dijous, 17 de setembre de 2015

PUIG CARAGOLER DE FEMENIA pel pas des Puig i la coma de ses Vaques


PUIG CARAGOLER DE FEMENIA
pel pas des Puig i la coma de ses Vaques
(822 m)
(27.03.2015) El Caragoler de Femenia es troba situat a una de les zones més abruptes de la Serra, de vessant desforestades i penya-segats que cauen a la mar. Als voltants del seu cim s'hi localitza l'avenc del puig Caragoler de 318 m de fòndaria, el més profund de Mallorca, i l'avenc de Femenia.
DURACIÓ TOTAL: Sis hores
RECORREGUT: 10,300 km.
DIFÍCIL
Sembla que les previsions del temps son molt bones per avui, és un detall que ens anima a pujar un dels cims de la Serra de Tramuntana.        
A les 8,20 h. deixam el cotxe vora la carretera de Pollença a Lluc i entram dins la finca de Femenia. Hi ha una barrera tancada i també un botador.
No hem de fer més que seguir el camí, ample i ben conservat, pel que els cotxes arriben fins a les cases.
Ben aviat prenem consciència del resultat dels aiguats de la setmana passada. La font de Femenia raja ben generosa. Ben arreu veim reguerons i petites surgències d’aigua. La passejada per aquest camí és agradable, sense gaire esforç i podem gaudir de les primeres vistes del dia, sobre la badia de Pollença.     
Només deu minuts ens hem torbat per arribar a les cases de Femenia Nou i deu minuts més per arribar a les cases de Femenia Vell.
En cap cas el camí passa ran de les cases, sinó que es decanta un grapat de passes.  
És a partir de les darreres cases que la pista muda de fesomia. Es torna costerut i ens exigeix els primers esforços considerables. Les rampes son més empinades i casi be constants. El dia és clar i les vistes dels cims que ens envolten son ben a la vista, les bases del torrent des Horts, plenes a vessar. Sense deixar de pujar, casi be ni un moment, i després de passar un seguit de tanques pel bestiar, totes elles amb passadors, arribam al coll Ciuró, son les 9,20 h.
Abans hem passat vora les fonts de Femenia i d’en Quelota, a banda d’altres corrents d’aigua sense control que mantenen el camí ben engorgat.         
Seguim les instruccions de l’amic Manolo Barranco i, des del coll identificam tot d’una, mirant a l’oest, la paret de roca per la que pensam pujar. La ruta proposada ens farà davallar fins a la meitat d’aquest planiol per, després, tornar a pujar pel coster a sud. 
Noltros ens ho miram amb altres ulls i decidim ràpidament no davallar, sinó caminar costa a traves pel coster fins arribar a la canal que ens deixarà pujar damunt aquesta balconada de roca.   
És un territori obert i ben accessible que no presenta cap complicació ni risc, en canvi te l’avantatge d’estalviar-nos un bon bocí de pujada.
No sabem si ha estat una bona elecció, però només quinze minuts més tard som a la canal.
Superar-la ha resultat del tot senzill, i així mateix hi ha una fita al seu començament, per estalviar tot dubte.
Arribam a sobre aquesta balconada. La vista és clara i el territori te bona pendent.
Caminam al peus dels penya-segats seguint qualsevol dels senderons marcats pel bestiar, orientats a est, fins que les penyes no ens deixen seguir.
Aquest és el punt per on podem pujar a la mola del Caragoler, el pas des Puig.
És un moment delicat, cal anar amb compte. No ens ho pensam dos cops i ja estam enfilats. Hi ha bones agafades per les mans i bons llocs per posar-hi els peus. Quatre grapades i ets a dalt. 
Son les 9,50 h. Hem quedat un tant desolats. Voltant el cim hi ha una boirada feresta, corre a les totes i sembla que en venen noves envestides. Dubtam de seguir el previst però decidim atracar-nos-hi a veure que passa.  
Pujam pel fons d’un ample comellar que ens orienta a sud-oest, atracant-nos a la boira. La pujada no és gaire feixuga i avançam  amb relativa comoditat i, segons passa el temps, més animats perquè sembla que la boira s’esvaeix.
Tant que només vint minuts més tard trobam el forat de s’avenc de Femenia. La boira ens ho ha permès.
És un forat enorme, en forma d’embut. Guaitar-hi és arriscat i ens limitam a contemplar-ho (+-120 m).  
