dimarts, 1 de desembre de 2015

ULL DE DÉU I SA CRIVELLA



ULL DE DÉU I SA CRIVELLA
Mortitx
(20.11.2015) Tota aquesta zona als voltants de Mortitx, compresa entre el puig Caragoler de Femenia i el Puig Gros de Ternelles, és de les més esquerpes i difícils de la Serra, raó per la qual, resulta molt atractiva pels muntanyencs. El territori trepitjat avui, gaudeix d’una protecció especial, i el seu pas prohibit de gener a juliol.
DURACIÓ TOTAL: 6 hores i 15 minuts (Dades GPS: 5 h 31 m moviment)
RECORREGUT: 11,720 km
DIFÍCIL
Darrerament hem rebut informacions Joan Taberner, Pep Torrens, Joan Riera, Barranco...), que fan referència a aquests dos accidents geogràfics, i ens hem decidit anar a veurer-los. En Joan no mos acompanya per motius personals.
A les 8,10 h. deixam el cotxe aparcat vora les barreres de Mortitx i començam la caminada. Anam per la pista que ens mena a prop de les cases de Mortitx i després, davallant, passam vora el celler del mateix nom.
En arribar al fons de la clotada, vorejam el Sementer Gran, amb una vinya que ja te les fulles rogenques. Al fons, ben il·luminat pel sol, hi tenim el conjunt de cims, un d’ells anomenat puig de ses Moles, sembla que un altre dels cims l’anomenen es Més Alt de Lavanor. És just a baix del cim situat més al nord, amb la cota 732, on hi ha el forat anomenat Ull de Déu. 
Seguim el camí assenyalat cap el Refugi. A les 8,30 h. arribam a la barrera d’entrada a la finca pública. Just devora hi havia una gran olivera. Ara no en queda més que les cendres i alguns bocins carbonitzats. Algú sense mirament afavorí aquesta pèrdua.
Seguim per la pista i, ben aviat, ens apareix un forat al cap d’amunt d’uns penya-segats. No sabem si és el nostre objectiu.
A les 8,40 h. arribam a una cruïlla. El rètol indica el camí per arribar al refugi.
Noltros partim per l’altre camí, que en forta costa ens menarà fins a la bassa superior. No l’hem vista mai.
Hi arribam només deu minuts més tard.
Passam per damunt la represa.
A l’altre costat hi ha el rost que haurem de pujar.
No tenim gaires informacions, només un mapa d’altres caminadors que hi han pujat per un altre itinerari.
Tanmateix no son necessàries. La fita ens apareix, ben clara, al cap d’amunt. Els penya-segats rogencs de la cara est de la mola que volem pujar.
Per descomptat que no hi ha camí. Es tractarà d’anar pujant entre les carritxeres i superant es diferents “escalons” que veim des d’aquí.
De bon començament ens orientam cap a nord-oest i anam superant els petits nuclis de roca que anam trobant. No son cap dificultat digna d’esmentar.
El territori tampoc és gaire complicat i la pendent no massa empinada. El dia és ben clar però corre un oratge ben fresquet. Si les carritxeres son una trava a l’hora de avançar, les mates de llentiscla resulten casi be una barrera infranquejable. Els evitam sempre que resulta possible.
El propi territori ens va reorientant i noltros triam per allà on ens sembla més accessible. Per superar el primer “escaló” ens servim d’una petita coma situada al nord de la cota 575. És un petit embut, una mica més empinat que fins ara, i també més complicat de superar.
Les roques tenen una alçada destacable però ho aconseguim sense gaires entrebancs.
Gaudim de bones vistes, cada cop que ens giram darrera. El dia es clar i la llum, a contrallum, ens mostra uns colors especials de la clotada que hem deixat enrere, així com dels cims que l’envolten.
A les 9,30 h. arribam a una plana, mig coberta de pinar. Els penya-segats es veuen a prop i ens queda clar que haurem de voltar-los fins a trobar una zona que resulti accessible per pujar-hi.
Avançam aviat i sense cap dificultat, tret del propi càrritx. Ara la pendent és més suau i el territori amb manco roques.
A les 10,00 h. arribam al cap d’amunt d’una coma, que penja casi bé damunt la font Blanca. Poc més enllà hi veiem el Campet Rodó. Les vistes cap a la mar s’han obert i veim els voltants del Rafal d’Ariant, el Musclo de ses Cordes, etc. Es per aquest redol que trobam unes primeres fites, que ens sembla que marquen una ruta de pujada per aquesta coma. Mentre, anam voltant la base de les penyes cercant el millor lloc per pujar-hi. No ens costa gaire, a més de fites, el territori es torna accessible casi be per onsevulla. Les roques son blocs esquerdats de manera casi be regular i caminar-hi per damunt resulta casi un regal.
Son les 10,00 h. i tenim a la vista el forat del Ull de Déu, ...
...situat a les penyes des Més Alt de Lavanor.
Arribar-hi és qüestió d’un parell de minuts i el forat sembla més obra de la ma de l’home que no fet de manera natural.
Té pocs metres de llargada i a l’altre boca la vista que se’ns obre és espectacular.
Veim des de la badia d’Alcúdia fins el Rafal d’Ariant, passant pel puig Gros de Ternelles, la Malé, la Vall d’Ariant, ...
...i més a prop, els cims que no fa gaire caminàrem, el puig Can Massot.
Just als nostres peus hi ha la vall de Mortitx, quina vermelló de les vinyes resulta una fita inconfusible.
És un lloc extraordinari per descansar i berenar... i fer un cafetet.
El sol ens dona i estam a recer de l’oratge.
A les 10,45 h. seguim el nostre camí. La propera fita és arribar a Crivella.
Seguim les fites que marquen el camí d’arribada a aquest Ull de Déu i venen des del coll Ciuró, i dirigir-nos al oest. 
A les 11,00 h. arribam a la cresta.
Novament l’espectacle del territori resulta impactant. Arribam a veure fins al Morro de sa Vaca i el Castellot, on hi ha sa torre de na Seca.
El dia es manté clar i l’oratge es casi bé agradable, ens estalvia una mica de calor. Així mateix estam una mica corpresos en veure el territori que haurem de creuar, davallant, per arribar a la nostra fita.
No tenim cap element d’orientació. Només veiem un seguit de ressalts de roca que surten d’aquesta mar de carritxeres. Ens orientam pel mapa i la brúixola.
La davallada és complicada, però el fet de davallar ens facilita la tasca.
A les 11,15 h. arribam a un coll, obert i planer, on hi ha les restes d’una era. Sembla que a algun mapa antic l’anomenen es coll de s’Era (?).
Seguim davallant per un territori no gaire complicat, ara, i poc més tard ens trobam les restes d’una tanca de fill de ferro.
Ens sorprèn aquesta troballa a un lloc tan allunyat.
A les 11,35 h. arribam al cap d’amunt d’unes timbes, des de on veiem, per primer cop, una referència clara, la plana de ses Basses de Mortitx. Això ens anima. Ara estam segurs de anar en la bona orientació.
Però, en canvi, el territori es complica cada cop més. Primer haurem de salvar aquesta timba que ens ha frenat.
Decidim orientar-nos a nord, per trobar una coma accessible que ens permeti davallar. Altres mapes marquen que van a parar al camí. Noltros ens hem posat l’objectiu d’evitar arribar-hi.
Localitzar aquesta coma no és gens complicat. El complicat és davallar per aquesta munió de carritxeres farcides de roques mig amagades. Així i tot, aquest boci resulta relativament senzill.
Així mateix tenim una nova alegria.
Es posa a la vista la costa, on podem destriar sa Crivella. No n’estam segurs però pensam que és allà on hem d’arribar. É
s un xap clar que es veu al perfil dels penya-segats de Tramuntana.
Cada cop veim el camp de conreu de ses Basses més a prop però també el territori es fa més inaccessible.
Les darreres fites les hem abandonades a la davallada de la coma del coll de s’Era. Ara anam per allà on podem, perquè senzill no ho és per enlloc.
Sembla que la dificultat encara augmenta. Les roques son de mides descomunals, ...
...punxegudes, ...
...aïllades entre les carritxeres, que ara son molt més altes. Les mates de llentiscla també son enormes. Tot plegat ens exigeix un sobre esforç. Les rapinyades, enganxades i batuts sovintegen.
A les 12,15 h. arribam a la tanca del camp de conreu. El travessam i ens orientam cap a sa Crivella.
Hi ha fites orientatives per un territori mancat de referències clares i absolutament salvatge. La dificultat és la mateixa que fins ara. Roques i carritxeres, petites comes que davallam i acabam al llit del torrent des Porcs.
Després d’una curta tirada, però prou complicada, arribam a l’entrada de sa Crivella, son les 12,33 h. Hi ha una gran mata que dissimula el lloc.
Passam per davall i entram a l’encletxa.
És enorme el tall de les penyes.
Les roques que han quedat encletxades ens fan ser conscients de la nostra petitesa.
Passam davall ella, on formen una especia de balma. Hi ha senyals d’haver-hi passat la nit. També hi ha senyals, més antigues, d’obres de condicionament del terreny. Petit marget amb restes d’escalons.
La sortida ens aboca directament a coma molt empinada, casi bé una timba. Sembla que per aquí hi pujaven “estraperlo”. No sabem si és un recurs “romàntic” o respon a una realitat. El cert és que l’existència de les petites obres de condicionament tenen difícil justificació fora d’aquesta finalitat. Sortint creiem trobar restes d’escalons facilitant la pujada pel rost de terra a lloure.
A les 12,45 h. tornam a ser a fora. Ens queda el camí de tornada. Estam cansats i la tirada no es senzilla, però sabem que és curta.
Hem perdut les fites només començar a caminar però ens orientam bé. Al fons, es Mirador.
A les 13,02 h. tornam a ses Basses. De tornada hem vist una persona sola, caminant. Li hem fetes senyes però ens ha ignorat. L’hem deixada caminant pel cap d’amunt dels penya-segats que miren a la mar.
No ens queda més que creuar el camp de conreu, visitar la bassa coberta i seguir la pista formigonada, de tornada al punt de partida. 
A les 13,10 h. començam la pista.
A les 13,30 h. som al coll des Vent.
Una mirada enrere. A les 13,55 passam per la bassa de baix i la cruïlla de camins que mena a la bassa d’alt. Es per aquest redol que veim el forat a les penyes.
Per una estona pensam que és l’Ull de Deu, fins que ens adonam que aquest no és visible des de la pista, ...
...només és visible, i just en part, des de la corba que hi ha just més amunt de la bodega de Mortitx.
Arribam al cotxe a les 14,25 h. ben cansats i satisfets de la caminada.

Selva/Sóller, 30 novembre 2015

3 comentaris:

  1. Hola Llorenç,
    Passada de ruta. El Clot de Dèu, curiós indret amb vistes impressionants i el xap de sa Crivella, sembla mentida que per aquí hi pugessin "estraperlo". Per poder-hi arribar, veig que discorre per un territori molt complicat i difícil.
    Molt bona publicació i fotografia. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraesc el comentari Josep.... amb retard. Es pot arribar als dos llocs a b diferents rutes, sense massa dificultat. Salut

      Elimina