dilluns, 21 de novembre de 2016

BARRANC DE SON CIFRE Manacor



BARRANC DE SON CIFRE
Manacor
(11.11.2016) El Pla de Mallorca és un espai profundament transformat per l’home. Hi trobam algunes àrees ocupades per garrigues i boscos, però̀ està dominat pels conreus, amb importants planes cerealistes. Aparentment uniformes, aqueixes planes amaguen petites joies naturals, com aquest barranc, i que justifiquen, amb escreix, la seva visita.
Al transitar, aquest itinerari, per dins finques privades, cal demanar permís als propietaris. Recordar que la cova del Barranc de Son Cifre, està protegida integralment com a Bé d'Interès Cultural. 
TEMPS TOTAL: 4 hores i 10 minuts
RECORREGUT: 6,100 km
FÀCIL
Gràcies a la convidada del conegut i expert muntanyenc Jaume Tort, avui canviam d’àmbit geogràfic per on caminarem. Anam fins al terme de Manacor per conèixer un indret curiós. És el torrent de Son Cifre. També ens acompanya en Salvador Suau.
Aquest torrent neix entre la Muntanya de Calicant i el Puig d’en Cotó i vessa les aigües, després de més de 6.000 metres de recorregut, al torrent de na Borges, que serveix de partió entre els termes de Petra i Manacor. 
Noltros el caminarem des de la carretera que el travessa, fins arribar al torrent de na Borges. Començam, idò, la caminada a la carretera MA 3322, a prop del quilòmetre 10, al lloc on la carretera supera el tall del torrent.
Hem de davallar al llit del torrent, per una petita tenassa, coberta de gatoves. Son les 9,15 h. d’un mati molt clar i seré. Casi fa calor.
Amb quatre gambades arribam al llit del torrent, just abans del pont que es va construir pel pas de la carretera.
Passam pel seu ull i, a l’altre costat, comença la caminada del torrent.
De bon començament la cosa no pinta gaire clara. Els batzers son molt espessos i hem de passar per una mena de túnel que hi varen obrir en Jaume i altres amics seus.
Per onsevulla ens girem veiem restes vegetals i garriga esponerosa que casi bé barra el pas. Menys mal que ben aviat el panorama mudarà.
Cova catalogada emprada segurament a la prehistòria.
També hi ha una via ferrada, al costat esquerre.
A les 9,30 h. arribam a una zona on la vegetació segueix esponerosa però molt més oberta.
L’ambient es nota molt més humit del que un pot esperar per aquesta zona de l’illa.
Hem arribat a les primeres coves d’aquest barranc. És que tot l’entorn ens sembla de marès i les parets que tenim a banda i banda estan farcides de formes capricioses, regalims, degotissos, balmes i cavitats de diferents mides.
Hem de seguir el senderó, que suposam marcat pel pas del bestiar, ja que la garriga no ens permet altre opció. El barranc no és gaire fons ni ample.
Definitivament hem deixat enrere la garriga espessa. El fons d’aquest barranc es torna molt ample i es fa accessible pels dos costats del llit del torrent.
Resulta una mica difícil entendre que ens trobam al fons d’un tall d’uns 50 metres de fondària, amb parets casi be verticals, de roca, a cada banda.
També resulta curiós trobar alzines per aquest indret. I les que hi ha ens mostren la senyal dels carboners. Les soques, que a tall del terra presenten dos o més cimals, ens indiquen que el tronc original va ser tallat ja fa molts d’anys (això darrer ho deduïm pel gruix dels dos cimals fills que nasqueren després del tall).
En aquesta zona ampla també hi ha grans còdols escampats entre les alzines. Ens recorden fàcilment els que hi ha al torrent de Pareis.
Mentre avançam trobam que el territori encara es torna més amable. Casi bé podríem pensar que, a banda i banda del llit sec del torrent, ens trobam dins un prat cobert per una catifa d’herba fresca i tendra.
La molsa, o barbeta, la podem trobar per tot arreu, és un altre curiositat després de l’estiu tan llarg i sec que hem patit.
Seguim avançant indistintament pels dos costats del torrent, intentant gaudir de tots els detalls que ens ofereix aquest accident geogràfic.
A estones ni tan sols arribam a veure el cel pel espès brancam que ens cobreix. Les parets de roca també s’han decantat molt i només arribam a veure’n la seva part superior.
Fontinyol de Son Cifre
Hem vist ovelles que pasturaven. Elles s’han sorprès en veure’ns i han desaparegut.
També hem vist les restes del que podria haver estat un camí, probablement dels carboners o dels que en treien la llenya.
Mentre el territori  ens ho permet, ens atracam a veure les curioses formes de les parets d’aquest barranc.
Es veuen fortament degradades pel pas del temps i als seus peus hi ha considerables quantitats d’arena.
Son les 10,00 h. i noltros seguim avançant per aquest barranc. Sembla que la zona ampla i agradable s’ha acabat.
Hem anat a parar a un nova zona molt més desagradable i estreta. La garriga de mata de llentiscla és molt espessa i , altre cop, hem de seguir el tirany del bestiar.
El càrritx ha comparegut, és espès i ben banyat per la rosada.  Les parets del barranc son molt a prop nostre i la sensació de fondal és ben present.
El llit del torrent és fa més inaccessible i els bots entre les roques més freqüents.
L’humitat de les roques ens fa extremar la precaució.
S’han fet les 10,30 h. i accedim a una nova zona, molt més oberta i agradable. Les senyals dels caçadors es fan evidents. Trobam vies d’accés directe des dels plans que hi ha al cap d’amunt del barranc. També trobam cartutxos...
Aquí hi arriba molt més el sol. Els arbres no estan tan espessos i alguns d’ells han assolit unes mides realment excepcionals. Les figueres tenen un brancam molt extens i ens trobam amb un ullastre quina soca té el gruix de tres homes.
Aquesta zona acaba en un nou tram de grans còdols escampats entre els arbres i amb un llit de torrent ben marcat per l’acumulació de pedreny i grava.
Alguns recons ens recorden que transitam per un curs d’aigua, ...
...ara sec però que no fa tant ha donat sortida a una cabal considerable.
A les 11,00 h. ens aturam a reposar una estona, a un redol on hi arriba el sol i el territori és prou ample.
No gaudim de vistes amples, ni molt manco. Hem estat tot el temps encaixonats però ja sabíem que avui era això el que ens esperava. La curiositat del lloc és una recompensa diferent però ben igual de gratificant. Un bon lloc per fer un cafetet.
 Seguim el nostre camí.
A les 11,30 h. arribam al que pot ser el recó més espectacular. És una gran balma, gratada a la paret arenosa del costat dret del barranc.
El color ocre és espectacular i la suavitat de les formes provocades per l’erosió donen al recó un encant especial.
No cal fer esment de seguir un determinat senderó o costat del torrent.
La garriga i el propi territori, son abastament per marcar el millor indret per on seguir avançant. Les zones de roca, garriga o territori amable es van succeint, ara de manera més freqüent.
Les parets del barranc son més baixes i allunyades. El final del barranc es pot intuir.
A manera d’acomiat del barranc, i sortint d’una zona de territori, ens trobam amb un rotllo de sitja. És ben visible que fa molts d’anys que no es fa servir. No en queda ni rastre de les cendres de fer el carbó.
Tot seguit, i després d’una petita zona de trànsit pel llit del torrent, ...
...ens trobam la curiosa combinació de tres balmes ...
...que poden recordar una cara espectral.
A les 12,00 h. sortim del torrent. Arribam a un territori pla. Som al fons d’una vall ample per on hi corre el torrent de na Borges. No corre però hi ha grans gorgs d’aigua estancada.
El torrent està “blindat” per un mur d’esbarzers i una reixa de filferro. Haurem de caminar seguint el torrent, pel seu costat dret i orientats nord, uns tres-cents metres, per la vorera de camps conreats, fins a trobar una barrera que ens permet passar a l’altre costat del torrent.
Hem sortit del terme de Manacor i entrat al de Petra.
A l’altre costat hi trobam un camp erm però que no fa tant hi varen sembrar.
Ara haurem de caminar orientats a l’oest per anar a trobar les restes d’una barraca que hi ha a la vora del límit de la garriga.
Aquí hi trobam, més definida, una pista o camí de carro que ben aviat ens fa girar, altre cop, cap a nord. Amb un parell de llaçades ens fa sortir d’aquesta vall...
...i ens situa just en front del barranc de Son Cifre.
En arribar al cap d’amunt, entram dins el territori planer, passant vora dues barraques de capcurucull i, ...
...seguint el mateix camí de carro que ens mena a passar prop...
...del aljub cobert i abeurador adossat...
...de les cases del Bosc Vell, nom de la possessió per on caminam.
No hem de fer altre cosa que seguir el camí, asfaltat i que ens porta entre sementers ben verds,
per acabar sortint a la carretera Ma 3330, on hi hem deixat l’altre cotxe.
La davallada del bocí final del torrent de Son Cifre, el que va per dins el barranc del mateix nom ha resultat prou interessant i entretinguda, també curta.
Arribam a les 13,30 h. al cotxe.

Selva/Sóller, novembre 2016

5 comentaris:

  1. Hola Llorenç.
    Una sortida ben entretinguda aquesta del barranc de Son Cifre, que quan acabes tens la impressió de no haver-ho vist tot, i quedes en ganes de tornar per completar la seva exploració. Aquesta és la impressió que em va quedar a jo.
    Molt bona publicació, amic Llorenç, i bones fotos. Veig que el teu bloc ha millorat molt. Enhorabona i a seguir.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan
      Sí que és una sortida ben entretinguda o prou diferent per la zona a on es troba. Igual seria una bona idea fer-lo per avall i per amunt, així tindríem les dues perspectives. Igual si hi torn ho faré així.
      En quant al bloc, xino xano, vaig fent. No ho acab de dominar. Una vegada he triat les fotos i he fet el muntatge del pps, només en queda penjar-ho aquí també. Gràcies pels ànims i comentar.
      Salut

      Elimina
  2. Hola. De momento el barranc es muy peligroso. El 31 octubre 2017 un hombre disparó a la gente 5 veces. El ha dicho que el barranc son cifre es un propiedad privado y la gente no puede caminar allí. Pienso que, no es normal. Sabes algo sobre la situation? Muchas gracias y saludos Chrissi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chrissi

      me imagino que antes de salir hay que pedir permiso en las fincas por donde pasa la excursión. Pero eso ya te lo contestará el autor de este blog.
      Sería de agradecer que las personas que publican este tipo de rutas (que están muy bien) al menos también indicaran si es procedente pedir permiso o si no hace falta, precisamente para evitar este tipo de problemas que tú nos has descrito.

      Saludos
      Isabel

      Elimina
    2. Hola Chrissi... e Isabel
      Desconocia estos incidentes, que considero muy desagradables. Disparar a senderistas és un acto muy peligroso, y supongo que fue denunciado a las autoridades.
      Las personas que me acompañaron en este recorrido, habian participado en la limpieza del mismo, para hacerlo transitable, ya que estaba invadido de maleza.
      El lecho de los torrentes es de dominio público, y por lo tanto el transito por ellos es libre. Otra cosa son las propiedades colindantes. En nuestro caso, que continuamos por Son Bosc, disponiamos de permiso.
      De todas formas ante està situación, mejor no realizar este recorrido.
      En cuanto a la autorizaciones, practicamente toda Mallorca es propiedad privada, y en la majoria de casos se debe pedir permiso.
      Muchas gracias por la información.
      Saludos

      Elimina