dimecres, 20 de gener de 2016

PUIG D'EN X0ROI I BEC DE FERRUTX pels passos d'en Gil i des Parral



PUIG D’EN XOROI I BEC DE FERRUTX
pels passos d’en Gil i des Parral
(08.01.2016) La vessant est de les muntanyes d’Artà son arrodonides i de més o manco fàcil accés, però no així la seva cara oest, amb penya-segats tallats a plom, a on s’hi amaguen un bon grapat de passos, coves i racons que tantes utilitats han tingut al llarg de la història.
TEMPS TOTAL: 6 hores (4 h 30 m)
RECORREGUT: 11,700 km
DIFÍCIL
Fa temps que pujàrem a aquesta muntanya, tan singular i bona de reconèixer. Avui hi tornam, amb la pretensió de pujar-hi per un accés que no coneixíem fins fa ben pocs mesos. Així mateix hem aconseguit un bon ventall d’informacions d’altres amics caminadors que hi han pujat.      
Mentre ens atracam al lloc de partida de la caminada d’avui, tenim ocasió de contemplar els penya-segats, impressionants, que donen forma al Bec de Ferrutx.
A les 8,35 h. deixam el cotxe a la vorera de la carretera, just a l’entrada a la Colònia de Sant Pere, i començam la caminada, ...
...pujant pel camí de ses Porres, ...
...no gaire ample, asfaltat i costa amunt.
Passam vora un seguit de cases i, ...
...abans que el camí ens aboqui dins el torrent des Parral, l’abandonam i seguim el que queda d’un camí que ens mena a vora una casa a mig reconstruir. Son les 8,50 h.
A partir d’aquí no hi ha camí.
Trobam algunes fites però l’objectiu primer el tenim ben a la vista. No és altre que aquest impressionant tall als penya-segats, per on es precipita el torrent de sa Coma des Sarró, situat entre l’Esquena d’en Gil i el puig d’en Xoroi. El pas d’en Gil ens permetrà superar aquest bot.
No cal cercar fites ni senderes.
N’hi ha prou en avançar per allà on ens sembli més senzill.
Les argelagueres punxen a les totes, i ens espavilam per sortir-ne perjudicats al mínim possible.
El coster és ben accessible per onsevulla i no cal seguir indicacions especials. Es tracta de pujar entre unes carritxeres espesses i esponeroses. Primerament pujam pel costat dret del torrent però no ens torbam gaire a creuar-lo i seguir pujant pel costat esquerra.
Aquí hi trobam alguna fita que ens ajuda a arribar al punt on hi ha el pas d’en Gil. Son les 9,30 h. en arribar-hi.
El pas d’en Gil és un pel arriscat però molt curt, dues o tres passes.
Gens recomanable per persones amb vertigen. Per descomptat que si la roca està banyada el més prudent és abandonar la temptativa.
Noltros trobam que és millor pujar-lo que no davallar-lo. Per altre banda, ens hem quedat amb el dubte de si és més senzill superar aquest bot del torrent pujant pel costat dret. De tota manera no hem fet cap passa per anar a comprovar-ho.
Això només és el començament (aquí podem veure el bot del torrent).
Encara haurem de pujar un seguit de roques llises, per dins el llit del torrent.
No presenten cap risc important però, ben igual que el primer pas, ...
...ha de resultar molt perillós si les roques estan humides.
Al cap d’amunt ens sorprèn un territori amable i accessible per tot arreu. Hom pot pensar que aquest bot està fora de lloc.
Superada la nostra primera fita, ara ens orientam per arribar al cim del puig d’en Xoroi.
Anam a cercar la cresta per tal de gaudir de millors vistes.
El dia és extraordinàriament clar i les vistes sobre la Badia d’Alcúdia son espectaculars.
La pujada no resulta especialment feixuga però si un esforç considerable (retrospectiva).
Feim constants ziga-zagues provant de seguir els senderons marcats per les cabres i ovelles que hem vist pasturar.
 A les 10,45 h. arribam al cim i gaudim de unes vistes netes i amples, casi be de tot el redó.
Cim d'en Xoroi, 482 m.
Podem veure casi tots els cims fins al cap Ferrutx, mirant a nord. També veiem, cap a l’est, part de la línia de costa i Cala Rajada. Artà cap a sud ...
...i la mola del Mont Ferrutx, amb el seu Bec, imponent, inaccessible tret de la cara est.
Des d’aquest cim hem d’anar a trobar el camí que ens menarà al cim del Mont Ferrutx. En comptes de seguir la cresta, ens decidim a caminar costa a traves, sense perdre altura, ...
...de manera que enganxam amb el camí casi be arribant al coll Faraig. Son les 11,00 h.
No ens resta més que un darrer esforç  i, seguint el camí, arribar al cim i després al Bec Ferrutx.
És una estona una mica feixuga, fa casi tres hores que caminam i el cansament es fa present. El sol ens dona de ple i si no fos per aquest oratge, que corre amb força, patiríem una calorada.
A les 11,30 h. arribam al Bec de Ferrutx (528 m). Es veu que és una fita coneguda i visitada, hi trobam dues persones. Noltros berenam una mica abans d’arribar, vora unes restes que semblen una construcció pre-talaiòtica, per la forma i el gruix de les parets. Estam a recer del vent i aquest sol resulta del tot agradable. Gaudim de vistes casi d’ocell sobre la Colònia de Sant Pere. També veiem Betlem i Son Serra de Marina. Una mica més enfora Can Picafort, Muro i un rosari d’altres pobles.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Després de berenar i descansar, seguim el nostre camí de tornada, ...
...passant pel punt geodèsic del Mont Ferrutx (520 m), ...
...des d’on feim una darrera ullada al seus imponents penya-segats.
De tornada seguim el camí, ben trepitjat i marcat. Ens creuam amb tot un seguit de caminadors, alguns gens preparats per aquesta experiència. Passam el coll d’en Faraig ...
...i ens enfilam per les faldes de la muntanya d’en Pelat. El camí volta el cim i ens mena pel cap d’amunt de la coma del Ribell de na Coc.
De fet estam a punt de davallar per aquesta coma, ja que ens sembla del tot accessible. Aquest cop si que feim un exercici d’auto disciplina i seguim les informacions que tenim.
A les 13,15 h. abandonam el camí al bell mig de la corba que marca cap a l’est, hi ha una fita i es veu clarament el llom que hem de seguir, mentre tindrem al costat la coma del Ribell de na Coc i al costat est la coma des Parral, per on hi corre el torrent del mateix nom.
No és gens complicat avançar per aquest territori.
L’esquena és suau i les carritxeres no son gaire espesses, més encara, a mesura que davallam es van aclarint.
Contemplam les petites comes que moren a la coma del Ribell de na Coc. Pensam que totes elles son accessibles per davallar fins al torrent des Parral. Si ho haguéssim fet  ens hauríem estalviat una bona voltera.
A les 13,40 h. i sense major dificultat arribam al final de l’esquena i davallam al llit del torrent.
No tenim més que seguir-lo davallant.
És un torrent no gaire ample ni grans desnivells.
La caminada és fa agradable i mentre davallam ens trobam senyals del que queda da la font des Parral.
Un petit gorg i un redol cobert de mates de jonc.
El torrent baixa encaixonat, entre s'Esquena d'en Gil i el serral de sa Lluna.
Poc més avall ens sorprèn un altre gorg, molt més gran i fondo, amb un filet magre de tot, d’aigua, ...
...dit sa Bassa d’Oli.
Superam el gorg sense cap dificultat i seguim davallant.
A les 14,00 h. i de manera sobtada, arribam al Salt, a on el torrent es precipita, després d’una zona especialment plana. El bot és increïble. Fa mal dir però creim que te més de cinquanta metres d’alçada. Ens hem quedat sorpresos.
No tenim cap dificultat en seguir el senderó que ens permet superar aquest imponent bot pel costat dret, entre roques, ...
...conegut com a pas des Parral, situat sota les penyes del serral de sa Lluna.
El Salt des torrent des Parral, vist des del pas.
Badia d'Alcúdia i Colònia de Sant Pere.
Ens aboca, altre cop, dins el torrent i, ......
llavors, descobrim que hem superat un segon bot del torrent, també vertical i de més de deu metres d’alçada.
Superats aquests dos salts, seguim davallant pel llit.
Mentre tant, la dificultat ha mudat, ...
...cada passa que donam ens trobam amb més vegetació amb espines que ens traven i rapinyen.
Ens plantejam seriosament abandonar el torrent però acabam per arribar a la represa sense fer-ho.
Sabem que aquest és el punt on hem de sortir. No hi ha possibilitat de pujar per la paret i sortim pel costat dret, per dins un mal embull de soques i terra a lloure.
Som a la fi de l’aventura d’avui. Vora la paret hi arranca el camí que seguint-lo, ens menarà vora la mateixes cases que hem passat de bon matí i arribarem al cotxe. 
Son les 14,50 h. El dia segueix especialment clar i calorós. No sembla hivern.

Selva/Sóller, 20 gener 2016

2 comentaris:

  1. Bona volteta al.lots, la vaig fer a l'inversa no fa gaira mesos, el pas dén gil estaba banyat, i si be el pas en si no va presentar cap dificultat, si mos va dur prou feina baixar el salt d'avanç, on el seny el tengeuerm que emplea ben a fons!!! allo petinaba com si l'hagisin ensabonat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni
      Ja tens raó, una bona volta. Ben completa i agraida. Noltros ens va semblar que el pas d'en Gil, si pots triar, millor fer-lo de pujada, encara que crec que banyat és desaconsellable. És un pas que encara que sigui curt no es pot badar. Tots dos varem gaudir força, i el dia ens va acompanyar . Salut Toni

      Elimina