dilluns, 9 de novembre de 2015

SERRALADA DES CAMPÀS Penyal de n'Anglada, puigs Moltó, des Campàs i Assegut



SERRALADA DES CAMPÀS
Penyal de n'Anglada, puigs des Voltor, des Campàs i Assegut
(30.10.2015)
Al puig des Tancat (o des Campàs) s’hi localitza un jaciment arqueològic caracteritzat per un conjunt d’estructures de factura ciclòpia, format per diferents elements. La seva funcionalitat era de control territorial i delimitadora simbòlica del territori. Forma part del Catàleg del Patrimoni Històric d’Andratx.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores i un quart.
RECORREGUT: 4,500 km
FÀCIL
Pot ser aquesta sigui una de les voltes que més temps hem tengut pendent de fer. No teníem cap informació i, per altre banda, moltes altres rutes a fer. Així mateix, per començar aquesta temporada si que havíem aconseguit algunes indicacions però el dia que ens decidirem a anar-hi, ens trobàrem la carretera tancada. Va ser el dia que pujarem a la serra de So na Vidala, i des d’allà contemplarem aquest tres cims que avui hem conegut de prop.
Així, idò, a les 7,50 h. ja hem deixat el cotxe a l’aparcament del coll de sa Gramola i començam la caminada. Tanmateix les informacions que tenim es redueixen al plànol de la zona, i a l’existència de restes arqueològiques.
Caminam uns cinc-cents metres per la GR221 i tan aviat com el territori ens sembla prou accessible, l’abandonam i ens enfilam per anar a cercar la paret que veim a la cresta.
Seguim aquesta paret amb reixa, que ens mena bé per la cresta.
És una via molt fàcil de caminar i sense cap risc especial.
Tal com pujam anam gaudint de les vistes, a banda i banda, d’aquesta cresta que ens menarà fins el Penyal de n’Anglada.
A les 8,20 h. arribam al primer cim, es Penyal de n’Anglada, cota 419 m. Casi bé tenim vistes a tot el rodó. La mar, el puig de s’Evangèlica, la vall des Rajolí, etc.
No ens hi enredam gens i seguim el nostre camí,...
...sempre pel costat de les timbes. No volem discutir amb els propietaris.
La pujada fins el cim del puig des Voltor és una mica més empinada...
...però no especialment dura. Així mateix, poc abans d’arribar al cim, la paret i la reixa acaben la seva existència i podem caminar més amples.
A les 8,35 h. arribam al cim, cota 484. Noves vistes, encara més amples. Ara veiem s’Arracó i el port d’Andratx.
El dia és molt clar i no fa fred, encara que aquí dalt hi corre un airet ben empipador.
El territori que ens envolta és accessible per onsevulla, sense grans roques i obstacles. No hi ha gens de garriga.
El costat sud-oest d’aquest cim és una mica més rocós...
...però la davallada no resulta complicada.
Anam al coll d’en Tió, que ens separa del puig des Campàs.
Davallant ens trobam, novament, una paret de partió, però sense reixa.
També la seguim, creuam el coll d’en Tió, i ens enfilam pel rocam de les faldes del puig.
Aquest ja no és tan accessible com els altres dos, així que el voltam per la seva cara sud mentre anam guanyant altura.
Ben aviat localitzam les restes de murada talaiòtica (?).
Està molt feta mal be i, per comparació amb la murada que trobarem al coll des Moixarrins, les pedres es veuen molt més grans i manco ajustades.
Així mateix seguim les restes, que ens menen a guaitar a les timbes que tanquen el cim per la cara sud. La llargada de les restes és d’uns 140 metres.
No ens queda més que arribar al cim.
Ho feim a les 9,20 h, marcat amb la cota 487.
És un bon lloc per fer un cafetetet i descansar una estona,...
...i gaudir de les vistes a tot el rodó que ens brinda aquest cim. Des de les illes Malgrats, sa Dragonera, puig de ses Basses, sa Paret des Moro, s’Evangèlica, sa Mola de s’Esclop i es Moletó, etc.
Ens hi estam una bona estona. És prest.
Mentre berenam ens plantejam convertir aquesta caminada en una ruta circular i anar a pujar el cim del puig que ara tenim cap a l’est.
Sembla que l’anomenen el puig Assegut, marcat al mapa amb la cota 451. Des d’aquí ens sembla que el territori és accessible, amb l’únic obstacle del xap del torrent que ens separa d’ell.
Sense massa dubtes ens decidim a provar sort i a les 10,00 h. seguim la nostra caminada, ...
...davallant del cim orientats a l’est. Anam a cercar el punt on sembla que acaba aquesta paret que davalla casi bé del cim del puig des Voltor.
Altre cop creuam un territori molt senzill amb suau davallada, net de garriga, on només hi veim molts de garballons que tornen a treure, després de la gran cremada de fa uns anys.
A les 10,28 h. arribam a una petita coma, oberta i amb marjades fins ben amunt...
...i restes d’una casa de roter. Tot net de garriga, aquestes marjades lluen la feinada que costaren de fer en el seu dia.
Creuam aquest planiol i ens trobam amb les primeres restes de pinotells cremats i que encara aguanten drets. És un contrast fort, la verdor lluenta del càrritx i la negror absoluta d’aquests troncs.
A les 10,36 h. arribam al cap de la paret. No és el final, sinó que és un cantó, perquè la paret segueix. Noltros la seguim una estona, caminant per la banda de defora de la propietat mentre ens atracam al tall del torrent.
A l’altre costat és fàcil veure molts de margets, netejats pel foc.
A les 10,40 h. creuam el llit del torrent, ...
...ara ben encatifat de mates de càrritx esponeroses a més no poder.
Encaram la pujada a les faldes del puig Assegut.
Aquí el territori no és tan senzill. Hi ha multitud de petits marges que donen suport a marjadetes molt estretes, tant que dubtam que la seva finalitat fos el conreu.
A més aquí abunden molt els troncs cremats de pinets i el territori és molt desfet.
També ens trobam amb alguns pins molt grans, que també han caigut víctimes del foc.
És una pujada una mica feixuga però no massa llarga. A les 11,05 h. arribam als peus de les timbes del cim, a la seva cara sud.
La voltam per anar cercar un territori més accessible, que és la seva cara nord.
Un cop arribats a la cresta que ens ha de menar fins el cim, ...
...ens trobam amb un bolet realment espectacular, tant per la seva forma, que clarament recorda l’òrgan sexual masculí dels humans, com per la pudor que l’envolta. Just devora trobam altres exemplars, ja desfets, mig podrits, i descobrim que el peu del bolet és en forma de tub, tot i ser d’uns deu centímetres d’alt.  Més tard sabrem que es tracta del bolet anomenat “Ou del Diable”, tècnicament “Phallus impudicus”, segons el llibre “Els Bolets de les Balears”.
A les 11,30 h. arribam al cim, i ens estudiam el millor camí per arribar fins allà on tenim el cotxe.
S'Arracó, Port d'Andratx, se Celles, sa Dragonera...
La Coma Freda
Son Sampol
Panoramica nord-est des del cim. Coll de sa Gramola, s'Evangèlica, puig des Avencs, Penyal d'en Rico, s'Esclop, Moletó, i part de la coma Freda.
No gaire lluny del cim hi veiem una nova tanca de reixa i ferros. Decidim seguir-la, que ens mena per la cresta d’una de les faldes, mentre ens atracam a una zona de conreu. També hi ha una zona espessa de bosc, que es va salvar de la crema, on hi fan feina una colla de persones, tallant els troncs dels pins cremats dels voltants. No tenim clar quina serà la millor via de sortida.
Inicialment ens decantam per la possibilitat de creuar aquesta plana i anar a trobar un camí que ens menarà directament a l’aparcament però, mentre davallam comprovam que hi ha alguna persona que ha sortit de la casa i sembla que ens vetlli. Per arribar a aquest camí haurem de botar la tanca, per tant no ens sembla gaire bona idea.
Tanmateix acabarem per passar a l’altre costat de la tanca per un lloc on la barra de ferro ha caigut. Canviam de ruta i ens decidim a anar cap aquest recó on hi fan feina. Hem vist que també hi ha un boci de pista que ens deixarà sortir d’aquest laberint de tanques de reixa.
Retrospectiva del puig Assegut, just abans d'arribar al coll de sa Gramola.
Abans, però, haurem de botar novament la tanca. Ho feim passant per damunt un pi que l’ha esclafada. Entram a la zona on hi treballen. Es veu que és un boci que el propietari no ho cuida gens. Les herbes que han sortit després del foc son d’una alçada considerable. No tindrem cap problema per passar per aquí. El personal és amable i no hi tenen res a dir que hi passem.
Poques passes més enllà i arribam al cotxe. Son les 12,00 h.

Un dia sensacional i una volta ben instructiva.

Selva/Sóller, novembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada