dilluns, 7 de setembre de 2015

LABERINT DE CAMINS A PLANÍCIA



LABERINT DE CAMINS A PLANÍCIA

(23.01.2015) Una Volta a cavall entre els termes de Banyalbufar i Estellencs pel frondós bosc de Planícia i voltants. Sempre per camins més o manco evidents, a on la única dificultat és l'orientació, atès la gran quantitat de desviacions i creuers.

DURACIÓ TOTAL: 6 hores
RECORREGUT TOTAL: 14,400 km. 
FÀCIL
Ens van passar l’idea els nostres amics Xisco Fernandez i Javier Romero, i noltros li hem donat un “toc personal”. L’hem triada perquè després d’uns dies de molt mal temps, no està gens clar que puguem sortir avui i no ens queda excessivament enfora dels nostres respectius pobles.
A les 8,30 h. deixam el cotxe a l’aparcament que hi ha vora l’entrada a la finca pública de Planícia.
Pujam per la carretera asfaltada que, després d’unes primeres costes ben empinades,
...ens mena a passejar entre els camps de conreu més amples i plans de la finca,

...l’anomenat Es Camp Gran.
També tenim les primeres vistes de les cases, es veuen allargades i amb la façana blanca.
Estan a una alçada considerable, suposam que és per no ocupar territori apte pel conreu.
Tot seguit entram dins la zona d’olivar, es veu que hi fan feina i està prou ben arreglat. Les soques de les oliveres son d’una grandària poc corrent. És una estona prou agradable però també dels primers esforços d’un dia insegur. Està casi del tot tapat i corre un oratge ben gelat, no de bades va fer una nevada considerable fa dos dies.
A les 9,25 h. Tot just abans de passar sota un pins enormes, que marquen el camí cap a les cases, noltros ens desviam cap a oest, seguint una pista assenyalada amb el nom.3 “ Aljub dels Cristians”.
Seguim el camí, sempre pujant. Està ben senyalat amb estaques. Aquesta pista, des del seu començament ens mena entre alzines del Bosc de Planícia, per tant no gaudim de gaires vistes però estam a recer de l’oratge fred. No estam gaire a arribar a l’aljub. Son les 9,40 h.
És un aljub cobert amb “volta de canó”, ben conservat.
No ens hi estam gaire i seguim.
La propera fita es arribar a les cases des Salt des Fonollar. Per això es que seguim el camí que ens ha menat fins a l’Aljub dels Cristians,...
...però l’abandonam en atracar-nos a la paret de partió de terme, passam al T.M. Estellencs.
Ara el camí no està senyalat ni gaire trepitjat, però així mateix trobam el que cercam i arribam a les cases des Salt des Fonollar, be al que queda d’elles.
Segur que en el seus dies d’esplendor eren un centre important, casa de dues plantes i dos portals, un d’ells rodó.
 
Actualment totes arruïnades, esfondrades les teulades i el pis superior, no queden més que part de les parets mestres. Just a la vora es veu el que va ser un gran rotllo d’era, per ventar el gra. Son les 10,10 h. i tampoc ens hi quedam gaire. Volem arribar al mirador des Salt des Putxet.

Just vora les cases des Salt des Fonollar, cap a sud-oest, hi ha una barrera que ens deixa passar a l’altre costat de la reixeta metàl·lica que separa les dues propietats.
Seguim el tirany, no massa marcat ...
...i que el perdem en qualque estona, ...
...però tanmateix arribam al mirador, que està al cap d’amunt d’un penya-segat d’alçada considerable.
Hi ha un altre rotllo d’era just devora les marjades, amples i netes, que ens separen de les cases des Salt des Putxet, restaurades i tancades.
Son les 10,35 h. Aquí hi corre aquest oratge gelat que ens fa abrigar amb tot lo que tenim.
És un bon lloc per berenar... i fer un cafetet.
Les vistes son amples cap a la mar...
...Son Serralta...
...es Collet...
... i arribam a veure Estellencs, s’Esclop i es Moletó, la resta ens ho tapa els pins que hi ha vora el mirador.
...es Moletó i s'Esclop...
...Galatzó i...
...Son Fortuny...
A les 11,20 h. seguim el nostre camí, i ho feim seguint la ruta que ens ha de menar fins al comellar de la font de Son Jover.
Passarem un seguit de barreres, totes obertes o amb botador, però el camí, segons avançam, es veu molt manco trepitjat i a redols es complicat seguir-lo.
Així mateix arribam on volíem no sense abans haver gaudit de impressionants vistes d’Estellencs, ...
...des del Penyal de Son Llarg.
És que el camí ens mena a passar per damunt les timbes de la cara oest del bosc de Son Jover.
A les 12,00 h. arribam a l’abeurador de la font de Son Jover, avui eixuta, ...
...i al camí que, pujant, ens menaria fins al coll d’Estellencs. Des de que hem partir del Mirador, el camí ha tengut tendència a perdre altura. Ara la cosa ha canviat radicalment.
 El camí que seguim, empedrat, ample i no gens conservat, era la via principal de comunicació del municipi de Puigpunyent amb al seu llogaret d’Estellencs, abans no es fes la carretera per a carros i cotxes.
Seguirem aquest camí fins a les 12,25 h. que es quant arribam a la pista que volem seguir per tornar cap a Planícia.
Ara ens encaram cap a nord, seguim una nova pista, molt més planera que no el camí que seguíem.
Seguim caminant pel cor dels boscos d’alzines d’aquesta contrada. A redols encara hi veiem restes de la neu caiguda.
El cel està tapat i les alzines aturen bona part de la minsa claror del dia.
Seguim un camí de carboners, ample i ben definit, que ens mena a contemplar tota una mostra de construccions de pedra en sec, barraques, sitges, ...
...dipòsits picats a la roca, forns de llenya, forns de calç. I segur que alguna no la sabem identificar correctament.
Passam per la contrada anomenada na Jovera.
...Galatzó i s'Esclop...
...Estellencs... A les 12,45 h. arribam a un esperó que ens dona l’oportunitat de gaudir de noves vistes, molt més amples que les d’abans. Ara arribam a veure el Galatzó i també s’Esclop, ambdós coberts de boira. També veim algun raig de sol que hi arriba pel costat sud.
A les 12,53 h. entram novament dins Planicia. El camí ha deixat de pujar. Creuam la paret per un ample portell. Es veu que el tragí dels carboners no l’aturava la partió del terme. El paisatge no ha mudat gens ni mica. Seguim caminant per un camí ben evident i poc trepitjat i seguim trobant-nos restes de les construccions dels carboners i calciners. Es el Recó des Camp.
Els camins que ara trepitjam ens resulten coneguts d’una anterior ruta que férem seguint els diferents aljubs de Planícia. Així és que passam ben a prop d’un parell d’ells, com és el des Bosc.
A les 13,20 h. arribam a una de les pistes ben senyalades. Ens trobam novament amb indicacions per arribar a l’aljub des Cristians”.
Noltros no en feim cas i seguim en direcció contraria a l’indicada, cap a nord-est.       
Arribats al punt on aquesta pista marca una corba i es reorienta cap a sud-oest, hi ha un forn de calç i també una nova pista, amb prohibició de passar. (?). És aquesta que agafam i la seguim, davallant. Creuam el torrent de s’Algar i el Comellar de Planícia.
Ens mena per la part del darrera de les cases de Planícia i, després de passar pel Recó de ses Alzines Dolçes, entram dins el recinte on hi ha les runes de diferents magatzems i també d’altres ben arreglats.
Passam vora un safareig enorme ...
...i molt fondo però casi buit del tot i, ...
...finalment, arribam a la carrera on hi ha les cases.
Hi ha una bona miranda que abraça casi totes les terres de conreu de la propietat.
Primer les marjades de fruiters i l’hort de les cases, on hi veiem les síquies per regar. Més avall es veu la gran clapa pelada del Camp Gran, per on ens ha menat el camí, de pujada.  Cap a sud hi localitzam el comellar de sa Font i veiem la boca de la mina de sa font des Pins Vers. Son les 13,40 h.

Ja no ens queda altre cosa que seguir el camí, davallant, per arribar a la sortida de la finca.
Abans, però, passarem sota uns pins vers enormes, d’uns 170 anys, catalogats per la Conselleria d’Agricultura.
Aquests si que es veu que els cuiden i els hi tenen esment, no com els teixos que ens hem trobat a altres indrets.
Així mateix, davallant, hem tengut alguna estona de sol, però no ha encalentit gaire, el fred segueix ben present i l’oratge no afluixa. A les 14,30 h. arribam al cotxe.

Ha resultat una volta sensacional. Molt agradable i relaxant.

Selva/Sóller, setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada