dijous, 13 d’agost del 2015

PUIG DE S'EVANGÈLICA pel pas de sa Selleta




PUIG DE S'EVANGÈLICA
pel pas de sa Selleta

(21.11.2014) El puig de s'Evangèlica és un bon exemple de com esta configurada la costa nord. És un sector abrupte, que acaba en penya-segats de més de cent metres i torrenteres braves, obagues i atapeïdes de vegetació.

DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i un quart.
RECORREGUT: 7,700 km.
DIFÍCIL





Coster anomenat "sa Monja"
Sabem que hi ha rutes que s’han fet possibles després del incendi de la zona d’Andratx i Estellencs. Més concretament al puig de s’Evangèlica, per això és que ens hem decidit a descobrir aquest boci de territori. Cap dels tres en coneixem res de tot aquest redol, casi be inaccessible quan estava cobert de bosc i garriga.
 Son les 8,00 h. en deixar el cotxe aparcat al petit mirador que hi ha al km 103 de la carretera Pollença-Andratx, ...
...just davall els Cingles d’en Barrina, el lloc és conegut com el Corral Fals. El dia és clar i tranquil.
 El primer que ens ha sobtat és veure aquestes muntanyes pelades, amb molt de pins morts, socarrats, esperant que els retirin per fer llenya. Davant nostro hi tenim un coster de rocam, anomenat “sa Monja”, farcit de pins no gaire grans i tots cremats. Però també la verdor fresca de brots tendres de les carritxeres i els garballons.
Noltros anam a cercar el camí, que arranca just suquí baix, i després de creuar el torrent de sa Llova, ens menarà fins a cala ses Ortigues, però noltros no hi arribarem.
És un camí de carro de bona entitat. Al començament està fet malbé per mor de les obres inacabades d’una casa. Més avall millora sensiblement.
Si ens ha sobtat veure tots aquells pins cremats, encara ens sorprèn més veure com han tornat a treure els garballons. Veure les seves soques totes cremades, ennegrides, i al cap d’amunt un bon ventall de fulles joves i ben verdes és tot un espectacle.
 A més, sembla que vagin molt millor que per altres indrets. Aquest camí té marges de sosteniment prou grans i gaudim de les primeres vistes excepcionalment amples per la manca de bosc.
 Cala ses Ortigues i escull des Pas.   
 No deixarem el camí fins arribar a una doble corba.   
 Son les 8,25 h. Hem arribat al punt de deixar el camí. Hi ha una fita i seguim un braç de camí de carro, orientats a oest.
 El camí és clar i planer i ens mena a creuar el que queda del pinar d’en Camisa. Només deu minuts més tard el camí de carro mor a un pla on hi trobam una sitja.
 Cal esmentar que la nit ha estat tan clara que la rosada és abundant, tant que tots tres duim els calçons i les botes ben xopes.
 Ben aviat localitzam alguna fita que ens manté orientats a oest i, sense perdre alçada,
... anam a creuar una petita coma, cap dret als penya-segats rogencs que tenim a la vista. La zona que creuam ara té molt pocs pins, alguns cremats. Però hi ha una autèntica catifa de garballons ben verds i lluents.
Les 8,40 h. Hem entrat dins una nova coma, molt més empinada i marcada que l’anterior. 

Tenim els nostres dubtes si anam bé. No ens sembla senzill poder sortir d’aquí escapant al cercle dels penya-segats. 
 No tenim informacions i ens guiam únicament pel mapa que feim servir.
 També localitzam alguna fita que ens ajuda a superar els dubtes.
 Pujam per un territori inestable.
Puntes de sa Llova i na Foradada
Punta de sa Llova
 
 Entre garballons verds i llentrisca morta.
 Terra a lloure i macolins llenegadissos.
 Però anam confiats.
 La pendent és considerable i no hi ha perill.
 Han estat deu minutets de concentració i esforç. Ara ho hem superat. Hem de seguir pujant per vèncer les darreres parets de roca. És una mica més senzill, però seguim pujant de valent. Estam de ple dins el pas de sa Selleta i creiem haver vist alguna senyal, molt minsa, d’un antic camí. Res, quatre pedres i poca cosa més.

 Ha arribat el moment d’improvisar. La ruta programada al mapa ens menaria a voltar la cota 286 per un nivell molt superior. Noltros decidim pujar-hi directes.
És que ara el territori permet caminar per onsevulla. Roquissar no gaire agressiu ni pedres grans.
Costes no molt empinades i abundància de terra. Tot ben net gràcies al foc.
  Rapa de frare
 ... o Arisarum vulgare
 Llevat de l’esforç de la pujada, no trobam cap obstacle remarcable, 
... en canvi si que gaudim de les vistes de la costa ...


... i dels penyals de s’Evangèlica.
 A les 10,00 h. som al cim de la cota 286 i feim el descans. 
  Un bon lloc per fer un cafetet.
 
Tenim una ample vista del gran comellar de s’Evangèlica, que ens queda a ponent. 
 Al seu fons hi veim el torrent de s’Evangèlica i un camí de carro que mor als penya-segats de la costa. També veiem rotllos de sitja i forn de calç. Tot ben net i a la vista. Mentre berenam estudiam el territori i decidim la nostra ruta, que ja no te casi res a veure amb la programada al mapa.
 El que ens envolta ens sembla accessible casi be per tot i decidim davallar directament al torrent per creuar-lo i pujar pel tercer llom, començant a contar des de la mar. 

 A les 10,30 h. seguim el camí i davallam, cercant el millor territori i orientats al llom de l’altre costat que hem decidit pujar.
 És una davallada prou còmode i ràpida.
 Tant que a les 10,50 h. creuam el torrent.
 Si ens giram, podem veure el camí recorregut.
 Aquí baix hi trobam un camí ample, de carro, que el veim pujar clarament pel costat sud, fent amples ziga-zagues per sortir pel territori marjat anomenat Ses Bardes. Noltros no el seguim, però, sinó que creuam el torrent i envestim la pujada.
Feim amples bandades per tal de endolcir una mica aquesta pujada, que tampoc és que sigui massa feixuga. 
 Ben igual que tot el territori que veiem, aquí hi resten pocs pins, la majoria cremats.

 Mentre pujam, trobam senyals dels carboners.
 S'Esclop i es Moletó, al fons.
En canvi els garballons i el càrritx van bons amb avarícia.  
 Una primera sitja i poc més amunt una segona, molt millor conservada i amb marjades al voltant.
 A les 11,20 h. trobam una tercera sitja amb barraca. Aquí hi arranca un camí de carro, prou bo de seguir i còmode. 11,34 h. El camí és bifurca i noltros tiram cap a nord.
  Tot d’una trobam una nova sitja, impressionant de neta. Es veu perfecte el pis empedrat. El lloc es idíl·lic i el colors agradables. El camí s’ha acabat.
Noltros volem arribar al cim més alt, el 449, així que altre cop caminam per territori amable, amb abundància de terra i roques no gaire grosses ni incòmodes. Estam a una alçada superior a la resta de cims d’aquest massís i tenim bones vistes de Ses Bardes i del camí de carro, que hi puja des del fons de la coma. 
 Arribam al cim dels Penyals de s'Evangèlica (449 m) a les 11,50 h.
 Puig Roig (189 m)
 La costa ens sembla de penya-segats i la mar està en calma. Ara guaitam dins una nova vall, es Rajolí, comellar d’en Corso, comellar de sa Guixeria, puig Roig i Cap Fabioler. Una bona vista, ample i neta.
 Es Carregador
 Aquí dalt hi fa bon estar, solet i gens d’oratge. Ho agraïm una estoneta, però hem de seguir. Tenim el proper objectiu ben a la vista.
 Ara la ruta no presenta cap dificultat ni secret. Es tracta d’anar coronant les diferents cotes, o cims, passant per l’anomenat de s’Evangèlica.
 Haurem de creuar un coll no gaire baix, conegut com Es Corralot, on hi ha restes de barraques i tancats pel bestiar.
 També han quedat a la vista algunes marjades.
 Ruines des Corralot i cim de s'Evangèlica.
 Arribar als cims no presenta cap complicació, a les 12,10 h. passam per la cota 395, ...
 ... a les 12,20 h. per la 432 i a les 12,30 h. som al cim de s’Evangèlica (436 m).
Mentre que a sud-est, dominant tota la contrada, hi ha sa Mola de s’Esclop i el Moletó.  
Seguir la cresta dels cims ens marca mitja lluna de manera que les vistes de Es Rajolí i comellars d’en Corso i de sa Guixeria han mudat i millorat ferm. El marges han quedat nuus de la garriga i bosc que els tapaven i podem veure com tota una xarxa de caminets feien possible la feina dels carboners, que mantenien a retxa el bosc. Avui fa la feina el foc. 
També tenim a la vista, cap a sud-oest, el puig des Moltó i el des Campàs, dues fites pendents.    
 Davallam del cim i anam a creuar un territori pla, farcit de pins de bones mesures, cremats.
 Aquí hi trobam més senyals dels carboners. Casi podríem dir que era un ranxo de carboners.
 Els arbres cremats i el territori pla ens priva de referències i no tenim clar per on mos convé davallar. Una de les possibles rutes davalla pel roquissar de sa Monja. L’altre per la costa des Frare (no és broma).  Com que, de bon matí, quan ho hem vist no ens ha semblat gaire accessible i ens queda a lluny d’aquí on som, ens decidim per la segona opció. Davallarem per la costa des Frare.
 Hem vist l’arrencada d’un camí de carro, però anava a sud-oest i no l’hem seguit. Ens orientam a est i creuam aquest pla de mesures considerables. És un caminar agradable i a les 12,45 h. arribam al punt on comencen les tenasses.
 A baix hi podem veure la carretera on volem arribar. 
 El territori, tot i que té bona pendent, ens sembla accessible i bo de davallar.
 Cercam els punts més agradables de caminar i perdem altura ben aviat.
 No és gens complicat i, suposam, que pujar-hi tampoc ha de resultar excessivament dur.
 A les 13,00 h. arribam a la carretera C-710, vora el km 104,200, i just abans del camí de ses Fontanelles. Estam ben satisfets de la ruta i de les vistes que hem pogut gaudir, no sabem si gràcies a, o per culpa de, l’incendi. Per cert, duim sa roba ben mascarada.
 Cingles d'en Barrina.
 A les 13,15 h. arribam al cotxe. La vista del redol, a ple sol, ha mudat de color i el contrast entre la verdor de la nova vida i la negror del socarrat resulta encara més impactant. 

El sol segueix ben present però la seva companyia és agraïda, tot i que duim una bona suada.


Selva/Sóller, agost 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada