dissabte, 19 de setembre de 2015

MORRO DE CÚBER pels passos de sa Romana i de na Perota



MORRO DE CÚBER
pel passos de sa Romana i de na Perota
(10.04.2015) La finca pública de Cúber és un dels espais més valuosos de Mallorca, destacant a la seva part central l’embassament, propietat de l’ajuntament de Palma. Fou adquirida pel Govern el 1989. Ocupa una superfície de 362,68 ha, a més de les 59,30 ha del embassament.
DURACIÓ: Quatre hores.
RECORREGUT: 4,300 km.
DIFICULTAT MITJANA
Avui tenim previst fer un itinerari no massa llarg, però si intens, al manco a la primera part del recorregut. N’Andreu no ens acompanya.
A les 8 h deixam el cotxe al portell de Cúber, al km 33,900 de la carretera Ma-10 de Pollença a Andratx, i entram dins la finca pública de Cúber. Pel camí asfaltat, anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra.
Fa un dia no massa clar, enterbolit per niguls, que no ens deixen veure el sol. L’oratge és fresquet, encara que no fa fred. Les previsions eren de niguls i qualque retxa de sol.
Només ens torbam un quart d'hora en arribar vora les parets que tanquen aquest embassament, més o manco al lloc a on estaven situades les cases d’aquesta possessió.
Aquest embassament fou construït els anys setanta, inundant les cases i gran part de les terres de cultiu de la finca. Avui abasteix d’aigua a la ciutat de Palma. Primer va ser projectat com un centre de producció d’energia hidroelèctrica (1954), però el projecte es reconvertí (1961) cap a depòsit d’aigua potable.
En aquest punt feim un gir cap a l’esquerra per seguir en direcció sud, el deteriorat camí que baixa, seguint el llit del torrent d’Almadrà, a més de la gran canonada per on davalla l’aigua de l’embassament.
Aquest camí ens va acostant a l’estret format entre el Morro de Cúber i els estreps de sa Rateta (al fons), per on passa el torrent. Noltros caminam a una certa altura.
Quan el camí comença una suau pujada, després d’un primer petit esperó de roca a l’esquerra, just a un punt a on podem veure unes taques de pintura i fites de pedra, ...
...cap al nord-est ens queda una ampla canal de roques i càrritx, amb una alzina jove i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir.
Son les 8,30 en fer aquest canvi de direcció cap al nord-est, i envestir aquesta forta pujada.
Aquest és un punt clau del recorregut. És un tram molt curt, ple de carritxeres i blocs de roca, que no faciliten gaire sa passa.
Ben aviat hem superada l’alzina i ja localitzam al costat dret i aferrada a les penyes, una petita paret seca.
Dins una encletxa d’aquestes penyes hem vits la col borda (Brassica balearica Pers.) un endemisme exclusiu de Mallorca, que viu a aquests indrets a les parets rocoses, de la part alta de la muntanya, a llocs ombrívols i poc solejats (Jordi de Sant Jordi).
Superar aquesta paret és senzill, suposadament devia servir per barrar el pas al bestiar.
Ara altre cop canviam de direcció, seguint els penya-segats en direcció cap al xap del torrent, sud, amb la timba al nostro costat dret.
És una suau baixada per damunt roques, a mesura que anam girant cap a l’esquerra, per superar un grapat de graons de roques, a on hi trobam fites i fletxa vermella, ...
...que ens dirigeixen a pujar pel costat d’un alt esperó rocós, ...
...just damunt la timba.
Son les 8,30 h en arribar al pas de sa Romana.
Situat al voltants dels 780 m, damunt el penya-segats de barranc, i al únic punt a on és pot donar la volta al Morro.
A n’aquest esperó hi ha, clavada a la roca, la coa d’una romana, per impedir el pas del bestiar, just al punt més delicat del pas.
A partir d’aquí anam avançant, més o manco horitzontals, vorejant el Morro,...
...per un territori força complicat a on hem de posar les mans, ...
...amb poques fites.
Així fins arribar a una rosseguera no massa gran, que cau damunt el torrent.
Aquí si, hem trobat unes poques fites, que a la part alta ens han fet creuar-la, per pujar pel coster i poder situar-nos damunt el llom.
En aquest tram tenim unes precioses vistes del xap del torrent d’Almadrà i de tots els voltants, la coma des Ases, el puig de sa Torreta, el Clot d’Almadrà, la serra d’Amos i tot el vessant est de sa Rateta.
Encara que la verticalitat del territori no dona massa opcions per badar.
Seguim pujant, nord, sense cap tipus de facilitat, per un territori ple de roques punxegudes, molt pobre de vegetació, ...
...fins arribar a la cresta, per la qual seguim...
...progressant fent petites grimpades fins arribar al cim assenyalat als mapes, que no el més alt, ...
...del Morro de Cúber (951 m), a on hi trobam una fita de pedres.
Son les 10,05 i seguim avançant per la carena, sense massa dificultats,
baixant un poc, fins arribar a un coll ple de carritxeres, tancat amb una paret seca.
Som al pas de na Perota, per on és possible baixar al embassament pel cingle del mateix nom (serà el nostre camí de baixada).
Creuam el collet, seguint en la mateixa direcció ens enfilam pel coster que tenim davant, ...
...per arribar al punt més alt d’aquesta ruta (966 m). Només ens hem torbat 20 minuts.
Des d’aquí tenim una bona panoràmica de tots els voltants. Podem fer una volta de 360 graus i contemplar gran part del cor de la Serra, des d’aquesta privilegiada talaia.
Des de sa Rateta, ...
...l'embassament i la serra de Cúber i just darrera la de Son Torrella, ...
...tot el massís del puig Major, de ses Vinyes, ...
...i a continuació la clotada del Gorg Blau, ...
...el puig de sa Font i sa Torreta, la coma des Ases ...
...i després del barranc del torrent d’Almadrà, i altre cop els estreps de sa Rateta.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,15 h quan després d’un descans i reposar forces, des d’aquest cim, tornam les passes enrere, per baixar al coll i pas de na Perota.
Son les 11,30 h en creuar la paret que tanca aquest coll, i baixam pel cingle de na Perota, nord, dirigint-nos clarament en direcció al portell de Cúber, visible des de aquest punt.
Baixam fent ziga-zagues, per aquest empinat coster ple de carritxeres...
...i qualque pi, que ha estat reforestat recentment (sense massa èxit), ...
...passant pel costat de les restes d’una gran barraca, fins arribar a un petit planiol.
A tota aquesta zona, si ens hi fitxam gaire amb les roques i pedres a lloure, ens serà ben fàcil veure ammonites, un tipus de mol·luscs cefalòpodes extints, que varen existir al mar fa milions d’anys.
Des del planiol ja podem veure les restes d’un vell camí, que travessa una zona de pinar, que ens dura al portell de Cúber.
Son les 12,05 en arribar al cotxe.

Ha estat una volta ben entretinguda, amb unes panoràmiques fantàstiques.

Selva/Sóller, setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada