dijous, 6 d’agost del 2015

OLLA D'EN PASTOR I PAS DE SA MATA



OLLA D’EN PASTOR I PAS DE SA MATA

(24.10.2014) Seguint les passes d’altres bons muntanyencs, hem fet un itinerari per una zona molt abandonada. Rotes oblidades, camins a punt de desaparèixer, marjades d’olivar, ametllers.... per un territori càrstic, amb una vegetació esponerosa, per acabar baixant al torrent de Lluc. Tot plegat converteix aquesta ruta en un itinerari difícil, no apte per a tothom.


DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i mitja.
RECORREGUT: 9,500 km.
DIFÍCIL 
Plànol Alpina i traça del GPS


 De sa volta d’avui en coneixem pocs bocins. En Llorenç recorda algun detall del pas de sa Mata i els altres dos coneixem la baixada a s’Entreforc, pel camí des Burgar, però de pujada no l’hem caminat mai.
Ens trobam a les 8,00 h. a l’aparcament del restaurant Escorca, a on hi comença el camí des Burgar, per davallar a s’Entreforc. 
Noltros el seguim poc més 150 metres, perquè el deixam per pujar una petita costa, casi esborrada, que de fet es l’antic camí abans no  tanquessin el seu pas per les cases d’Escorca. Només hem de pujar uns metres per arribar a la cresta, aquí hi comença una pista ample, que sembla feta per maquines.
Puig Tomir, al fons

 La seguim una estoneta curta, perquè en el punt que travessa una paret seca, l’abandonam, per seguir un camí empedrat que davalla pel costat esquerra de la pista, cap a nord.

 Seguim aquest camí, empedrat a redols, i després de passar un portell arribam a un rotllo de sitja. Son les 8,30 h. 
 Hem de seguir davallant per aquest camí, que a estones està esborrat per les carritxeres, que ens fa passar de manera enginyosa entre les grans roques que ens trobam.
 Mentre la vista del puig Roig s’ha fet present, així com les formacions rocoses de formes capricioses, en un mati extraordinari, clar i calmat. No fa gens de fred.
 És que anam perdent altura mentre voltam un esperó a on hi ha la cova de s’Aigo. 
 Esta situada als peus d’uns petits penya-segats que miren a nord i el camí que seguim ens mena a passar molt a prop de la boca.
Així mateix haurem de seguir un tiranyó, pujant, per arribar a l’entrada de la cova. Son les 8,40 h.
 
 Seguim el mateix camí que ens ha menat fins aquí. Esta mig tapat però seguir les pedres del marge de sosteniment no presenta major dificultat, fins que no arribam a un pla cobert per pins de grans mesures i una espessa catifa de carritxeres.
 Hem perdut tota referència visual i ens guiam només amb la brúixola. 
 Es tracta de trobar la paret que tanca s’Olivaret, on hi ha un porxo amb la teulada esfondrada.
 No hem estat prou fins en l’orientació i hem localitzat la paret en el seu costat est.
 Hauríem d’haver caminat encarats de ple a nord.
Esclata-sang

 Un cop dins s’Olivaret, i localitzat el porxo, ens limitam a voltar-lo cap a nord-est,

 ...seguint el nivells de les seves magnifiques marjades amb oliveres de soques impressionants,
Roca Roja

 ...mentre controlam l’orientació de la paret que ens tanca.


  Ben aviat arribam al portell d’entrada a aquest redol, avui absolutament abandonat i que ens sorprèn la feinada feta per aconseguir uns marges tan potents i oliveres tan grans en un territori on el pedreny ho domina tot. Mentre gaudim d’impressionants vistes del tall de s’Entreforc i guanyam en detalls del redol de Cosconar. El dia es manté seré i començam a tenir calor quan el sol ens dona. En sortir de s’Olivaret son les 9,30 h.
Puig Tomir, al fons

Son Colomí

S'Olivaret

Serra de na Rius

 La següent fita la tenim ben a la vista. Sortint de s’Olivaret ens trobam damunt una cresta, molt a prop de la cota 459. Al costat est hi comença un comellar, no gaire empinat, i a l’altre costat hi veiem una paret de partió, que ens servirà de referència per arribar al coll de s’Era.
 El territori que hem de creuar no presenta cap més dificultat que la pròpia garriga, a estones prou espessa, mentre que altres redols hi dominen les grans plaques de roca que ens alleugereixen la passa.
 El dia ens facilita unes vistes extraordinàries dels camps sembrats que envolten les cases de son Colom i son Colomí.
  
Arribam al coll de s’Era a les 10,00 h. Pel seu nom és fàcil entendre que aquí hi ha una gran era i, una mica enretirades, les runes de la cassa on hi habitarien els homes que venien aquí a ventar el gra.
 
 Molt a prop també hi ha un petit pou, aparedat de paret seca i no gaire fondo. 
Runes de la casa

Des d’aquest punt tenim a la vista l’anomenada Olla d’en Pastor, un altre redol d’olivar, amb uns esplèndids marges. El clot està orientat a sud, així que noltros ho tenim be de cara, quan miram a nord.
Noltros volem arribar al fons del clot que tenim davant, on hi veiem també algunes marjades. Ens ajustam al perfil del roquissar mentre davallam. L’orientació es nord-oest i hem de creuar una nova paret de partió. En arribar al fons del comellar ens adonam que hauria resultat molt més senzill davallar directament pel centre del comellar, on hi ha un petit torrentó, que ens hauria menat a aquest mateix punt. La paret té un portell assenyalat amb una fita. Però ens hauríem perdut el coll de s’Era. Son les 10,10 h.
Després de davallar per un petit roquissar arribam a les marjades, amples i amb marges tots sencers. No tenen cap esbaldrec.
Així mateix veim que fa uns anys varen exsecallar i arreplegaren la llenya a munts no massa grans, però no vingueren a recollir-la.

Coval al fons de s'Olla



Les penyes que tanquen aquest petit redol li donen forma d’embut, que fa que acabi en un nou torrentó.
L’hem de seguir per acabar davallant al torrent de Lluc, després de superar un fàcil bot. Hi arribam a les 10,30 h.
És un bon lloc i bon moment per berenar... i fer un cafetet.
A les 11,00 h. seguim la ruta.
Ens toca davallar pel llit del torrent,...

...que ben aviat el deixam pel costat dret i seguim les fites, que ens assenyalen el començament del camí del pas de sa Mata. Està ben fitat i és bo de seguir.
Ens intriga la feinada que representa fer un caminet, amb marge a molts de bocins,
...només per superar un pas a dins un torrent, a una zona tan allunyada i amb tant pocs recursos. Suposam que era molt emprat com a via de comunicació entre Lluc i la mar, o fins i tot arribar a Sóller.
Certament aquest caminet ens dona oportunitat de contemplar com el torrent de Lluc es va encaixonant a l’encletxa, que cada cop és més estreta i fonda.
Ben aviat perdem de vista el llit i només podem intuir el seu recorregut.


Aquest camí, o el que queda d’ell, és una nova mostra de l’enginy necessari per superar aquest territori tan ingrat.

Pas de sa Mata

A les 11,30 h. tornam a ser al llit del torrent de Lluc.

El seguirem fins al punt on hi arriba el camí des Burgar, la davallada habitual des d’Escorca. Així mateix ens plantejam deixar el torrent per un comellar, assenyalat amb una bona fita, i que figura com a via alternativa, però finalment ho descartam.
El trànsit pel llit del torrent és tan gratificant com el torrent de Pareis, però els voltants i els desnivells no son tan imponents.
A les 11,55 h. arribam al camí des Burgar.
És la nostra via de sortida.  És una pujada duríssima, estam cansats i fa una calorada. El sol ens dona de ple i anam banyats per la suada. Però no hi ha altre remei que pujar.
A la nostra esquena, el puig Roig.
Les cases de Cosconar.
Hi pujarem una bona estona, fins arribar al coll, vora la cota 378, on l’abandonarem. El camí es veu molt fet mal bé. Per aquí hi passa una gentada i és un reclam de primer ordre pels senderistes. De fet ens creuam amb varis grups de persones que davallen.  Aquest és un altre exemple d’inèpcia de les autoritats que haurien de vetllar, i fomentar, aquestes activitats sostenibles, via restauració i manteniment d’aquest patrimoni, casi be incalculable, de camins desconeguts i casi esborrats per la garriga i l’abandó. I no en parlem del que haurien de fer amb aquest camí des Burgar. Casi bé l’haurien de refer de bell nou en molts de bocins que ja ha desaparegut.
Aprofitam els revolts per recuperar l’alè i gaudir de les vistes del llit del torrent, a prop de s’Entreforc. El territori que ens envolta ens mostra tota la seva duresa. Garriga i penyalars es van succeint de manera casi ordenada.

Hi pujarem una bona estona, fins arribar al coll, vora la cota 378, on l’abandonarem.
El tall del torrent de Pareis ens mostra una imatge increïble, amb la mar al fons.
A les 12,20 h. abandonam es camí des Burgar i entram a una nova zona, sense camí conegut.
Ara el que volem es pujar per aquest comellar, que ens ha de menar directament als peus dels penya-segats des Mirador de sa Casa Nova. Sabem que hi havia camí perquè, en altres excursions ho vérem, sabem que trobarem alguns rotllos de sitja.
La pujada és complicada. Anam per allà on ens sembla millor, entre mates de càrritx. Just començar el comellar hem creuat el torrent des Horts i ens enfilam pel costat esquerra del comellar, el que queda més a l’oest.  
És una estona molt dura. Anam cansats i el territori no fa altre cosa que pujar. Efectivament, mentre pujam trobam algun rotllo de sitja i, en el de més amunt, el que queda del caminet. Intentar seguir-lo és inútil, esborrat pel xaragall i les carritxeres. A les 13,00 h. sortim del comellar i arribam a una zona amb el territori més obert i manco costerut.
Rota d'en Negre

Només ens resta orientar-nos cap a la cova des Mirador, amb els penya-segats rogencs que l’envolten.
Pocs minuts més tard hi arribam. Aquí hi fa ombra i és ben agraïda.
Fàcilment localitzam el caminet empedrat que, probablement, feien servir els carboners...
...que anaven a feinejar al comellar que acabam de pujar,


...i a la rota d’en Negre,
...que ens mena pels peus d’aquest coval i ens treu a la carretera,

...casi un quilòmetre enfora del lloc on tenim el cotxe. Son les 13,30 h.
Hem passat per territoris oblidats i casi inaccessibles, a l’hora que ens hem vist obligats a fer bon us de l’orientació, per decidir la ruta correcta i arribar allà on ens havíem proposat.

Ha resultat una volta fantàstica.


Selva/Sóller, agost 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada