que aboca les seves aigües a la mar, amb un salt considerable i casi be vertical...
...amb una bassa coberta a la seva llera.
 A l’altre costat, seguint les fites...
 ...pujarem fort entre la garriga.
 Aquest és un tram més complicat, la garriga és espessa, tant que casi tapa els marges d’antics olivars, absolutament envaïts pels pins i les carritxeres. 



 Localitzam les restes d’una casa de roter...
...i, una mica més tard, un porxo amb la teulada esfondrada per la caiguda d’un pi.  
  Intentar seguir les fites és casi be inútil. Abandonam aquest propòsit i ens guiam per la brúixola.

  Avançam amb dificultat però arribam al carrer de la urbanització,
 ...molt a prop del cim, marcat amb la cota 225. Son les 11,45 h.
 Caminam una bona estona pels carrers. Es una passejada agradable que ens regala noves vistes del reco des Canyaret i Llucalcari.
El sol ens dona de ple tot el temps. No hi ha ni un nigul que ens doni una mica de conhort, i a n’aquestes hores la suada és considerable. 
Mentre caminam ens plantejam la possibilitat d’afegir-hi una mica més d’aventura, i decidim anar a cercar s’Ermita del Pare Catany. Sabem que no deixen pujar-hi, però tenim una idea per on accedir-hi.
 Mentre ens atracam a la carretera de Deia, no perdem de vista el costat esquerra del camí de la urbanització i localitzam un portell que té la reixeta arregussada. Ens decidim a entrar-hi i ens enfilam per un senderó que ens sembla trepitjat.
 Ben aviat som damunt la cresta d’aquesta petita serra, anomenada Na Catanya. Hi trobam una primera edificació a mig fer i abandonada. Aquí hi arriba un camí ample, el seguim cap a nord i a les 12,40 h. arribam a una altre casa a mig fer i també abandonada. Som al punt més alt, 296 m.

 Just devora hi veim les restes d’una senzilla edificació, feta aprofitant el redós d’una gran roca. Hi ha altres restes, petits paretons fets de pedra lligada amb “fang de lluna”, mescla de terra porgada i calç. Suposam que és el que queda de l’ermita (?).
  Sembla que també hi ha restes d’èpoques molt més antigues. Des d’aquí gaudim de noves vistes del Port de Sóller i del clot de Cals Avinyions i els voltants de Llucalcari.




Tornam enrere pel mateix camí però, en el darrer bocí, en comptes de davallar per allà on hem pujat, ens decidim a provar sort davallant per la cara sud d’aquest turó.
 Sense grans dificultats, ni haver de botar cap mena de tancat, amb pocs minuts arribam a les marjades d’un olivar ben mantingut, per on hi passa el camí de Son Sales. Això ha estat un xalar. Son poc passades la una del migdia.
 No feim més que seguir aquest camí, ben assenyalat i molt transitat. De cop en sec, hem entrat a una ruta molt coneguda i emprada pels estrangers que venen a caminar per la Serra de Tramuntana.
 El camí davalla fort, sense descans. No està massa ben conservat i es veu malmenat per la caiguda de roques, que li han fet bons esbaldrecs. A les 13,30 h. passam a prop de les cases de Son Sales,

 ...i poc després arribam a la cruïlla del camí de Binidorm.
 Ens hi enfilam per tal de voltar pels peus de les penyes que guaiten damunt Ca N’Aí.

 El camí s’enfila fins a guanyar bona alçada, el que ens dona l’oportunitat de gaudir d’amples vistes de la vall de Sóller des d’un punt poc conegut, amb els horts i jardins de Ca N’Aí en primer lloc. 

Superat aquest punt, el camí torna a davallar fins a deixar-nos devora el portell pel que hem passat de bon matí.
No tenim més que tornar per la vorera del torrent Gros, cap al pont i arribar al punt de partida, l’entrada del camí de sa Roca Roja.

 Per ser la primera sortida de la temporada ens ha quedat una mica massa llarga i la calor ens ha posat a prova. Son les 14,00 h.

Selva/Sóller, agost 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada