dijous, 10 de setembre del 2015

PUIG DES MORO pel Corral d'en Marc i Racó d'en Barona

PUIG DES MORO
pel Corral d’en Marc i Racó d’en Barona
(786 m) 
(19.02.2015) Una volta a cavall entre els municipis de Sóller i Deia, pel vells camins de ferradura, entre frondosos alzinars, marjades d’olivar, pujant a un cim poc visitat, coronat per murades ciclòpies, i amb precioses vistes de tota la contrada.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i mitja.
RECORREGUT: 12,300 km.
DIFICULTAT MITJANA
Sembla que aquesta sortida tindrem un bon dia. Hem triat aquest puig per qüestions de temps.
A les 8,30 h. deixam el cotxe ben a prop de les cases de Son Bleda, a la carretera de Sóller a Deia, ...
...i pujam pel camí de carro que ens menarà a passar per davant la capella de Castelló, que es troba en “eternes” obres de restauració.
Son tan lentes que aviat hauran de restaurar les darreres obres fetes.

Seguint el camí empedrat arribam a les cases de Can Prohom i les de Son Mico.
Aquestes cases, que estan juntes tenen una esplèndida façana i gaudeixen d’una carrera ample amb molt bones vistes de l’entorn.
També veiem el Pi de s’Ensaïmada. Un pi singular i solitari que marca el cim d’un pujolet.

Seguim un bocí, no gaire llarg, per la ruta GR 221, cap a Deia, ...
...però en arribar al cap d’amunt de la primera costa, ...
...just a la vora d’una gran era, ...
...l’abandonam per prendre per un camí de carro, ben conservat, ...
...que ens menarà entre olivars i marjades, amb clara orientació sud-oest.
Aquest camí no para de guanyar altura suaument...
...i enfilar-se entre marjades d’olivar, mentre ens va atracant al coll que separa el puig des Moro de sa Galera, que es on hi ha el pas per poder pujar damunt la mola des Teix.

Casi sense adonar-nos, hem abandonat l’olivar i entrat dins l’alzinar.
El camí de carro ha mudat, ...
...ara es veu clarament que és una pista de construcció posterior, més empinada i desgarbada. Aquesta zona es coneguda com sa Claveguera.

Ben aviat trobam senyals dels carboners i calciners.
Hem assolit l’alçada de 520 m. i arribam a una plana ample i gran, amb un portell.
És el moment d’abandonar definitivament aquesta pista que hem seguit, per travessar aquest redol pla anomenat es corral d’en Marc. Tot d’una veim les primeres fites que ens indican la nova orientació. Caminam cap a l’est. Son les 9,40 h.

Les fites ens menen cap dret als peus dels penya-segats i el camí que haurem de seguir es fa clar, tot i estar mal menat. Les ventades de fa uns anys han tomat un bon grapat de pins, i molts d’ells han caigut damunt el camí.
Més amunt, quant ja s’enfila aferrat a les penyes, també els esbaldrecs hi ha contribuït i en algun bocí està casi del tot esborrat.
Mentre pujam gaudim de les vistes...
...cap a la zona de la cala de Deia i de tot l’esplendor d’aquest bosc d’alzines, que arriba molt a prop del poble.
De fet, en el punt que hem abandonat la pista només estàvem a uns 1.700 metres enfora.

A les 10,30 h. arribam a la paret de partió amb la finca des Teix. Han estat dues hores de pujada, el darrer boci més feixuga. Anam ben tocats però l’espectacle que ens espera be s’ho val. Tota la pujada hem caminat a l’ombra del puig des Moro, però ara ens dona el sol de ple. Casi no corre oratge i la cosa resulta ben agradable.
Passam a l’altre costat de la paret i la seguim, orientats a nord-est. Hauríem d’haver seguit aquesta paret i ens hauríem enfilat, sense dificultat, damunt la cresta.
Però no sempre l’encertam i acabam pujant per les roques, fent un esforç innecessari. Son les 10,45 h.

La cresta del puig està orientada a nord-est, de manera que ens permet gaudir de vistes de casi tot l’entorn de la Vall de Sóller, pel costat est, ...
...i dels environs de la cala de Deia, per costat nord-oest.
Un bo lloc per fer un cafetet i reposam forces, mentre ens plantejam la millor manera de davallar.

 A les 11,20 h. seguim la nostra ruta. Hem decidit recórrer tota la cresta.
És que ens hem aturat a la punta més al sud-oest del puig.
Mentre avançam les vistes van mudant, guanyant en amplària damunt Sóller...
...i el Port, mentre perdem les dels voltants de Deia. Caminar per damunt aquest puig no presenta una dificultat significativa i ens movem amb relativa comoditat, tret del moment en que ens atracam al seu cim.
Hem de pujar pel roquissar en una costa prou empinada, coronada per una impressionant murada.
Aquesta murada està construïda a l’únic punt accessible per aquest costat.
Entram dins la plana del cim per un portell ben visible, construït a la pròpia murada.

Son les 11,40 h. una mica més endavant ens trobam una nova murada, aquesta construïda damunt els penya-segats del costat nord-oest.
Està molt millor conservada i la seva gruixa està al voltants del dos metres. No hi ha dubte que es tracta d’una construcció defensiva. Les pedres estan obrades i els blocs estan prou ben ajustats. La cara exterior arranca directament del cap d’amunt dels penya-segats, de manera que resulta del tot inaccessible el recinte que envolten. Així mateix la llargària supera els dos-cents metres i va a morir al cat damunt del penya-segats de la cara est, mentre marca una especia de mitja lluna, seguint el perfil del puig, tancant la zona més accessible pel costat nord.
Abandonam la murada i davallam orientats a nord-est. Hi ha fites que ens ajuden a seguir el tirany.
Tanmateix acabarem per trobar les restes dels camins dels carboners sense cap dificultat.
A les 12,10 h. som, altre cop, dins els boc d’alzines que ho envolta tot. Les restes d’obres dels carboners sovintegen i els tiranyons ens ajuden a davallar amb relativa comoditat.
Teníem la pretensió de davallar pel pas de Can Jeroni Gros, unes encletxes que deixen davallar directament a dins l’alzinar, que ara veim als nostres peus, un bon grapat de metres més avall. Sabem que està barrat el pas amb reixes metàl·liques i no hi posam gaire interès. Tanmateix no aconseguim localitzar l’inici del pas.
Seguim davallant mentre caminam pels antics camins de carro dels carboners. A redols es separen de la pista que es va construir a sobre.
Aquest camí ens mena a passejar ben a prop de les crestes dels penya-segats...
...oferint-nos noves vistes de Sóller i el Port.
Es dia resulta d’allò més agradable i el sol brilla ben clar.

A les 13,00 h. arribam a les marjades de l’olivar que hi ha just baix. És un redol encimbrat damunt les penyes, casi be del tot aïllat tot i tenir un camí ben conservat per poder-hi arribar.
Aquest camí ens mena a transitar pel Racó d’en Barona...
...i poc després sortim d’aquest redol, un cop passat un portell.

La resta de la ruta serà ben senzilla però ens exigirà més esforços.
Ens espera una bona estona de caminar i superar fortes pendent. Primer ens trobam unes corbes construïdes a un lloc certament impressionant, habilitades per pujar-hi vehicles.
Més endavant la pendent es suavitza...
...mentre passam per un petit grup de cases, ...
...entre les que hi destaquen dos porxets construïts a l’empar de respectives roques enormes, Can Xispa, que fan de sostre.

A les 13,35 h. arribam a la ruta GR 221 que, pujant des de Sóller, ens menarà cap a les cases de Can Prohom. Aquest camí no té grans costes ni pendents. La part més feixuga ha quedat endarrere. Però si que haurem de caminar una bona estona.
Passam entre olivars ben arreglats, molt millor que el propi camí de la GR 221 que presenta esboldrecs que no semblen de fa poc temps. Per aquí hi passa molta gent però de manteniment sembla que n’hi ha poc.
El camí marca una mitja lluna, ajustant-se al perfil del puig de Moro, que ara voltam molt més avall, i ens mena a passar per devora les cases de Can Jeroni Gros, a les 13,46 h. Aquí hi arriba el camí dels Mont Reials, una variant de la GR 221, i més endavant per devora les de Cas Xorc, avui reconvertides en hotel, a les 13,55 h. Pocs minuts més i arribam al creuer amb el camí des Rost, que també ve de Sóller passant per son Angelats i creuant el pla d’en Bieleta.
No tenim més que seguir caminant i poc passades les dues arribam novament a la capella de Castelló. Son les 14,05 h.
Tres minuts més tard arribam vora Can Bleda, als peus de na Catanya, a on hem deixat el cotxe.

Ha resultat una volta ben entretinguda i equilibrada. No ens hem cansat excessivament i el dia ha resultat espectacular.

Selva/Sóller, setembre 2015

6 comentaris:

  1. Hola Llorenç. Cercant informació del puig des Moro i el pas de can Jeroni Gros, excursió que hem fet dia 6 d'aquest mes, m'he topat amb la vostra. Pel que veig no trobàreu el pas.
    Nosaltres duguérem la sort de trobar-lo i a més obert.
    Vos felicit per les magnífiques fotografies. Per cert, la capella ja presenta un altre aspecte.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan
      Des de Medina del Campo a Valladolid, agrair el comentari i la felicitació.
      Es vera que no trobarem el pas, així i tot no hi posarem gaire interès, ja que hi havia informacions de que estava tancat. Em miraré sa teva publicació, i a part de situar el pas i veure sa capella, faré CULTURA... gràcies a ses teves informacions.
      Salut

      Elimina
  2. Hola, bon dia,
    Com veig que qualcú de voltros es solleric, malgrat veig que no trobareu es pas, me podrieu dir si hi ha manera de posar-nos en contacte amb el propietari de sa finca d'en Jeroni Gros, per demanar-li permís? Moltes Gràcies i enhorabona pel blog, m'ajuda molt a fer ses excursions!!!

    ResponElimina
  3. Hola, bon dia
    Sí, n'Andreu és solleric. No trobar-lo és una forma de dissimular ja que sempre està tancat. A dalt des pas és la finca des Teix, caça major, i territori prohibit.
    Per més informació el meu correu és "llorencsoler@gmail.com.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, ja farem una altra alternativa per baixar.
      Salut

      Elimina