dimarts, 4 d’agost del 2015

PENYAL DES LLAMP - SA GÚBIA - PUIG DE SON NASI



PENYAL DES LLAMP - SA GÚBIA
PUIG DE SON NASI
pel Barranc, el coll des Porrassaret i comellar de Cas Putxer

(17.10.2014)
Pujar a dues de les "Tres Maries", com anomenen a Bunyola, als ben alineats cims de s’Alqueria, Son Nasi i Son Poc, és un itinerari habitual pels senderistes. Noltros però, hem optat per fer-ho pel Barranc de sa Gúbia i el coll des Porrassaret, un itinerari manco transitat.

DURACIÓ TOTAL: Sis Hores i mitja.
RECORREGUT: 10,800 km.
DIFICULTAT MITJANA 
Plànol Alpina i traça del GPS
BAIXA EL TRACK A WIKILOC

 D’aquest redol de muntanyes en coneixem alguns cims per això hem decidit mudar la manera de pujar-hi.
 Ens trobam a les 8,00 h. d’un mati realment espectacular tenint en compte que estam a mitjans d’octubre. Clar i calmat, no corre oratge i la temperatura està just be. Deixam el cotxe a l’aparcament del restaurant Can Penasso, al creuer de la carretera de Sóller i Bunyola. En Joan no ens acompanya avui.
 Començam la caminada pel camí vell de Bunyola a Raixa. Està asfaltat i ens mena entre propietats molt ben cuidades, casi totes elles amb cases de nova construcció. Son un complement perfecte, vivenda i redol cuidat. Passam a prop de s’Alqueria Blanca i gaudim de les primeres vistes del puig de s’Alqueria i del tall del torrent de sa Gubia. Es sol hi dona de ple. No massa més endavant, el camí es veu molt manco transitat i no esta asfaltat. Només és un bocinet curt i ben aviat ens hem trobat amb el llit del torrentó.
 Son les 8,35 h. i seguim el llit del torrent, pujant. No és gaire ample i caminar-hi no presenta cap complicació, tot i la verdor de les voreres.
 Les pedres es veuen lluentes, pensam si és de passar-hi gent que va a fer escalada o altres excursionistes com noltros.


Parets de sa Gúbia, a nord
Parets de sa Falconera, a sud

La calor augmenta, resultat del sol, la caminada i l’humitat d’aquest redol. Casi be no veiem el cel, coberts pels pins que anam trobant, algun d’ells molt alts i gruixats.


 A les 9,00 h. casi hem arribat a l’estret. Els penya-segats del puig de s’Alqueria es veuen imponents d’aquí baix. 
 Hem de superar un primer pas, una mica complicat. Hem de pujar per les roques, grans i ben lluentes. 

Segur que son tan fines per mor del pas de l’aigua i no de les persones. 
 Al marge esquerra (orogràfic) del torrent hi localitzam les restes d’un camí de carro, que puja pel coster per salvar el bot que ja hem superat. 

A les parets de sa Gúbia i voltants s'hi practica escalada


 Hi anam i el seguim poques passes perquè mor just al següent bot del torrent. 
Aquest bot es pot superar, pel costat esquerra (orogràfic) per davall una gran roca que hi té una barrereta de ferro, o pel costat dret pujant directament per les roques. 
 Ho feim cada un per un camí diferent sense cap gran entrebanc. Aquí hi veiem restes d’un gran mur, suposam del que seria la partió entre les finques de s’Alqueria Blanca i sa Muntanya(?), hi ha informacions que xerren d’una petita represa per evitar les torrentades.  
 Som, pot ser, en el punt més estret d’aquest barranc. Ens giram darrera i hem perdut la vista als plans de Raixa i de s’Alqueria Blanca. Les penyes ens ho tapen.
 Seguim el torrent. Poc més amunt arribam al punt on s’hi junten els dos braços que donen nom al torrent de sa Gubia. 
 El territori s’obri molt. Es nota més planer i amb molta més vida. La garriga casi tapa del tot el llit. Tot va d’allò més esponerós. 
Volem arribar a la bassa, al bassol des Barranc, que sabem que hi ha en aquest redol, reserva d’aigua per l’estiu pel personal que havia d’arribar fins aquí a feinejar, fer carbó o vetllar les guardes. La bassa hi és però l’aigua que hi veim no fa ganes de provar-la. Sembla que aquest punt del torrent, ample  i pla, es feia servir per munyir les ovelles i cabres.
Segons les informacions tenim diferents vies per sortir del torrent. 
Pot ser la més coneguda és pujar pel braç esquerra (orogràfica) del torrent. És una pujada llarga i dura. 
 Noltros, però, venim amb un projecte una mica diferent. Tenim decidit pujar pel xaragall que penja del coll des Porrassaret, que separa sa Falconera del Penyal des Llamp, també conegut com puig Pla.
 Son les 9,40 h. i sense més contemplacions, tornam unes poques passes enrere, des de la bassa, i ens enfilam per la tenassa coberta de carritxeres. És un territori molt humit i tot d’una descobrim una mostra de bolets, petits, blancs, delicats. Sembla que son una colònia de “Mycena galopus”. 
 Es tracta d’anar pujant per aquesta tenassa, que està al costat dret del torrent.

Sa Gúbia

 Pujar per “onsevulla”. Segurament hi hauria un caminet per accedir als redols de bosc d’alzines, però no ens enredam i tiram per dret.
 La pujada resulta una mica fatigosa però, les carritxeres ens ajuden i ens hi aferram. Evitam pujar pel xaragall perquè és més inestable. No hi ha perill de pèrdua, les penyes es van tancant a mesura que pujam i no ens deixen altre sortida que el coll, tancat amb dues parets seques i les restes d’una reixeta rovellada i esbotzada. Hi arribam a les 10,10 h.
 Abans de canviar de vessant feim una darrera ullada a n’aquest redol. Podem veure, en tota la seva grandària, la cara nord del puig de s’Alqueria i just a l’altre costat d’allà on hem pujat hi veiem el braç esquerra del torrent i una mica més a nord el tall per on davalla el braç dret, que ve de la vora de les cases de sa Muntanya.
 Som damunt la cresta, les vistes amples cap a Palma en regalen una estona per recuperar l’alè. Però encara que ens queda molt per avui.
 Giram a nord, seguint la paret de partió i pujam al cim del puig Pla, o Penya des Llamp. Ja coneixem el territori.
 És un seguit de roques i petites encletxes amb terra. Avançar és molt senzill però l’esforç de seguir pujant, a ple sol, ens fa agafar una bona suada. 
 Anam agafant altura i recobram les vistes dels environs de Bunyola, gràcies al tall del Barranc de sa Gúbia. També tenim vistes dels voltants de Palma i de les muntanyes que envolten Valldemossa.
 Arribam al cim a les 10,45 h.
 Un bon lloc per fer un cafetet.
Na Fàtima

El Galatzó
 A les 11,30 h. seguim el camí. Fora camí. Ens orientam, altre cop, a nord per anar a trobar les cases de sa Muntanya. Sense cap complicació, travessam una zona de roquissar i davallam per un petit pas que ens fa arribar a la vora del territori de conreu. Trobam més exemplars enormes de pi i bolets, un gros sembla ser un “Boletus satanas”, el més tòxic de tots els “Boletus”.
Cases de sa Muntanya
 Només vint minuts més tard arribam al llit del torrent i una nova mostra de bolets. Ara sembla ser un “Russula maculata”. Tampoc és comestible.
A les 11,55 h. arribam al camí de carro. 


 El seguim, pujant, per arribar al cim del puig de s’Alqueria. És una estona relaxant, caminant i contemplant les vistes que aquest dia ens regala.
 L’immensa murada del puig de s’Alqueria ens espera, mostrant-nos la seva cara nord, rogenca i tallada a plom.
Xaragall per on hem pujat al coll des Porrassaret
 
 Arribam al coll a les 12,40 h.
Aprofitant que passam per aquí, ens atracam al cim del puig i gaudim de noves vistes panoràmiques mentre fem un petit descans. Son les 12,46 h.
Coll des Porrassaret i Penyal des Llamp
Al mirador de sa Gúbia
Refugi Leandre Ximenis i puig de Son Nasi

Puig de Son Nasi i Bunyola, al fons
 Per acabar la ruta ens proposam fer el cim del puig de Son Nasi.
 Altres vegades que hem passat per aquí ho hem comentat i avui serà el dia. Per això, primer haurem de davallat al coll que separa els dos cims. No anam pel camí de carro, sinó per un tirany, fitat i prou incòmode.
 Arribam al coll a les 13,15 h.
 La calor no ha fet més que augmentar i davant nostre tenim aquest penyalot que ens fa una mica de mandra pujar, però ho hem decidit i no hi pensam pus.           
 La pròpia pujada resulta espectacular, fora camí i cercant els millors llocs on posar els peus. Hi ha alguna fita per ajudar a l’orientació. Tanmateix el cim es allà dalt i no hi ha possibilitat de pèrdua. Hem de pujar i pujar.
13,30 h. Som al cim. Corre oratge fresquet que ens dona conhort i les vistes no poden ser més espectaculars. 

 Als nostres peus els horts que envolten s’Alqueria Blanca i per on hem passat de bon matí. Bunyola, la serra d’Alfàbia, els estreps del Teix, Penyal d’Honor, Comuna de Bunyola, etc. Casi sens fi.
 
Bunyola
Vista cap a Palma

 No ens podem enredar gaire. Es fa tard i hem de tornar. 
 La baixada resulta igualment espectacular i ràpida, tot i que anam amb molt de compte. 
 Passam pel costat de l’avenc de Son Nasi. A les 13,50 h. tornam a arribar al coll.     
Ara hem d’encarar la davallada pel comellar de Cas Putxer, que separa les dues muntanyes. Alguns l’anomenen el Comellar de Can Bonjesús, però sembla que no és aquí, sinó el que separa el puig de son Nasi del de Son Poc. 
Bé, idò davallam per aquest comellar. El coneixem i sabem que el boci superior és complicat i desagradable. Roques a lloure i pedrenys que ens fa llenegar, però aviat trobam les restes del caminet original, que el seguim amb delit, i que ens mena a fer un seguit de ziga-zagues... 
 ...per acabar deixant-nos al camí de carro, molt més ample i planer.


La caminada arriba a la seva fi, a les 14,20 h. passam la barrera, a l’acabament del camí..., 

...davallam pel vial asfaltat que ens mena a l’aparcament, on hi tenim el cotxe, mentre creuam entre horts ben arreglats, antigament propietat de la finca de Son Nasi.

 Arribam a les 14,30 h. estam cansats i acalorats, però satisfets de la caminada.
           


Selva/Sóller, agost 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada