dilluns, 28 de setembre de 2015

PUIGDE SA FONT I SA TORRETA



PUIG DE SA FONT I SA TORRETA
(1.071 m) (1.058 m)
(29.05.2015) Un itinerari per un terreny dur i pedregós, però en cap moment ha decaigut el interès, ja que podem contemplar el paisatge de molt amunt. La vista dels dos embassaments, Gorg Blau i Cúber, sempre és embadalidor, veure dos “llacs” dins la serra d’una illa, a on la naturalesa no és estat precisament generosa en aigua.
DURACIÓ TOTAL: Tres hores i mitja
RECORREGUT: 5,250 km
DIFICULTAT MITJANA
Seguint les informacions de Josep Ferrer, de Viaranys, ens hem decidit a fer una volta pels cims que envolten el puig des Tossals Verds. En Llorenç no ens acompanya perquè és de viatge.
Començam la caminada a l’aparcament de sa font des Noguer. Son les 7,55 h. d’un dia clar i tranquil. El sol ja és sortit i no corre gens d’oratge.
Per arribar al punt en que ens enfilarem a la carena haurem de caminar una estona seguint la canalota que davalla l’aigua de l’embassament del Gorg Blau fins el de Cúber.
És una passejada ben agradable, que ens ofereix la possibilitat de gaudir de les primeres vistes del dia dels voltants de l’embassament del Gorg Blau.  
Només desset minuts després arribam al tercer pont de ciment que passa per damunt la canal.
Aquest és el moment d’envestir la tenassa que tenim al davant. Al cap d’amunt tenim el Morro d’Almallutx que sembla infranquejable.     
Deixant enrere el Gorg Blau. No hi ha dubtes del camí que hem de fer.
Al costat oest del Morro hi podem veure una paret de partió i una coma ample i no gaire empinada que ens deixarà pujar damunt la cresta.      
No calem gaires indicacions ja que es tracta de anar pujant per allà on ens sembli més accessible.
Ens adreçam a uns grans pins, solitaris, per allò de tenir una referència, i just devora hi trobam una roca amb una fletxa vermella, que es veu antiga, senyal que anam be.  
La següent fita és arribar a la paret de partió.
Decidim anar pujant, costa a través, fins arribar al punt on aquesta paret està esbaldregada.
El territori és empinat i abunden les carritxeres. En patim les conseqüències a les cames. Els dos anam amb calçons curts.        
A les 8,50 h. arribam a la paret.
Les informacions ens ajudarien a pujar al Morro per una canal que pensam que l’hem localitzada des d’on som ara, però noltros hem mudat de parer...
...i hem decidit orientar-nos a oest per anar al puig de sa Font i, després, al de sa Torreta, així que acabam de pujar aquesta coma, que es va endolcint a mesura que ens atracam a la cresta, mantenint l’orientació oest.  
A les 9,10 h. arribam al cap d’amunt.
Girats a nord-est gaudim de magnifiques vistes del Morro d’Almallutx, l’embassament del Gorg Blau i les muntanyes que l’envolten.
Però és que si miram a sud podem veure el puig de s’Alcadena i, fins i tot, la badia de Palma. I per descomptat tot el massís del puig de Tossals Verds. 
Bé, a partir d’aquí ho tenim més senzill. Hem arribat a una ruta trepitjada, trobam fites i el sender és ben marcat. No tenim més que seguir la cresta de les penyes que ens menaran, sense cap dificultat especial, fins el cim del puig de sa Font.
Arribam al cim (1.071 m) a les 9,30 h.
Es un mirador privilegiat.
Tenim a la vista els dos embassaments.
El sol ens dona de ple però no patim calor. Aquí dalt hi corre un oratjol fresquet però no gaire empipador.      
És prest per berenar i decidim anar a fer-ho al cim del puig de sa Torreta (1.058 m). El tenim ben a la vista. No hem de superar casi bé cap desnivell i el territori és del tot transitable. És una passejada de només quinze minuts.
Hi arribam a les 9,45 h.  
Des d’aquest cim gaudim amples vistes del Pla de Mallorca, des de la Badia de Palma fins a la d’Alcúdia. I en primer pla hi trobam el puig de s’Alcadena i el d’Alaró.         
Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 10,25 h. en tornar a posar-nos en marxa. Mentre berenàvem hem decidit anar fins el coll de sa Coma des Ases i davallar directament a la font des Noguer. D’aquesta manera ens sortirà una ruta circular, però no tenim clar si podrem davallar del puig de sa Torre sense tornar enrere, per on hi hem arribat. Tenim temps de sobres i ens decidim a provar sort, a veure si trobam una via directe per davallar del cim.
Davallam del cim pel roquissar, sense grans dificultats, fins que arribam a les timbes que no ens deixen seguir.
Tampoc podem partir cap el cim del puig de sa Font, des d’aquí, perquè els penya-segats ens barren el pas. Haurem de tornar al cim del puig de sa Torre. Així mateix, però, un boci més avall, mirant cap a nord-oest, veim una encletxa que en sembla accessible i, abans de no tornar enrere, decidim anar a fer-hi una ullada.
Caminam per allà on ens sembla més senzill, baixant per aquestes esquenes de roquissar, casi be pelades del tot, on les roques son poc estables.        
A les 10,38 h. arribam a una espècie d’embut, que fan les penyes, per on ens sembla que podrem baixar. Hi anam els dos per evitar que un s’arrisqui massa.
Resulta senzill davallar per aquí. Ben aviat arribam al cap d’avall d’aquest embut, on hi ha un petit bot de poc més d’un metre, que el podem salvar gràcies a l’ajuda que ens dona un romaní, quina soca entorcillada és de les més grans que hem vist.   
Amb un no res som baix de les penyes, i sense cap risc de consideració.
La cosa ha resultat molt més senzilla del que pensàvem. Vista de la canal.
Ara no tenim altre cosa que travessar aquesta ample coma, coberta de carritxeres, que davalla directament del cim del puig de sa Font.        
No és especialment complicat ni feixuc caminar per aquest territori. El terra és de grava a lloure però les carritxeres ens donen bons punts on aferrar-nos.
Decidim no perdre altura. Tenim el camí del GR 221, que puja per la coma dels Ases, ben a la vista, però ens representa baixar molt per després tornar a pujar.
D’aquesta manera anam voltant, seguint la forma del territori i, sense cap esforç ni dificultat dignes d’esment...
...arribam al portell del coll de sa coma des Ases, conegut com es Portellet, a les 11,10 h.    
Retrospectiva del recorregut fet.
Tot d’una notam que hem entrat a una ruta “turística”. Hi ha personal de diferents nacionalitats, diferent indumentària i diferent amabilitat.
Noltros ens limitam a fer el nostre camí, que no és altre que seguir el sender
que ens fa davallar de manera ràpida i relativament còmode fins arribar a la carretera, ...
...poques passes més amunt de la font des Noguer.      
Arribam allà on hi tenim el cotxe a les 11,35h. Aquesta zona està col·lapsada de cotxes aparcats i altres que ho volen fer, però ja no hi ha lloc.

Selva/Sóller, setembre 2015

divendres, 25 de setembre de 2015

VOLTA A LA COMUNA DE VALLDEMOSSA


VOLTA A LA COMUNA DE VALLDEMOSSA
(08.05.2015) El terme de Valldemossa, dins el conjunt de la Serra, gaudeix d’una accentuada bellesa, amb vistes encisadores i ben conegudes pels excursionistes. Avui caminarem per terres que temps enrere varen pertànyer a la Cartoixa.
DURACIÓ TOTAL: Quatre hores i trenta minuts.
RECORREGUT: 7,650 km
DIFICULTAT MITJANA
Som al mes de maig i aquest cap de setmana és sa Fira de Sóller. Noltros, com a bons “sullerics”, anam una mica enfeinats i és per això que hem triat una volta curteta i gens complicada. Seguirem les informacions publicades per “Viaranys”. Ja veurem fins quan ho farem.
A les 8,00 h. deixam el cotxe aparcat a Valldemossa, a la zona que no hem de pagar (cosa rara) i anam cap a l’entrada dels jardins de la Cartoixa.
Aquí giram pel caminet de Son Mossènyer, formigonat, ...
...que ens mena a passar vora el vell moli de la Cartoixa, reconvertit en vivenda, “es Molinet”.
El ciment s’acaba a unes roques, per on s’enfila el tirany.
Agafam una mica d’altura i gaudim de les primeres vistes dels voltants de Valldemossa.
Aquest tirany ens mena per un espès alzinar. És un caminet ben marcat i “fitat” pels excrements dels cans que, segurament, hi menen a passejar els seus amos.
Manté una suau costa i amb molt poc esforç arribam a la font de na Llambies.
El camí segueix, empedrat i encaixonat entre parets i tanques de bruc però no estarem gaire a trobar el punt on l’hem d’abandonar.
La reixeta de filferro de la nostra dreta està esbutzada i hi ha una fita a l’altre costat. També veim unes marques de pintura vermella, semblants a una gran T (pel nostre gust un pel exagerades). Son les 8,25h.
Ens orientam a l’oest i caminam per unes marjades d’olivar, seguint aquestes marques de pintura vermella que, en pocs minuts, ens menen a una pista o camí de carro. Aquí les informacions indiquen que hem de davallar uns revolts i després abandonar-lo, sempre caminant cap a l’oest.
Però a noltros ja ens pica la curiositat de veure el mirador de Son Bauça, i a més, trobam que davallar per, després, tornar a pujar no és una bona idea,...
...així que decidim, sense gaires dubtes, seguir aquest camí, però pel costat on manté l’altura. Segons el mapa, morirà no gaire lluny d’aquí. A més, l’orientació també és a oest.
Seguir aquest camí no és gens complicat ni fatigós. És una passejada mentre ens enfilam, una mica més, entre marjades que ens semblen netejades no fa massa anys, però que altre cop romanen abandonades. El camí mor a un pla prou ample.
Just aquí, mirant cap a nord, entre les alzines, hi veim un caramull de roques i ens sembla que hi tendrem bones vistes.
Hi anam i ens trobam que això és el mirador de Son Bauça, una mica malmenat. Pujam per un graons de pedra i arribam a un petit pla amb una bona paret de protecció.
Les vistes al Pla del Rei, Talaia Vella, na Torta, Son Moragues, Son Mas, ...
...el puig i mirador de sa Moneda, etc, son realment espectaculars, amb tot aquest reguitzell de diferents verds que la primavera ens mostra ufanosa. I de fons, la mar, plana i lluenta. Son les 8,40 h.
Tenim clar l’orientació a seguir. No volem variar gaire l’alçada i cercam el millor lloc per escapar a una garriga espessa i dura, mesclada amb pins secs, ajaguts en terra. Ben aviat trobam marges i decidim caminar per damunt les seves pedres. És el lloc més net que veiem.
És una estoneta curta i ben aviat arribam a una partió de finques. Hi ha una reixeta de filferro, però l’han arregussada i podem passar per davall. Entram dins el bosc. És molt més net i caminar resulta més senzill.
Tot d’una ens trobam amb un camí de carro, ample i ben marcat. Es veu clarament que per aquí fa temps que no hi passa ningú. La catifa de fullaca és espessa i sense cap petjada.
Com que no tenim una alternativa millor, el seguim. Fa bon caminar i ens mena a una sitja amb barraca.
Just cinc minuts més tard trobam que el camí comença a davallar. Decidim abandonar-lo. Son les 9,00 h.
Primer pujam entre les alzines i les roques, amables i ben accessibles, però ben aviat ens trobam amb un marget que aguanta un altre camí, ...
...que ens mena a una nova sitja. Seguim pujant no massa violentament i sempre avançant cap a l’oest.
Després de la sitja el camí està esborrat. Tornam a pujar entre les alzines, cercant la via més accessible i ajustant-nos al perfil de les timbes que ja ens envolten. No estarem gaire a tenir un altre cop de sort. Ens topam amb un altre marge, una mica esbaldregat, per on hi pujam. No és un camí però ens facilita una estona de caminar planer mentre ens passeja pel cap d’amunt de les timbes i ens mostra noves vistes, cada cop amb orientació diferent. Ara veiem les cases de Cas Garriguer i de Vistamar.
Mentre ens ho permeten les roques i timbes que ens envolten, avançam planers cap a l’oest, que va mudant a sud-oest per la pròpia forma de la muntanya que voltam. Si no podem avançar, sempre ens decidim per superar l’obstacle, pujant a més alçada.
D’aquesta manera ens trobam amb un altre camí de carboner que ens mena a una sitja, enfilada damunt aquestes barbacanes. Son les 9,50 h.
Pel GPS sabem que no ens falta gaire per arribar al pas que ens ha de deixar pujar a la cresta de sa Comuna.
Seguim avançant, aferrats als peus de les roques del cim, i cinc minuts més tard ens trobam just en el punt on comença el pas de la fesa de Son Bauça. Son les 9,55 h.
Aquest pas no te gens de perill.
Només unes passes damunt les roques i després t’enfiles per una escletxa, o fesa, ...
...que ens mena directament a la cresta.
A les 10,00 h. som a dalt. Fa vent fred i el sol no ens arriba de ple, les alzines l’aturen. Decidim berenar.
La cresta de la Comuna és una fantàstica miranda.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Puig i mirador de sa Moneda
Son Olesa
Vistamar
Son Mas
Son Moragues
A les 10,40 h. seguim el nostre camí. Pensam que l’aventura d’avui s’ha acabat. A partir d’ara no haurem de fer altre cosa que seguir els camins.
Així mateix la davallada de sa Comuna, cap el coll de Sant Jordi, no és gaire agradable, al manco en el seu bocí superior. El camí està molt trepitjat, i la grava i pedres a lloure son prou perillosos per una llenegada, però ben aviat queden enrere i el camí es torna ample i no tant empinat.
Tenim en front la mola de Son Ferrandell
Novament aprofitam per lamentar-nos del poc interès dels responsables. Caminam per un GR, una zona declarada Patrimoni Mundial per l’UNESCO, i no hi ha ni un trist indicador.
A les 11,15 h. arribam al coll de Sant Jordi i, per descomptat, aquí tampoc hi ha indicadors. Seguim el camí que trobam al costat est del coll, després d’una tanca.
No hem de fer altre cosa que seguir aquest camí de carro, ample i ben definit, que ens mena a passejar pel bosc d’alzines que ens defensen d’un sol que ara ja és una mica massa calent. 
Creuam la Garriga Plana i arribam a un gran forn de calç.
Com a norma general, no agafarem cap dels braços de camí que ens trobarem a la nostra dreta. Els deixam de banda tots.
Més endavant el camí de carro mor a un roquissar i noltros seguim per un sender no gaire marcat ni fitat. Es tracta de no perdre altura i ajustar-nos al perfil de la muntanya. Tanmateix no estarem gaire a creuar una nova paret de partió i trobar-nos amb noves sitges i camins.
A les 12,30 h. caminam novament per un camí de carboner.
Pràcticament hem voltat tota sa Comuna i ens trobam, altre cop, encarats a Valldemossa.
Molí de la Beata
Aquest camí que seguim ara davalla precipitadament, fent moltes corbes, hem entrat dins els bosc dels Frares.
Un bosc espès que ens priva de millors vistes.
A les 12,40 h. arribam al pou de neu dels Cartoixos.
Està situat al tall dels 500 m. d’alçada i les seves mides son considerables. Creiem que és el més fondo que hem vist i està molt ben conservat, tot i que una mica de restauració li vendria bé.
Seguim davallant pel camí dels carboners, o nevaters, i ben aviat entram a una zona de marjades d’olivar abandonat, o poc cuidat, ...
...tot i estar molt a prop del camí formigonat que ens ha de menar, ...
...passant per davall l’aqüeducte de la síquia, que menava l’aigua de la font de na Llambies fins a la Cartoixa.
Son les 13,00 h. La caminada d’avui s’ha acabat. No tenim més que anar pels carrers, ara plens de cotxes i persones que passegen. La solitud del matí no hi té cabuda a n’aquestes hores. 

Selva/Sóller, setembre 2015