Des d’aquí veiem clarament les roques que envolten el cim. S’hi pot pujar per onsevulla i no calen fites. És una pujada senzilla i no massa feixuga.
I ràpida perquè amb no més de deu minuts més hi arribam (822 m). Son les 10,20 h.         
Aquí hi fa una fretada i una ventada d’allò més molest.
De fet encara es veu neu al cim del puig Major...
...i dins la coma Fosca.
No podem berenar al cim, sinó que hem de cercar el recer d’unes roques, mirant cap a l’est. Encara queden restes de boira als cims veïnats, puig de ses Moles o puig Roig, però les vistes a la badia de Pollença resulten prou acceptables, una mica enterbolides per la calitja.
Un bon lloc per fer un cafetet
Son les 11,10 h. en seguir el nostre camí. Tenim pensat davallar pel fons de la coma de ses Vaques, on hi corre un torrentó, que ens menarà directament al Pla des Verro. No sabem si és accessible, però és això el que hem decidit.
Primerament ens dirigim la cota 895.
És una fita clara, sobre tot per la seva forma, son dues penyes casi be bessones, vora les que hi passa el tirany que puja directe des del puig Ciuró o Redó, sense passar per les cases. Hi arribam a les 11,20 h.
I des de les quals tenim una amplia panoràmica.     
Des d’aquest punt veiem clarament, mirant cap a l’oest, una coma molt oberta i accessible i hi davallam ben decidits.
D’entrada la baixada és acceptable i sense complicacions.
Feim un parell de voltes per confirmar que aquesta es l’única sortida i seguim el curs del torrentó.
Ens anima veure que avançam amb poques dificultats, resulta molt més accessible que altres torrents amb més anomenada, però no estarem gaire a mudar de parer.      
A les 12,10 h. arribam a un bot que no ens atrevim a davallar i cercam una sortida, que la trobam passant al costat dret del torrentó.
Anam a cercar l’esquena mentre esperam trobar una zona per on poder creuar novament el llit del torrentó, perquè el nostre objectiu darrer és arribar al coll des Ases.   
Així mateix ha resultat senzill caminar per aquesta esquena, de roquissar casi be pelat, i davallar fins el llit del torrentó.
Ara ens sembla que la cosa serà molt més senzilla.
Som a la coma de ses Vaques. Son les 12,30 h. Al fons, el puig Roig.
Caminam, costa a traves i sense perdre altura, cercant les millors vies per escapar a les penyes que proven de barrar-nos els pas.
Ho aconseguim seguint els carrerons marcats pel bestiar salvatge, que ens indica els llocs accessibles per on caminar sense gaire perill. És que anam caminant pel peus dels penya-segats que ens queden a l’est.       
A les 13,00 h. hem superat el darrers dels esperons i ens trobam amb una nova zona, ample i casi be plana, el Pla des Verro, per on caminar resulta un autèntic plaer, comparat amb el boci que hem superat. Avançam aviat i seguim sense perdre alçada.        
A les 13,15 h. arribam al camí que es fa servir per fer la volta al Caragoler pel coll des Pinetons.
Ara si que ens ret la passa i ben aviat som al coll des Ases. Hi arribam a les 13,20 h. La boira és cosa passada, ara tenim bon sol. El fred també fa estona que ha quedat darrera. Des de que hem abandonat el cim, hem caminat a recer de l’oratge, tot i que no hem patit cap calorada.
Des d’aquest punt esperam no tenir problemes. Sabem que entram dins les terres de Mossa i no hi volen “visitants” entre setmana.
Seguim el camí, davallant pels pas de ses Cases, gaudint de magnifiques vistes de les terres d’aquesta propietat, ...
...admirant els margets que aguanten aquest camí, a redols penjat damunt les timbes.   
A les 13,45 h. deixam enrere les cases de Mossa i cercam la sortida, seguint les indicacions.
No veim a ningú, tot i que anam alerta a no parlar massa fort.     
En un intent d’escurçar la voltera que ens farà fer el camí se sortida, prenem per un ramal que ens mena al llit d’un torrentó. El seguim fins a acabar a un cul de sac, bosc d’alzines una mica brut i, just darrera unes roques, la carretera.    
Arribam al cotxe a les 14,15 h. Hem caminat uns 400 metres per carretera.   

Ha resultat una bona volta, de les que ens agraden...

Selva/Sóller, setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada