dilluns, 23 de novembre de 2015

COMUNA DE BUNYOLA pels passos des Fraguel i d'en Pep



COMUNA DE BUNYOLA
pel passos des Fraguel i d'en Pep
(13.11.2015) La comuna de Bunyola possiblement sigui el millor lloc, on sense molt d’esforç, i a prop de Ciutat, puguem veure i gaudir del bosc mallorquí en tota la seva plenitud, ja que des de sempre ha estat més o manco protegida. És propietat del poble de Bunyola, i avui està gestionada pel Govern Balear.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i tres quarts
RECORREGUT: 15,280 km
DIFICULTAT MITJANA 
Fa temps que no hem caminat per aquestes muntanyes de sa Comuna de Bunyola i per avui tenim una volta que només coneixem en part.
Començam la caminada al cementeri de Bunyola, son les 8,00 h. d’un mati no gaire fresc però molt emboirat. Caminam cap al camí des Cocons, per on seguim per tal d’arribar a la Coma Gran. Això, però, serà molt més endavant.
De bon començament no hi ha gaire novetats. Es tracta de caminar pel camí asfaltat que mena a un grup de cases que envoltes el nucli de la propietat des Cocons. No hi ha cap problema de pas i seguim pel camí, que poc després acaba d’estar asfaltat i és un camí de carro que ens va enfilant entre les diferents propietat, més o manco cuidades.
A les 8,30 h. arribam a la cruïlla de Ca na Moraguess, aquí hi arriba el camí que férem servir de tornada.
Així mateix la pendent es va accentuant així com avançam, ...
...mentre ens atracam al punt conegut com sa Cova.
És que hi ha una casa construïda sota una gran balma. El camí ara està encaixonat entre aquestes grans penyes. Aquesta casa no fa tan que estava abandonada, avui es veu arreglada i habitada, al manco hi ha un bon corral amb aus diferents.
El camí encara es fa més costerut i encaixat entre les penyes, és un estret entre les parets dels estreps del Penyal des Corb.
La pujada és ràpida i feixuga, fins no arribar a la barrera d’entrada a sa Comuna de Bunyola. Son les 9,00 h.
Entrar dins sa Comuna no representa cap canvi, tret que ara caminam entre les alzines d’aquest gran bosc, però seguim pel mateix camí de carro. És el que feien servir per treure el carbó, la llenya, la calç i altres productes d’aquest bosc.
Haurem de caminar uns vint-i-cinc minuts per arribar al punt on abandonam el camí i la Coma Gran. És on aquest marca una lleugera corba a l’est, ...
...molt a prop del llit del torrent, on hi ha un rotllo de sitja.
Creuam per aquí i ens encaram a les rampes d’aquest alzinar. No estarm gaire a veure marques clares del pas d’altres persones. El tirany resulta ben evident i ens mena cap dret a les penyes, en un lloc molt accessible.
Tot just ens hem enfilat a les primeres roques, veiem que aquí hi ve a morir una paret de partió, que té un petit esbaldrec amb senyals evidents del pas del personal. Noltros feim el mateix i després d’unes senzilles grimpades ens trobam al cap d’amunt de les penyes. Això ha estat molt senzill. 
Les informacions que manejam indican un pas fet a força d’ancoratges d’acer inoxidable. Ens pica la curiositat i  anam a trobar-lo. No està més que a uns vint metres i vista la seva construcció, creiem que és obra dels que venen a fer escalada a les timbes des Fraguel.
Aquest és un accés molt fàcil i segur, i queda molt a prop de la carretera de pujada a la Comuna.
És a on ens adressam un cop superat el primer pas. Poques passes per un sender ben marcat, el que ens reforça la creença que hi passa molta gent pel tema de l’escalada. 
A les 10,00 h. som a la carretera. No tenim més que seguir-la per arribar a la caseta de Cas Garriguer.
El dia segueix tapat. A estones sembla que es volen obrir clarianes al cel, però el sol no acaba de guanyar la partida i ben aviat torna a estar tapat per les boires. És una passejada agradable. Ens relaxam i agraïm aquest itinerari d’avui coma recompensa de la duresa de la volta de la setmana passada.
A més tenim un regal molt preuat. Les arboceres estan en el millor moment, tenen un esplet espectacular i el fruit és a punt de menjar. En feim un bon recapte de totes les que podem abastar.
A les 10,30 h. arribam a Cas Garriguer, on tenim previst fer el descans d’avui.
És una estona agradable però trobam a faltar una mica de sol.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,15 h. reprenem la marxa i enfilam el camí que ens torna a menar per dins la coma Gran, però ara de baixada.
Resulta evident la importància d’aquesta via. El camí de carro està ben marcat i casi be és transitable. Les pendents no son gaire empinades i la caminada es fa prou agradable.
El bosc ens regala amb tot un seguit de bolets, la majoria desconeguts per a nosaltres. Alguns realment espectacular. Llàstima que no els sabem identificar, ni tan sols amb l’ajut del llibre dels Bolets de les Balears.
Sabem que haurem d’abandonar aquest camí o, d’altre manera, arribaríem allà mateix on l’hem deixat de pujada. No sabem on és el punt, no sabem si hi haurà fites. Ens guiam pel mapa que tenim i la intuïció, i decidim sortir del camí en el punt on hi ha les parets d’una barraca de carboner, al costat nord. Uns sis-cents cinquanta metres des de Cas Garriguer.
Envestim les costes de l’alzinar i ens atracam a les penyes.
Ben aviat trobam alguna fita i amb uns set minuts arribam a les balmes rogenques dels peus de les penyes.
Les fites son més espesses i ens menen uns metres més a l’est, ...
...fins arribar al pas d’en Pep o des Planitjar, una encletxa molt fàcil de superar.
Una grimpada senzilla i no massa arriscada i altre cop som a dalt de les penyes.
A les 11,45 h. hem superat el pas i ens trobam en un territori planer, cobert de garriga no gaire espessa. Hi ha fites, que seguim, i ens menen cap el camí de carro que volta aquests cims.
A les 12,00 h. arribam al camí i a una cruïlla, som al Planitjar, amb el seu conegut pou.
Noltros hem de seguir pel braç que va a sud. La veritat és que dubtàrem de si baixar per la coma d’en Buscante o per aquest camí, però la decisió fou fàcil.
Així, idò, seguim per aquest camí de carro, que ens mena per territori planer del cap d’amunt d’aquest puig. El bosc ens segueix regalant amb espectaculars arboceres i un mostrari de bolets d’allò més extens.
També és ara que caminam just a l’altre costat de la coma, pel punt on hem sortit de pujada. Provam de localitzar el lloc on hi ha el pas de sortida. És difícil i no passa de ser un exercici d’imaginació.
Així mateix, arribat el seu moment, se’ns obrin davant nostre espectaculars vistes de tota la Badia de Palma.  Altre cop lamentam la mala sort de no gaudir d’un dia clar. 
La caminada és prou agradable i no hem de fer més que seguir el camí de carro, que ara ens mena, davallant, a fer llargues corbes per anar superant els desnivell mantenint una pendent raonable.
El camí està molt mal menat. Els aiguats li han llevat la capa superior de terra i només queden les pedres més grans. Entre hi han crescut les carritxeres, de manera que casi només queda visible la filada de pedres superior del marge de sosteniment.
A les 13,15 h. arribam a la carretera asfaltada que davalla de Cas Bergantet.
La seguirem, davallant, i ens menarà fins a Ca na Moragues, que hi arribarem només deu minuts més tard.
La resta de la caminada ha perdut tot es “glamour”. No hi ha sorpreses ni panorames espectaculars. Passam, altre cop, davant les cases i hortets dels voltants des Cocons, i també caminam els prop de nou-cents metres que ens separen de la carretera de Bunyola.
Arribam als cotxes a les 13,50 h.  Finalment ha resultat una volta prou llarga i no gaire feixuga, tot i que les nostres cames ens recorden l’esforç.

Selva/Sóller, 23 novembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada