dimarts, 16 d’agost de 2016

TORRENT DE S'ARBOÇARET camí des Niu des Pilot



TORRENT DE S'ARBOÇARET
Camí des Niu des Pilot
(2016.05.20) 
Un itinerari ben complet, dur i llarg, adequat per tot aquell que li agradi la cara més esforçada de la muntanya, sense oblidar que aquest torrent té tractament esportiu, encara que tots els bots es poden salvar pel flancs, així i tot calen bon estat físic, suficient aigua i una gran dosi de seny.
TEMPS TOTAL: 7 hores
RECORREGUT TOTAL: 17 km
DIFÍCIL
Per avui tenim prevista una caminada llarga, pel Parc de Llevant. És una zona que resulta dura de caminar, tant per lo enfora que ens queda de casa, com per la llargada de ses seves caminades. És una caminada que sembla no massa coneguda, si ens fiam de les poques informacions que hem localitzat (Tomàs Vibot i Joan Riera).
A les 8,00 deixam el cotxe a l’aparcament de s’Alqueria Vella de Baix. Seguim la carretera que ens ha de menar fins al Campament des Presos. Aquesta carretera és part de la GR 222. És una caminada prou agradable. Sempre pujant sense massa pendent.
Ben aviat deixam al nord-oest, la clotada on hi ha les cases de s’Alqueria Vella de Dalt. Les cases es veuen restaurades i els camps conreats.
Així mateix estam mitja hora per arribar al campament.
Unes runes situades a un coll, on hi confinaren presos represaliats de la Guerra Civil.
No ens resulta gens complicat imaginar les condicions de duresa que hagueren de suportar aquella gent, per mor de les idea contraries a un règim del tot injustificable.
Creuam el campament i sortim per un portell que hi ha situat a l’altre extrem. Aquí hi arriba un camí que ve de les cases des Verger.
Noltros només hi caminam unes poques passes perquè ben aviat ens amollam per entre les carritxeres, per anar a seguir el torrentó que hi ha al fons de la coma.
El territori no és massa empinat, però les carritxeres son tan espesses, que ben aviat intuïm que la caminada no serà senzilla. El dia és clar i fa un bon sol. Ens queda el consol del aire fresc que corr, que ens dona conhort.
No hi ha problemes per saber la ruta a seguir.
Només hem d’anar vora el llit del torrent, o per ell mateix, segons la dificultat de cada moment.
De manera progressiva anam trobam més roques. Una dificultat afegida.
A les 9,20 h. arribam al primer bot. Sabem que en trobarem tres o quatre que presenten certa dificultat. Concretament aquest primer no es pot salvar, si no és amb l’ajuda de cordes.
No ens volem arriscar, i el superam davallant pel costat esquerra del torrent.
Tot seguit trobam el segon bot.
Aquest sí que és pot davallar amb no gaires complicacions, sobretot avui que les roques estan ben eixutes.
Hem entrat a una zona més típica de torrent.
Bots de roca en roca, passes irregulars però sense gaire desnivell. També ens trobam amb els primers exemplars florits de la didalera.
A les 9,50 arribam a un altre bot del torrent.
També és prou alt i també el podem superar per dins el llit.
En poc temps hem davallat molt, però novament el torrent es torna a replanar.
Altre cop el llit està envaït per les carritxeres.
Però ben aviat ens trobam amb una nova dificultat, precisament la que dona nom al torrent.
Les arboceres es fan presents. No son gaire espesses ni gaire grans, però moltes estan al bell mig del torrent, el que ens dificulta avançar.
El torrent es va encaixonant, a redols, entre les roques.
Moments en que la pèrdua d’alçada es fa més evident.
Tanmateix son redols curts que acaben en altres territoris casi bé plans.
La calor es fa pesada i les arboceres son cada cop més espesses i grans. En haver creuat el primer redol d’arboceres trobàvem, així mateix, que no n’hi havia per tant per donar nom al torrent.
Ara ja trobam que està més que justificat. Cada cop que podem escampar la vista pel comellar que ens envolta, comprovam l’extensió tan gran que té aquest arboçar.
Arriben a dominar tot el paisatge, amagant del tot les carritxeres que, per altra banda, ho tapen tot per aquesta contrada.
El torrent segueix baixant suaument, però el llit s'ha tornat a complicar,...
...hem de superar per entre les roques...
...successius petit bots...
...que posen, contínuament, la nostra resistencia a prova.

A les 11,05 h. després d'un tram planer...
...arribam al darrer gran bot.
Ens atracam a la zona coneguda com Els Balcons.
És un redol que pot recordar el torrent de Pareis, per les seves grans roques ajustades entre elles i els bots que provoquen.
El pas d’aquest bot pel llit del torrent és complicat, ...
...però accessible, ...
...cal anar amb seny.
Després d’aquest punt, mentre el llit passa per baix des Balcons, ...
...encara hem de salvar bots entre grans roques, ...
...segurament caigudes dels costers laterals.
A partir d’aquí el torrent muda de nom i l’hi diuen des Castellot.
Si fins ara el torrent estava més o manco encaixonat, ara ha entrat a un territori obert, que en el decurs del temps ha anat marcant amples “meandres”. La caminada ens resulta molt més feixuga del que feiem comptes. Suspiram l’arribada a la mar i aquestes corbes entre les “esquenes” ens minen l’ànim. És que el torrent així gira a sud, després a nord o a l’est. Acabam per demanar-nos “on és la mar?”.
Son les 11,40 h. i ens atracam a “s’Estret”. Després d’una ample volta el torrent torna a atracar-se al massís on hi ha Els Balcons i es Castellot. Aquest és el costat esquerra del estret. Al costat dret hi ha una penya que és tot un seguit de punxes.
Entre les dues penyes hi passa el torrent. És un pas estret, no més enllà d’un grapat de metres.
Altre cop el torrent ens mena a nord, després a l’est i altre cop a nord per acabar girant a l’est. A la fi creuam la pista forestal que ve d’Albarca. Son les 12,05 h. i la remor de la mar és ben present, així com la seva fresqueta.
Decidim seguir el llit del torrent i creuam una bassa, es Cocó des Llop, coberta de troncs arrossegats per la mar. Davall hi veim aigua de la mar. És que aquí estam al mateix nivell que l’aigua de la mar.
Per cert que aquest nom de Fontsalada (al coval del fons) presenta la seva controvèrsia perquè n’hi ha que defensen que el nom ve de “Celada”, tancada o amagada, mentre que altres rebutgen aquesta opció perquè la font, com a tal, ni està amagada ni tancada, ben al contrari és una surgència prou irregular i discreta, que pot acabar per resultar salobre donat el poc nivell que té per damunt la mar. 
A les 12,15 h. arribam vora la mar. Decidim descansar i recobrar forces. Fa bon estar al sol. L’oratge dona molt de conhort després de l’esforç i la calorada que hem patit.  Evitam parlar del que ens falta, que sabem que és tot pujada.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 12,45 h. seguim el nostre camí. Hem decidit tornar pel camí més recte possible. Això és pujar a sa Rota Plana i després seguir pel costat est de s’Esquena Curta, fins arribar al camí des Verger a Albarca, seguint el curs del torrent des Niu des Pilot, pel seu costat dret.
Arenalet des Verger, na Destorba Jornals, punta de Penya-roja i Talaia Morei, al fons.
Envestir les primeres costes a ple sol ens deixa ben arreglats, de bon començament.
Passam vora la Caseta des Milicians i seguim la pista d’Albarca.
A les 13,05 h. abandonam aquesta pista i seguim un camí de carro, ben marcat i poc trepitjat, que acaba a una reixa metàl·lica, esbaldregada i feta mal bé, per on passam i entram a dins la finca pública. Aquí tornam a trobar indicacions de la ruta que hem de seguir. Però ara ja no és un camí de carro, sinó un senderó prou trepitjat i mal de seguir. Les carritxeres casi aconsegueixen esborrar-lo, i no poques vegades ens hem desviat del traçat. De tota manera no té major importància, perquè el territori ens permet caminar per onsevulla.
Les vistes de  Fontsalada i la mar, així com aquest airet, ens donen una mica de conhort.
Poc més endavant podem guaitar damunt el xap del torrent que acabam de caminar i contemplam aquest meandre format entre Els Balcons i s’Estret.
S'Estret
Així com avançam perdem visió de la mar i ens compareix la coma per on hem de pujar.
La pista és ben a la vista i l’objectiu ens sembla casi bé inassolible. El cansament acumulat és important i la calor, feixuga.
A les 14,00 h. abandonam es camí des Niu des Pilot i entram a la pista que voreja el torrent del mateix nom i que ens ha de menar fins a s’Alqueria Vella. Serà una  hora inacabable i d’allò més feixuga. Les aturades, aprofitant les poques ombres que trobam, ens donen poc conhort.
A les 14,30 h. arribam, a la fi, a les cases des Verger. Hi ha un bon redol d’ombra i una fonteta, que feim servir per refrescar-nos. Però la pujada encara no s’ha acabat. Haurem de fer un darrer esforç per arribar al coll des Verger, només cinc minuts més tard.
El pitjor ha passat. Per davant tenim un territori amb pendent suau que ens ha de menar fins al cotxe. Així i tot no tenim gaires  ganes de rallar i aprofitam el camí per relaxar els braons, prou castigats amb aquesta caminada.
A les 15,00 h. arribam a les cases de s'Alqueria Vella i al cotxe. Tot plegat hem estat set hores “en marxa” caminant per un territori complicat, mentre davallàvem pel torrent, i feixuc mentre pujàvem per la pista.
Però la caminada ha valgut la pena. Descobrir aquest enorme arboçar en un territori que pensàvem que els arbres s’havien esvaït, a força de successives cremes de la pagesia, ha resultat molt sorprenent.

Selva/Sóller, agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada