dilluns, 28 de setembre de 2015

PUIGDE SA FONT I SA TORRETA



PUIG DE SA FONT I SA TORRETA
(1.071 m) (1.058 m)
(29.05.2015) Un itinerari per un terreny dur i pedregós, però en cap moment ha decaigut el interès, ja que podem contemplar el paisatge de molt amunt. La vista dels dos embassaments, Gorg Blau i Cúber, sempre és embadalidor, veure dos “llacs” dins la serra d’una illa, a on la naturalesa no és estat precisament generosa en aigua.
DURACIÓ TOTAL: Tres hores i mitja
RECORREGUT: 5,250 km
DIFICULTAT MITJANA
Seguint les informacions de Josep Ferrer, de Viaranys, ens hem decidit a fer una volta pels cims que envolten el puig des Tossals Verds. En Llorenç no ens acompanya perquè és de viatge.
Començam la caminada a l’aparcament de sa font des Noguer. Son les 7,55 h. d’un dia clar i tranquil. El sol ja és sortit i no corre gens d’oratge.
Per arribar al punt en que ens enfilarem a la carena haurem de caminar una estona seguint la canalota que davalla l’aigua de l’embassament del Gorg Blau fins el de Cúber.
És una passejada ben agradable, que ens ofereix la possibilitat de gaudir de les primeres vistes del dia dels voltants de l’embassament del Gorg Blau.  
Només desset minuts després arribam al tercer pont de ciment que passa per damunt la canal.
Aquest és el moment d’envestir la tenassa que tenim al davant. Al cap d’amunt tenim el Morro d’Almallutx que sembla infranquejable.     
Deixant enrere el Gorg Blau. No hi ha dubtes del camí que hem de fer.
Al costat oest del Morro hi podem veure una paret de partió i una coma ample i no gaire empinada que ens deixarà pujar damunt la cresta.      
No calem gaires indicacions ja que es tracta de anar pujant per allà on ens sembli més accessible.
Ens adreçam a uns grans pins, solitaris, per allò de tenir una referència, i just devora hi trobam una roca amb una fletxa vermella, que es veu antiga, senyal que anam be.  
La següent fita és arribar a la paret de partió.
Decidim anar pujant, costa a través, fins arribar al punt on aquesta paret està esbaldregada.
El territori és empinat i abunden les carritxeres. En patim les conseqüències a les cames. Els dos anam amb calçons curts.        
A les 8,50 h. arribam a la paret.
Les informacions ens ajudarien a pujar al Morro per una canal que pensam que l’hem localitzada des d’on som ara, però noltros hem mudat de parer...
...i hem decidit orientar-nos a oest per anar al puig de sa Font i, després, al de sa Torreta, així que acabam de pujar aquesta coma, que es va endolcint a mesura que ens atracam a la cresta, mantenint l’orientació oest.  
A les 9,10 h. arribam al cap d’amunt.
Girats a nord-est gaudim de magnifiques vistes del Morro d’Almallutx, l’embassament del Gorg Blau i les muntanyes que l’envolten.
Però és que si miram a sud podem veure el puig de s’Alcadena i, fins i tot, la badia de Palma. I per descomptat tot el massís del puig de Tossals Verds. 
Bé, a partir d’aquí ho tenim més senzill. Hem arribat a una ruta trepitjada, trobam fites i el sender és ben marcat. No tenim més que seguir la cresta de les penyes que ens menaran, sense cap dificultat especial, fins el cim del puig de sa Font.
Arribam al cim (1.071 m) a les 9,30 h.
Es un mirador privilegiat.
Tenim a la vista els dos embassaments.
El sol ens dona de ple però no patim calor. Aquí dalt hi corre un oratjol fresquet però no gaire empipador.      
És prest per berenar i decidim anar a fer-ho al cim del puig de sa Torreta (1.058 m). El tenim ben a la vista. No hem de superar casi bé cap desnivell i el territori és del tot transitable. És una passejada de només quinze minuts.
Hi arribam a les 9,45 h.  
Des d’aquest cim gaudim amples vistes del Pla de Mallorca, des de la Badia de Palma fins a la d’Alcúdia. I en primer pla hi trobam el puig de s’Alcadena i el d’Alaró.         
Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 10,25 h. en tornar a posar-nos en marxa. Mentre berenàvem hem decidit anar fins el coll de sa Coma des Ases i davallar directament a la font des Noguer. D’aquesta manera ens sortirà una ruta circular, però no tenim clar si podrem davallar del puig de sa Torre sense tornar enrere, per on hi hem arribat. Tenim temps de sobres i ens decidim a provar sort, a veure si trobam una via directe per davallar del cim.
Davallam del cim pel roquissar, sense grans dificultats, fins que arribam a les timbes que no ens deixen seguir.
Tampoc podem partir cap el cim del puig de sa Font, des d’aquí, perquè els penya-segats ens barren el pas. Haurem de tornar al cim del puig de sa Torre. Així mateix, però, un boci més avall, mirant cap a nord-oest, veim una encletxa que en sembla accessible i, abans de no tornar enrere, decidim anar a fer-hi una ullada.
Caminam per allà on ens sembla més senzill, baixant per aquestes esquenes de roquissar, casi be pelades del tot, on les roques son poc estables.        
A les 10,38 h. arribam a una espècie d’embut, que fan les penyes, per on ens sembla que podrem baixar. Hi anam els dos per evitar que un s’arrisqui massa.
Resulta senzill davallar per aquí. Ben aviat arribam al cap d’avall d’aquest embut, on hi ha un petit bot de poc més d’un metre, que el podem salvar gràcies a l’ajuda que ens dona un romaní, quina soca entorcillada és de les més grans que hem vist.   
Amb un no res som baix de les penyes, i sense cap risc de consideració.
La cosa ha resultat molt més senzilla del que pensàvem. Vista de la canal.
Ara no tenim altre cosa que travessar aquesta ample coma, coberta de carritxeres, que davalla directament del cim del puig de sa Font.        
No és especialment complicat ni feixuc caminar per aquest territori. El terra és de grava a lloure però les carritxeres ens donen bons punts on aferrar-nos.
Decidim no perdre altura. Tenim el camí del GR 221, que puja per la coma dels Ases, ben a la vista, però ens representa baixar molt per després tornar a pujar.
D’aquesta manera anam voltant, seguint la forma del territori i, sense cap esforç ni dificultat dignes d’esment...
...arribam al portell del coll de sa coma des Ases, conegut com es Portellet, a les 11,10 h.    
Retrospectiva del recorregut fet.
Tot d’una notam que hem entrat a una ruta “turística”. Hi ha personal de diferents nacionalitats, diferent indumentària i diferent amabilitat.
Noltros ens limitam a fer el nostre camí, que no és altre que seguir el sender
que ens fa davallar de manera ràpida i relativament còmode fins arribar a la carretera, ...
...poques passes més amunt de la font des Noguer.      
Arribam allà on hi tenim el cotxe a les 11,35h. Aquesta zona està col·lapsada de cotxes aparcats i altres que ho volen fer, però ja no hi ha lloc.

Selva/Sóller, setembre 2015

1 comentari:

  1. Hola Llorenç,
    Molt bona ruta amic, amb espectaculars vistes dels dos embassaments, porta el vostre segell innovador. M'ha agradat especialment la baixada del puig de sa Torre, molt interessant.
    Moltes mercès per citar-nos. Recordo la pujada pel vessant nord del Morro com a molt forta i dura però al mateix temps molt bonica.
    Veig que el bloc va agafant consistència, enhorabona per aquesta iniciativa!
    Una aferrada amic.

    ResponElimina