diumenge, 20 de setembre de 2015

PUIG D'EN GALILEU per la canal nord i el camí de ses Voltes



PUIG D’EN GALILEU
per la canal nord i el camí de ses Voltes
(1.181 m)
(17.04.2015) La majoria de les vessants nord dels cims de Tramuntana, semblen tallats a plom, molts d’ells amb penya-segats inaccessibles i d’una alçada considerable, com en Galileu. Així i tot, hi podem trobar punts febles, com la canal nord i el camí de nevaters de ses Voltes.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores.
RECORREGUT: 7,500 km
DIFÍCIL    
Per fer aquesta sortida disposam d’informació de diferents fonts però la que més ens ha agradat és la d’en Pep Torrens. És per això que provarem de trobar per on ell puja.        
A les 8,00 h. d’un matí extraordinàriament clar i calm ens trobam al punt on el GR 221 creua la carretera de Pollença a Andratx, molt a prop del PK 22,500. No feim més que seguir les indicacions d’aquesta ruta, que tot d’una ens fa enfilar per les faldes d’en Galileu. És un camí molt costerut que, agafat en fred, es fa notar ben aviat.
Caminam dins el bosc d’alzines, impressionats per la destrossa que han patit per mor de les fortes nevades del passat hivern. Hi ha un sens fi de branques i cimals esqueixats i escampats per tot arreu. També en mig del camí.      
Haurem de menester casi vint minuts per arribar al portell de partió. Pel costat nord ens compareix un camí de carro que s’ajunta amb la nostra ruta. Seguim pujant, encara que no amb tanta fúria. Es nota que ara seguim un camí pensat per fer-hi feina. Tot i així no deixam de pujar ni un instant, fins que arribam al punt on haurem de deixar el camí i entrar dins el bosc.  
Son les 8,40 h. en abandonar el camí. Tot i que hi posam molt d’esment, no aconseguim localitzar gaires senyes. Només una fletxa vermella d’en Pep Torrens. Seguim la seva orientació però no trobam més fites. No sabem si les branques caigudes les han tapades. Una de les referències son les sitges, que tampoc ens aclareix gaire ja que per aquest redols n’hi ha moltes.  
El cert és que a les 8,50 h. arribam a una gran rosseguera i decidim pujar-la.
Ho feim per allà on ens sembla més còmode. Així mateix els tres caminam separats, de manera que abraçam més territori, mentre seguim cercant algun tipus de fita.        
A les 9,15 h. provam d’abandonar aquest xaragall pel costat oest perquè hem arribat a un punt que no ens sembla gaire aconsellable seguir pujant. Tot i que no hi ha perill, ens sembla que no tendrem sortida.
Passam damunt una cresta i pensam haver localitzat una coveta, que seria una de les senyes, ...
...però en provar d’arribar-hi trobam que el territori és massa empinat i la passa molt arriscada. Tornam enrere.    
Ara provarem de trobar una sortida cercant més cap a l’est.
Caminam costa a traves, per un territori no massa complicat i del tot accessible.
Ben aviat trobam senyes evidents de pas de persones.
Més endavant trobam la primera fita. Estam convençuts que som a la canal nord a que fan referència les informacions que tenim.
Tots aquests entrebancs no han aconseguit privar-nos de gaudir de unes magnifiques vistes de la clotada d’Albarca, del puig Roig,...
...Lluc, Tomir, així com dels cims de la península de Formentor que, envoltats d’una fina boirina i casi a contrallum, son tot un espectacle.   
Lluc (amb un poc de zoom)
Pujam decidits. No n’hi ha d’altre.
Es tracta de pujar per un seguit de petits xaragalls que, a vegades, es precipiten per canals prou estretes i curtes.
El desnivell és molt important.
Segurament que està al límit del que permet la llei de la gravetat.
Resulta massa senzill que una pedra se’ns escapi de davall les botes i comenci una carrera desbaratada entre les penyes.
Hem d’anar molt alerta a fer-nos mal.
Mentre miram cap amunt no ens preocupam massa perquè seguim trobant fites i la sortida de la canal ens sembla casi bé segura i propera.
Però si ens giram darrera si que trobam arriscada aquesta pujada. Les timbes que hem deixat enrere impressionen una cosa grossa.
Tots tres és el primer cop que hi pujam.    
Així mateix son les 10,30 h. en arribar al cap d’amunt de la darrera canal i arribar al planiol que envolta el cim pel costat nord-est. La cosa sembla feta.
Travessam aquesta zona de carritxeres ...
...i envestim el roquissar que dona forma al cim.         
Arribam al cim cinc minuts més tard.
Estam cansats. Hem partit a les 8,00 h d'una alçada de 670 m. i hem arribat al 1181 m.
Aprofitam per gaudir de noves vistes de l’entorn, del Massanella, serra des Teixos,...
...Puig Major. No ens sorprèn gaire veure altres caminadors com noltros. Ja sabem que en tocar una ruta “popular” és un fet molt normal.         
Un bon lloc per fer un cafetet. Hi estam bé al cim. Fa solet ben agradable i no corre gaire oratge. L’estona del berenar ens ha passat  volant. A les 11,10 h. seguim el nostre camí.
No hem abandonat del tot l’idea de trobar la canal que cercàvem, per això és que davallant del cim ens atracam als límits dels penya-segats amb l’esperança de veure alguna senyal.
Tampoc tenim gens d’èxit. No hem vist, o no hem sabut veure, cap possible ruta viable de pujada o baixada.
Acabam seguint el camí “clàssic”.  
A les 11,45 h. arribam a la casa de neu, ben restaurada.
Es veu que quan volen, els que comanden saben fer les coses (llàstima que no “vulguin” més vegades).
Estam un poc cansats. Per això és que decidim davallar pel camí de ses Voltes d’en Galileu, en comptes de davallar per la coma que ens menaria a la font Nova. Una ruta que coneixem per haver-hi pujat un cop, no fa massa.
A les 12,00 h. som a ses Voltes i posam molt d’esment per veure si podrem localitzar algun lloc que ens sembli accessible per una pujada directe.
Veim algunes rossegueres però totes ens sembla sense una sortida final acceptable.         

Aquest camí de ses Voltes d’en Galileu és una nova mostra de feina ben feta.
Camí empedrat, ...
...margets de sosteniment...
...o de contenció de la rosseguera, reforestació amb diferents espècies.
I per acabar ens trobam amb el pou de neu de Son Macip, que hi ha just on acaba aquest camí.
Un pou de neu que no fa tant era pràcticament invisible (fotografia presa des de ses Voltes). Els que sabien de la seva existència els hi costava arribar-hi. Tot envaït de garriga i bosc. Les alzines ho havien colonitzat tot.
El pou estava esbaldregat i les marjades per recollir la neu havien desaparegut. Tot s’ha refet amb bon encert. Ara és un lloc agradable de visitar. No de bades hi passa tanta gent. Noltros hi arribam a les 12,30 h. 
No ens queda més que seguir el mateix camí que hem fet de pujada. Ara davallam amb forta pendent. És un esforç afegit al cansament que duim. Frissam d’arribar al cotxe.
Haurem de caminar fins a les 13,00 h. per arribar altre cop a la carretera.

Selva/Sóller, setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada