diumenge, 7 d’agost de 2016

MOLA DE NA COSTITXA Font de sa Coma - Crui de na Costitxa - Corral de ses Cabres



MOLA DE NA COSTITXA
Font de sa Coma - Crui de na Costitxa - Corral de ses Cabres
(15.04.2016) A la mola de na Costitxa, a Puigpunyent, s’hi localitza el que el geòlegs denominen "diàclasi". Un crui, una encletxa, o una fractura de roques sense desplaçament de les mateixes. En aquest cas de poc més de 100 metres de longitud, situada al costat est de la mola, a la balconada que penja damunt el comellar i torrentera de ses Someres.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 20 minuts
TOTAL RECORREGUT: 8,100 km
DIFICULTAT MITJANA
Avui es el tercer cop que provam sort, els dos divendres passats ha plogut i no hem pogut fer sa caminada.
Segur que avui anirà bé. De bon matí, al manco, el dia s’ha presentat espectacularment clar i tranquil. Son les 8,40 h. en deixar el cotxe aparcat vora una antiga pedrera que hi ha arribant a la font des Pi. Hem circulat una bona estona per l’antiga parcel·lació de Son Net, a Puigpunyent.
Tornam unes passes enrere i giram per un nou vial, orientat a nord, però ben aviat el deixarem per entrar dins un petit comellar, no gaire empinat.
Anam davallant seguint el fons del comellar, ...
...on hi ha el llit del torrent i evidents senyals de les forces de la natura.
Les encletxes i feses es fan presents, així com algunes roques molt grans que hauran arribat aquí redolant.
Som al comellar de ses Someres.
Ben aviat trobam senyals evidents d’un camí. El seguim i ens mena a una sitja amb barraca. El camí es fa molt evident i muda a camí de carro. El seguim decidits.
És una passejada molt agradable i relaxant. Caminam pel fons d’una coma, seguint el llit del torrent, per dins un bosc espès que ens mostra les senyals dels carboners. Les alzines son magres i, casi totes, tenen més d’un cimal que arranca del terra, senyal evident que el primer tronc el varen tallar. Les barraques i sitges de carboners sovintegen.
El camí es manté gairebé planer, mentre el torrent acaba encaixonat entre penyes, al fons de la coma.
Passam vora un forn de calç, altre senyal evident de l’explotació dels boscos i una activitat complementària dels carboners. Aquest forn està prou ben conservat, i això que hi han crescut quatre pins, que s’han fet enormes des dels anys d’inactivitat del forn.
Son les 9,25 h.  Només cinc minuts després de passar el forn de calç arribam a una cruïlla. El camí de carro es manté planer mentre que el braç dret, orientat a sud, va perdent alçada.
Seguim aquest camí que ens mena cap al torrent.
El travessam per unes roques que ens deixen arribar al tancat que envolta les terres que hi ha vora la font de sa Coma.
És un racó que traspua tranquil·litat.
El sol ens arriba entre les branques de les alzines que ens envolten i les marjades, ben conreades, tenen una catifa de verd tendre i lluent.
Per un pontarró amb certa gràcia, passam a l’altre costat del torrent i ens atracam a l’ull de la font.
Un redol ben cuidat que noltros anam molt alerta a malmenar.
Tornam enrere pel mateix camí, ...
...fins arribar al forn de calç.
Aquí deixam el camí de carro i pujam per un comellar, prou empinat i no gaire estret.
Està farcit de pedres a lloure. Son curioses aquestes roques.
Estan totes esquerdades i els trossos que en resulten tenen alguna cara casi bé plana. Hi ha abundància de lloses de diferents gruixos i grandàries.
Mentre pujam trobam fites i restes d’un antic camí. Sembla mentida com el pas del temps és capaç d’esborrar un camí fet amb marges de sosteniment.
La pujada no és ni gaire feixuga, ni gaire llarga, i ben aviat sortim a un territori més planer. Acabam de sortir del començament de la coma, orientant-nos a l’oest.
Ben aviat trobam fites que ens menen damunt un roquissar.
Cada cop son més espesses i acabam arribant al crivell o gran fesa anomenat Crui de na Costitxa.
Tot d’una quedam impressionats per la fondària i l’estretor d’aquests crui.
El lloc més fons deu tenir uns vint metres d’alçada i la llargària total deu rondar els cent cinquanta metres, ....
...en canvi l’amplada no creiem que superi el quatre metres.
Ens pica la curiositat i anam a cercar algun punt per on poder davallar fins el fons de la fesa.
No ens costa gens trobar el lloc adequat i poder caminar per tota la llargària de la fesa, fins a sortir casi be a peu pla, altre cop damunt el roquissar.
El dia es manté sensacional, clar i calmat, però la zona que caminam no ens ha ofert cap oportunitat de gaudir vistes amples del territori que ens envolta. Casi tot el temps caminam pel bosc d’alzines.
El lloc on descansam, per berenar i fer un cafetet, no és una excepció. Només podem intuir el puig de Galatzó entre les branques dels pins. Son les 10,30 h.
Després del descans seguim el camí del que serà la tercera fita del dia. Volem arribar al Corral de ses Cabres. Per fer-ho ens decidim a creuar la mola de na Costitxa pel seu cim. És una tasca senzilla perquè aquesta mola és casi be plana als voltants del cim.
Ens orientam a nord i saltam una paret de partió.
Ens ajustam als desnivells del territori i ben aviat trobam un camí de carro. Son les 11,35 h.
Aquest camí ens mena a voltar per les faldes dels cims que ens envolten, tots coberts de bosc d’alzines i arboceres. Entre els arbres podem veure el Galatzó.
Manté orientació nord i ben aviat arribam al portell d’entrada a la propietat de sa Muntanya. Noltros no hi tenim cap feina.
Son les 12,00 h. Seguim el camí de carro orientat a nord, que ens deixarà arribar al Corral de ses Cabres. Menys de cinc minuts ens basten per fer-ho.
És un tancat de pedra en sec, aprofitant uns grans còdols que donen forma a unes petites balmes.
La tècnica constructiva és de peu de murada amb coronament de paret cabrera.
Les parets de tancament estan ben conservades i no poden evitar comparar-ho amb “Na Mamalluda” un tancat amb la mateixa finalitat i també aprofitant una gran balma, situat a prop de la Coma Carnissera, a Sóller.
Està clar que la cosa ens resulta senzilla avui. El territori és accessible, el bosc ens permet travessar casi per onsevulla i el dia es manté clar i tranquil. Decidim posar-hi una mica “d’emoció”.
En comptes de tornar enrere pel mateix camí que hem vingut, miram el mapa Alpina i decidim travessar pel bosc, per anar a trobar un camí paral·lel al que hi ha al fons de la coma d’en Martí Esteve. Efectivament el trobam sense cap entrebanc. És més, es tracta d’un camí de carro ben marcat i poc malmenat. Així mateix hi ha alguna senyal d’activitat de fa poc. Marques de cotxe i restes de tala d’arbres.
Aquest camí ens mena directament al Pou que sabem que hi ha per aquest redol.
Té aigua i una pica per abeurar el bestiar, encara que tot es veu fora de servei. Son les 12,20 h.
Per seguir tenim dues oportunitats, mantenir l’alçada i el camí per on hem arribat o bé davallar i seguir el camí del fons de la coma. Ens decidim per la segona opció i així podrem passar per la Rota des Soldat.
Per arribar-hi no fem altre cosa que seguir el camí de carro. Ben aviat anam vora el llit del torrent i el territori s’eixampla considerablement. Al costat oest hi ha margets, no gaire alts, mentre que al costat est hi ha el llit del torrent. Entre les dues fites hi trobam la Rota del Soldat. Un territori ample i pla, cobert de falgueres. No veim cap resta d’edificació. També és un redol encisador per la tranquil·litat i el bon dia que fa.
Seguint el camí de carro, a la següent cruïlla ens decidim pel costat que es separa del llit del torrent i agafa altura. No ens interessa gaire seguir pel fons del comellar de ses Someres.
Aquest camí de carro també, com han fet els altres, ens mena entre restes de barraques i sitges de carboners i després de suaus costes, ...
...pel costat dels Clotassos, ens deixa a l’acabament de uns dels ramals asfaltats de la parcel·lació.
Caminam pel costat contrari del  comellar  que hem davallat aquest matí. Molt a prop d’allà on tenim el cotxe.
Son les 12,50 h. Estam ben satisfets d’aquesta volta. Ens hem aprofitat de les informacions d’en Pep Torrens i d’en Manolo Barranco, tot i que hi hem introduït un “toc personal” a aquesta volta. No hem gaudit de grans vistes però hem conegut un accident geogràfic prou interessant a una contrada molt agradable de caminar.

Selva/Sóller, agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada