diumenge, 14 d’agost de 2016

CAMINS A LA SERRA D'ALFÀBIA camins de Can Barretes i Can Barranco



CAMINS A LA SERRA D’ALFÀBIA
Camins de Can Barretes i Can Barranco
(13.05.2016) 
Vells camins oblidats que recorren la vessant nord de la serra d’Alfàbia, a cavall entre els termes de Sóller i Bunyola. Parets de pedra seca, restes de petites marjades, sitges, forns de calç i barraques, són testimoni de l’activitat de la gent esforçada que va viure en aquests racons de món i el van fer produir.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts (5,15 h moviment i 1,15 h aturats)
TOTAL RECORREGUT: 13,300 km
DIFICULTAT MITJANA
Una mica més tard del que és habitual en noltros, a les 9,00 h. començam la caminada d’avui, que ens ha de menar fins ben a prop de les antenes que hi ha al cap d’amunt de la Serra d’Alfàbia.
Començam a caminar a la rotonda d’entrada a Sóller.
Anam cap a les vies del tren, just devora la boca del primer túnel, i després de passar a l’altre costat del torrent Major, ...
...seguim pel camí que ens mena a l’ull de sa font de s’Olla.
No hi arribarem, però, perquè ens enfilam pel camí que trobam est. Unes escales empedrades que ens menen entre un parell de cases habitades.
Seguint aquest camí arribarem a la síquia de sa font d’en Joi.
Haurem de caminar una estoneta per aquesta síquia, ...
...cap a l’oest, fins que trobam un camí que s’enfila entre les marjades d’olivar.
La dificultat major que ens trobam és aconseguir seguir el camí. Ens mena entre marjades d’olivar absolutament abandonat.
Algunes d’elles son del tot intransitables, per tant, el camí també està tapat de mates i arbres que han aconseguit esborrar-lo.
Més de dos cops les fites que seguim ens fan pujar per l’esbaldrec d’un marge, senyal evident que no seguim cap camí.
Tanmateix no estam gaire a retrobar-nos altre cop amb ell.
Ens enfilam per les faldes de la Serra però no aconseguim vistes espectaculars. Les poques que ens deixen gaudir les clarianes del bosc son, sempre, de Sóller...
...i el seu Port.
Així mateix trobam alguna senyal de la feina dels carboners.
Com a curiositat, passam vora una barraca, molt ben conservada, que en el bell mig hi ha crescut un gran pi.
Bona prova del temps que ha passat des de que es va deixar aquesta activitat.
Poc més amunt ens trobam amb una bassa coberta, on hi arreplegaven l’aigua.
Hem deixat enrere l’olivar abandonat i ara caminam per un alzinar. El senderó que provam de seguir ens mena de sitja en sitja, sense deixar de pujar ni una estona.
A les 11,05 h. arribam al camí que puja a les cases de sa Serra i poc després creuam la paret de terme per un portell. Hem entrat al terme de Bunyola.
Haurem de seguir aquest camí, ara ben clar i assenyalat, fins a les cases. Fa casi dues hores que caminam, sempre pujant. Ara tenim a la vista el cim des Castellot, que haurem de superar.
Pensàvem que sortiríem més amunt. Aquest obstacle ens resta una mica del nostre entusiasme, però no hi ha opció, o seguim o tornam enrere.
Mentre seguim pujant, ara moltes estones a cel obert, veim com el dia s’està tapant. Hem començat amb un cel exultant de blau i fora oratge i ara veim tots els cims més alts que ens envolten, coberts de boira i núvols. A les 11,40 h. deixam enrere es Castellot i encaram el darrer boci de pujada.
Falta molt poc per arribar a les cases.
A les 12,05 h. som a les cases. No ens hi podem atracar.
Estan envoltades d’una tanca i tot ben tancat.
Els hi haurem de fer la volta per poder arribar a la carretera de ses antenes. És el punt més alt d’avui. 845 m. i hem partit d’una alçada de 50 m.
Son les 12,15 h. en arribar a la carretera asfaltada. Haurem de davallar per ella un bon bocí. Casi bé uns 1.300 metres.
L’abandonam en arribar vora una bassa coberta. Seguim una pista oberta cap a l’oest, però va girant, marcant un arc fins que ens ha orientat clarament a nord-est.
Deixam un parell de braços al costat oest i acabam per abandonar aquesta pista només cinc minuts més tard. La pista segueix a nord-est i noltros partim cap l’oest.
Al començament és una pista forestal oberta fa un bon grapat d’anys. Res a veure amb un antic camí. Les voreres son plenes de pedreny i les costes molt empinades.  Decidim aturar-nos a berenar. Son  les 12,40 h.
El dia segueix desbaratant-se, fa fred i els trons sonen massa a prop pel nostre gust.  Descansam el mínim imprescindible. Tanmateix no tenim vistes. Estam envoltats d’alzinar. Tanmateix és un bon lloc per fer un cafetet.
Aquesta pista acaba, de mala manera, a la vora d’una sitja.
Aquí hi seguim el caminet dels carboners. Hi ha fites i marques vermelles.
Ara el caminar és agradable. Davallam per damunt aquesta catifa de fullaraca i a recer de l’oratge fred. Els trons segueixen però, de moment, no plou.
Mentre davallam el camí es va fent cada cop més agradable i bo de seguir. No perquè es vegi trepitjat sinó perquè és bo d’intuir per on va. Aquest bosc és gran.
Els arbres son alts amb soques prou gruixades. S’escampa per damunt uns petits comellars, no gaire empinats, que acaben vesant les aigües de pluja de manera precipitada pel cap d’amunt dels penya-segats que pengen damunt la carretera de Palma.
Precisament aquests penya-segats marquen el límit del terme de Bunyola i Sóller.
Les construccions que deixaren el carboners i calciners estan prou ben conservades, una bona senyal que hi passa poca gent per aquí.
Barraques, sitges, aljubs i forns de calç. Tot un seguit d’instal·lacions per una activitat que es complementava. Amb els troncs feien el carbó i amb les feixines feien la calç.
Així mateix, mentre davallam, el camí ens atraca a guaitar pels penya-segats....
...per comprovar que el dia segueix amb mala cara, però es manté estable.
Com passa a tantes altres bandes, mentre davallam el camí és fa manco clar clar.
Dins l’alzinar no hi ha garriga però tan aviat com sortim d’ell el camí roman tapat per carritxeres i llentiscles.
A les 14,20 h. som casi avall del tot de la coma de s’Ombra, per on ens ha menat el caminet.
Arribam a un camí de carro, amb costes dolces i ben delimitat per una teringa de pedres grans.
Seguim aquest camí, que ens mena a nord i a les 14,40 creuam novament la paret de Terme per un portell.
Ben aviat abandonam aquest camí, que ens menaria a Can Barranco (a la foto). Una casa a la vorera de la carretera de Palma. Sabem que està tancat i amb cans a lloure. Un camí que davalla des del cap d’amunt de la Serra no sembla que pugui romandre tancat per la decisió d’un propietari.
Creuam per unes marjades d’olivar, ...
...molt ben arreglat i arribam a un porxo, ...
...on hi comencen unes escales de formigó que ens menen per avall.
Altre cop tenim vistes de la vall....
...de Sóller.
És una estona agradable i relaxant. Son les 15,00 h.
Menys de deu minuts més tard arribam a un segon porxo, ...
...i novament, a la síquia de sa font d’en Joi.
També la seguim una estoneta, ara davallant cap a l’est, ...
...fins arribar vora un gran nesprer, on hi arriba el camí que hem fet servir per pujar de bon matí. Son les 15,15 h.
Davallam les escales empedrades i anam pel camí asfaltat i les vies del tren. Arribam vora el cotxe a les 15,30 h.
Curiosament aquesta caminada d’avui, tot i partint des de Sóller, ens ha menat per dins el terme de Bunyola aproximadament les tres quartes del camí.
Per altre banda, pensam que recuperar aquests dos camins, el de pujada i el de davallada, oferiria una bona alternativa y noves possibilitats de descobrir un territori gaire be desconegut i molt a prop de Sóller. Però això és feina, i no semblen gaire disposats a fer-ne.

Selva/Sóller, agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada