dilluns, 28 de novembre de 2016

ES CISTERNÓ I PAS D'EN CAVALLER per la coma de ses Bigues i el Corral Fals



ES CISTERNÓ I PAS D’EN CAVALLER
per la coma de ses Bigues i el Corral Fals
(18-11-2016) 
Qualsevol recorregut al voltants del Castellot des Rafal i la serra Mitjana, acaba per convertir-se en una prova d’orientació i resistència. El territori no dona treva, forts desnivells, roques punxegudes, torrents engorjats, malgrat això per tot arreu hi ha restes de l’activitat humana, sitges, porxos, camins, fins i tot una cisterna.
TEMPS TOTAL: 7 hores 30 minuts
TOTAL RECORREGUT: 18,300 km
DIFÍCIL
A les 8,15 h. d’un dia molt clar i una mica fred, començam la caminada vora la font des Noguer. Avui anam a trobar dos punts que desconeixem del tot. En Joan no ve.
El primer bocí de caminada ens resulta una mica avorrit, més que res perquè ho coneixem de moltes altres caminades. Així i tot encara ens deixam sorprendre pels aspectes canviants de l’entorn. Avui, gràcies al cel tan clar, tenim una visió perfecte del puig Major i del de ses Vinyes.
També destaca el nivell tan baix de l’aigua de l’embassament del Gorg Blau.
A les 9,00 h. travessam aquesta canal que hem seguit, ...
...i entram dins l’alzinar,  seguint el camí empedrat que ens mena fins al coll des Coloms (o des Romaní). Una sorpresa molt agradable és gaudir d’aquest camí perfectament restaurat. La caminada es fa prou entretinguda i ens ajuda a espolsar-nos el fred. Només cinc minuts més tard passam a l’altre vessant del coll. Som a la cara sud i el sol matiner ens dona de ple, entre les branques de l’alzinar.
No hem de fer altre cosa més que seguir el camí que mena al refugi de Tossals Verds.
En arribar al pontarró que ens deixa creuar el torrent des Prat son les 9,25 h...
...i és el moment de deixar el camí i seguir la Canaleta de Massanella.
No hi caminarem gaire estona per damunt aquesta conducció d’aigua, avui en tubs, però no fa tants d’any encara es feia sevir la síquia descoberta. Amb deu minuts hem arribat allà on l’abandonam, ...
...després de passar vora el que queda de l’antic moli de gra, es Molinot.
Ens toca pujar per aquesta petita coma, no gaire tancada ni empinada.
El territori, de bon començament és, majoritàriament, llisars de roca.
No estam gaire a trobar la primera sitja i, trescant una mica, arribam a un senderó que ens mena a sortir de la coma pel seu costat sud. Acaba per convertir-se en un camí empedrat molt ben definit i conservat, ...
...que ens deixa pujar una estona per damunt el roquissar, abans de tornar a menar-nos al centre de la coma d’allà on veníem.
A les 10,00 h. arribam al cap d’amunt de la coma, on hi ha una paret que la tanca.
Passam a l’altre costat, per un esbaldrec, i davallam una estoneta. És el començament de la coma des Cisternó. Ara caminam orientats pràcticament a l’est, cercant el cisternó.
No estarem gaire a trobar-la, casi bé al cap d’amunt d’una zona de roca, però ja dins el bosc. Hi ha un gran rotllo de sitja devora.
Segons en Miquel Martorell, al seu llibre FITES I FETES, l’any 1997 hi va veure, al coll de la cisterna, l’escrit “Cisterna de ses Bassetes, año santo 1950“. Avui encara es pot intuir una part d’aquest escrit, però el coll està mal menat i les pedres cauen amb facilitat. Son les 10,20 h.
Un bon lloc per fer un cafetet
A les 11,10 h. i després de gaudir d’un descans i bones vistes del coll de sa Línia i dels cims del puig de sa Fita i de n’Alí, seguim el nostre camí. Ara anam a davallar per la coma de ses Bigues, situada entre el puig des Castellot des Rafal i la Serra Mitjana, per tant, primer haurem d’arribar al coll que separa aquests dos accidents geogràfics. El mateix per on hi passa la Canaleta de Massanella.
Per tant, voltam el cim del puig des Castellot des Rafal per la seva cara nord,...
...i travessant un territori prou empinat i cobert pel bosc d’alzines, ...
...arribam al coll de la Canaleta a les 11,40 h.
Orientats casi bé a sud cercam el lloc més accessible per davallar aquesta coma.
De bon començament no sembla gaire senzill però, ben aviat, arribam a una primera sitja i localitzam el que podria ser el caminet del carboner.
La garriga i el bosc es van aclarint així com davallam. També trobam algun exemplar espectacular de bolet. La davallada és prou feixuga però gens complicada. Els tiranys son cada cop més evidents i acabam per arribar a una mena de camí de carro.
El seguim i ens mena a les runes d’un porxo. Hi ha moltes restes de teules. El camí sembla que no arriba gaire més avall.
Noltros seguim davallant. Les sitges son ben a la vista d’una a l’altre. Arribar-hi no es cap complicació tot i que el territori és cada cop més empinat i esbaldregat.
A les 12,10 h. arribam al torrent. Sembla que a n’aquest redol l’anomenen “del Corral Fals”.
Davallam pel seu llit. És una estona agradable.
El territori ha mudat molt i ens trobam casi bé encaixonats entre les penyes. Al costat esquerra, per allà on el territori ho permet, està delimitat per una paret seca. Poc més avall el territori s’eixampla fins a tenir prou espai per trobar-hi una barraca de carboner i el seu rotllo de sitja.
Poc més endavant tornam a quedar estrets entre les penyes.
Ara el torrent es precipita en successius salts,...
...de certa importància, ...
...perdent altura molt aviat.
A les 12,40 arribam a un nou territori obert. Al costat dret hi ha una llarga paret seca.
Aquí hi trobam una fita i sortim del torrent per un esbaldrec de la paret. Hem entrat a un nou territori, empinat i accessible. Tot d’una trobam sitja i forn per coure pa. Cercam, sense gaire èxit, algun tirany.
Acabam pujant per allà on ens sembla millor, orientats a sud-oest.
A les 12,55 h. i al peu de les penyes hi trobam una petita balma, amb senyals evidents de fum. Aquí hi arriba un camí amb graons de pedra. El seguim tan bé com podem.
Ens mena, a força de ziga-zagues, a sortir de la coma i ens arramba a les penyes que hi ha més amunt.
Amb pocs minuts tenim a la vista el marge del camí del pas d’en Cavaller.
Els esbaldrecs i la garriga han esborrat casi del tot aquest camí. Seguir-lo no és gaire senzill. Arribam al pas sense major dificultat. Son les 13,10 h.
És una mica tard i estam al punt més allunyat del cotxe. També estam ben cansats. Pot ser no hem calculat bé les distàncies o la duresa de la volta. Ara no hi valen excuses.  No tenim altre remei que seguir. Anam a trobar el camí que ve de Mancor, passa per Es Rafal i ens menarà fins a prop del refugi de Tossals Verds. Hi arribam a les 13,30 h. al camí.
Seguir aquest caminet resulta relaxant. Està ben conservat i es veu molt trepitjat. Tampoc té gaire pendent en aquesta zona. El sol ens dona de ple i les vistes s’escampen pels entorns de s’Alcadena i Son Ordines. El bon caminar dura poc, perquè ben aviat arribam a la zona de les costes més empinades. La pujada es fa esgotadora.
A les 14,00 h. creuam la paret de partió de Terme. Deixam Mancor i entram a Escorca.
Però les costes no s’han acabat encara.
Despreciam el camí que ens menaria al refugi de Tossals Verds i, passant entre les Cuculles, ...
...començam a davallar per arribar a les cases velles de Tossals.
A les 14,20 h. enllaçam amb la GR221. Seguirem aquesta ruta, pujant, per tancar el cercle que hem començat aquest matí. El dia segueix ben clar i el sol ens ha acompanyat tot el dia.
Tenim a la vista el xap per on davalla el torrent des Prat.
Poc més endavant veiem “es Arcs”, l’aqüeducte per on hi passa la Canaleta de Massanella, i la coma per on hem pujat el matí.
Encara haurem de superar algunes costes més per poder arribar al pontarró, creuar el torrent i pujar fins al coll dels Coloms. Hi arribam a les 15,00 h.
Ens queda la part més senzilla però que resulta més feixuga. Davallar el coll i seguir la canal, dels embassaments sembla etern. No tenim gaires ganes de rallar i ansiam arribar al cotxe. Amb les vistes del puig Major i ses Vinyes.
També del Gorg Blau. A les 15,45 h. arribam. Estam molt cansats. Massa, diríem noltros, però ha resultat una sortida perfecte. A la vista del mapa pot semblar que ens hem errat de ruta. Que si haguérem tornat voltant el massís de Tossals Verds per la cara sud el camí fora més curt. Però el desnivell que hauríem hagut de superar també és molt superior.

Selva/Sóller, novembre 2016