divendres, 25 de desembre de 2015

PUIG DE CA DE MINER


PUIGDE CA DE MINER
des de Miner Petit
(876 m)
(04.12.2015)
Una zona allunyada de les rutes habituals, una petita vall als voltants dels cinc cents metres d’altitud, i una muntanya com a rerefons també poc trepitjada. És una volta per un territori sense arbres, rocallós en el que els accessos son complicats i llargs.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i un quart (4 h. en moviment)
RECORREGUT: 10,500 km
DIFICULTAT MITJANA
Tornam a visitar aquest puig. El coneixem d’una altre volta que férem per aquesta contrada. Avui hi pujarem per la seva cara sud.
Començam la caminada un cop deixat el cotxe vora les cases de Miner Petit.
Estan malmeses tot i que les restes del darrer intent de rendibilitzar l’explotació del bestiar estan en millor estat.
Son les 9,00 h. i el dia es clar i calm. Tampoc fa gaire fred. No tenim més que seguir la pista, per la que hem pujat amb el cotxe. Ens mena entre les restes de les marjades on encara hi podem veure un olivar no massa abandonat. Al fons, l'esfondrament de la cova Roja.
La pista no deixa de pujar.
En alguns bocins és molt empinada i ben aviat ens espolsam el poc fred que tenim. Al costat est hi veiem el xap del torrent de Massana i les crestes d’aquell costat.
A les 9,40 h. passam per un creuer de camins, a la zona des Gravet. El que va a nord ens menaria a les cases de Miner Gran (d’Enmig). Serà el nostre camí de tornada. Ara prenem pel que va a oest.
És un tram que es veu molt nou, formigonat a consciència i també amb forta pendent.
Aquesta pista ens mena a voltar pel costat sud dels camps de conreu de Miner Gran.
Ho feim a una considerable alçada, ajustats al perfil de les penyes que els envolten.
Al fons, el nostre objectiu d'avui.

Als peus del puig, les cases de Miner Gran (d'Enmig).
Suposam que aquesta pista es va construir a ran de la venda de part de les terres al Govern i evitar que, per anar-hi, passessin per les cases.
Aquesta venda afectà a les terres manco productives, roquissar i garriga, incloent el massís del Tomir, compreses entre les possessions de Alcanella, Binifaldó, Muntanya, Fartàrix i Miner Gran d’Enmig. En total unes 535  ha. Cap a l’any 1978 la totalitat de terres de Miner Gran es varen partir. A les cases i camps de conreu amb altres territoris l’anomenaren Miner Gran d’Enmig. La part manco productiva, la que passà a mans de ICONA l’any 1984, es va quedar amb el nom original de Miner Gran.
La pista que seguim manté orientació oest i agafa certa alçada sobre el clot de camps de conreu, el que ens dona la possibilitat de gaudir de molt bones vistes del puig de Ca i destriar entre la garriga el marges que s’enfilen per les seves faldes, fins ben amunt.
Voltant aquesta cresta, la pista té una davallada, pel coster de les Buines d’Or, per anar a creuar el torrentó de desguàs dels camps de conreu, mentre ens apareix aquesta immensa mola del puig Tomir...
...i unes mostres de roques càrstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
Som a l'oest de la zona de conreu d'aquesta abandonada possessió.
Seguim pujant per la pista.
Ara es veu manco transitada, casi esborrada per les carritxeres.
Tampoc hi ha formigó.
Passam pel Clot de l'Arena.

A les 10,25 h. i després d’una nova costa ben empinada, arribam a una barrera tancada i un botador. 
Passam i seguim pujant, amb el de Tomir de fons.
Son les 10,50 en arribar al cap d’amunt del coll que separa el Tomir del puig de Ca. Des de que hem passat pel botador ens trobam en un territori tancat amb pals i reixa metàl·lica.
El puig de Ca ens queda a l’est. A nord, una mica més endavant, hi ha el coll de Fartàritx i a l’oest el puig Tomir. L’orientació que hem de seguir ara és ben clara, però l’entrebanc és aquesta reixa que ens tanca.
Des d’aquí on som tenim a la vista una coma ample i ben empinada, que està entre els dos morros del costat oest del massís del puig de Ca, per tant sabem per on volem pujar. Per arribar-hi haurem de botar aquesta reixa de fil ferro i sortir de la finca pública.
Per anar a trobar l’encletxa que ens ha de deixar pujar al cap d’amunt d’aquest morro, primer haurem de pujar aquesta coma, molt empinada i coberta de carritxeres. En aquest cas les carritxeres ens son de gran ajuda. Trobam un seguit de fites, que no cal seguir perquè es pot pujar per onsevulla.
A les 11,00 h. arribam a l’encletxa, a punt de pujar.
És un pas senzill ...
...i gens exposat. 
Deu minutets de rés i som, a la fi, dalt de tot.
Ha estat una pujada llarga i prou dura. Però el lloc s'ho val.
Cim oest del puig de Ca de Miner (884m).
Les vistes s’escampen arreu de Mallorca. Tenim la possibilitat de veure la mar pels quatre costats.
Podem veure gran part del recorregut fet a la pujada.
El dia és molt clar, però hi ha calitja, i ens dificulta la visió clara de la panoràmica. És un lloc excepcional per berenar i fer un cafetet,
A les 12,00 h. seguim el nostre camí, que com és de suposar ens ha de menar al cim del puig.
Arribar-hi no serà res complicat, el territori que ens separa d’ell és casi be pla. Fins hi tot el cim sembla tenir alguns metres manco que el punt on estam, segons el mapa.
A les 12,20 h. passam pel cim del puig de Ca de Miner (876 m), i ens encaram a la baixada.
Si seguim les fites en menaran fins al coll de Miner, però la nostra intenció es anar directament cap a les cases, estalviant-nos la voltera que ens farà fer si seguim el camí.
Així com davallam ens atracam a les timbes per gaudir, novament, d’espectaculars vistes, ...
...aquest cop cap a la vall d’en Marc i, al fons, Pollença i la seva badia.
En aquest punt, amb el coll de Miner a la vista, hem decidit abandonar les fites i davallar, costa a través, directament cap a les cases, girant a sud.
El territori ens sembla prou accessible i la davallada serà ràpida i curta.
No trobam cap complicació remarcable i la única dificultat  ha estat creuar un petit xaragall de pedreny, ...
...no massa gran però prou inestable.
A l'est, la Mola i els seus camps de conreu, amb la Talaia d'Alcùdia, al fons.
A les 13,00 h. arribam molt a prop de les cases però ens separa d’elles un escaló no massa alt, però abastament per tallar-nos el pas. Haurem de cercar un punt per on davallar, que el trobam molt aviat.
Després de creuar un petit redol de garriga, sortim a una marjada i trobam el camí que ens mena a les cases.
Per la façana semblen ben conservades, però davallant hem vist que tenen un boci de teulada esfondrada. A prop de les cases hi ha acumulats material destinats a una reconstrucció, que fa temps es va abandonar.
La situació i orientació de les cases ens mostra com s’ho miraven abans de construir. Estan a recer de la tramuntana, gràcies al puig de Ca, i ben encarades cap als camps de conreu, mirant a sud.
Tot plegat, un cop feta la visita, son les 13,20 h. i seguim el nostre camí, ara davallant pel camí de carro.
Però l’abandonam per estalviar-nos la voltera que representa anar a cercar el camí que davalla del coll de Miner. Decidim creuar per dins una tanca i, quant la garriga es tan espessa que no ens deixa passar, caminam per damunt una paret seca.        
Poc més endavant, sortim dels tancats i creuam un roquissar per davallar fins al camí que ja no abandonarem. Son les 13,45 h.
No tenim altre fita que arribar a les cases de Miner Petit. La caminada és molt més agradable i agraïm que ara tot el temps sigui davallant. Recordam la pujada com a molt llarga i feixuga. A la foto, tornant a passar pel Gravet.
Una ullada enrere, al territori trepitjat.
Aquesta estona, davallant, ens dona la possibilitat de compartir els comentaris que altres excursionistes han fet d’aquesta contrada.
De les dificultats de davallar el torrent de Maçana, de les coves que hi ha amagades no gaire a lluny d’aquí, etc.
La vista de les cases ens recorda la duresa de la vida d’aquella gent que els hi tocava guanyar-se la vida per aquest territori tan salvatge.
A les 14,15 h. arribam a les cases. Hi ha un parell d’homes collint olives, en sentir que davallam del cim del puig de Ca, no en poden donar passada.
Ens acomiadam d’ells i davallam amb el cotxe.

Selva/Sóller, 24 desembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada