diumenge, 23 d’abril de 2017

MARINES DE SON OLESA I SON FERRANDELL Miradors de Son Olesa, de s'Escaleta, des Coloms i caseta d'en Gregori

MARINES DE SON OLESA I DE SON FERRANDELL
Miradors de Son Olesa, s’Escaleta, des Coloms, de sa Moneda i caseta d’en Gregori

(07.04.2017)
Una volta ben agraïda pels penya-segats, que pengen damunt la mar, de dues grans possessions de Valldemossa. Al mateix temps que podem gaudir des de diferents miradors de bones vistes de gran part de la costa nord.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 30 minuts
RECORREGUT TOTAL: 7,100 km
DIFICULTAT MITJANA
Per aquesta sortida partim des de la urbanització de Son Olesa, a la qual hem arribat per la carretera Ma-10, de Valldemossa a Banyalbufar, a l’altura del km 72,900 hi ha l’entrada. Un cop passades les cases, seguim pel camí principal fins arribar a una placeta, a on s’hi localitza  el portell per accedir al mirador de Son Olesa.
Son les 8,15 h. en arrancar des d’aquesta placeta, creuant pel costat d’un portell tancat, al costat nord, i per enmig d’un vial ben definit arribar en no res al mirador de Son Olesa.
Realment son dos miradors en un, a diferent alçada, protegits per una paret i penjat damunt els penya-segats, als voltants dels 390 msnm.
Les vistes son realment amples i a més podem veure gran part del nostre recorregut, ja que aquest mirador es troba situat més o manco a la part central del nostre itinerari d’avui, a una alçada superior, el que ens dona una idea general del territori per on caminarem.
Retrocedim per tornar a la placeta, i seguir pel camí de la urbanització cap al est, és un camí planer. Ben aviat deixam a l’esquerra la baixada del camí del pas de s’Escaleta, una via ràpida per baixar a la marina de Son Olesa. No fan falta ni cinc minuts per arribar al creuer, en que prenem cap a l’esquerra, nord/nord-oest, i a continuació arribar a un altre placeta, i pel costat esquerra al mirador de s’Escaleta.
El mirador de s’Escaleta és una gran esplanada oberta, sense cap tipus de paret o protecció (hi ha unes estaques de ferro, segurament d’una vella reixeta), situat als voltants del 370 msnm., des del qual també es gaudeix d’una gran panoràmica de la costa nord.
Pel costat esquerra, oest, davalla una escala, ...
...aferrada a les penyes,...
...penjada dels penya-segats, ...
...vorejant el mirador un bon grapat de metres més avall, per a anar girant al est, ja com un caminoi i avançant per damunt la barbacana, ...
...fins arribar a un creuer amb un caminoi procedent d’un vial de la urbanització.
Son les 8,44 h. en seguir aquest camí cap a l’esquerra, nord, que va baixant fent llaçades, ...
...amb marge de sosteniment, pel costat d’un torrentó fins arribar a una sitja, que deixam a la dreta.
A l’altre costat de la sitja segueix un camí, que deixam de banda. Noltros seguim davallant, pel costat esquerra del torrentó, nord-oest, per restes de caminoi, en forta pendent, fins arribar una tram escalonat, fins i tot un del escalons és un tronc d’alzina, ...
...i fent un gir cap a l’esquerra passa per un estret entre les roques, i a continuació s’esvaeix totalment, quan arriba damunt una balconada natural, just davant unes coves a l’altre costat del torrentó. Hem sortit de dins el bosc i estam situats just a baix de les penyes, als voltants de la cota 235, a una zona de baixa vegetació, amb gran quantitat de lletreres i amb forta pendent.
En aquest punt giram a l’esquerra, oest, seguint un tirany més o manco evident amb qualque esporàdica fita, per un territori pedregós i forta pendent, fins arribar a les ruïnes de la caseta d’en Gregori.
Segons informacions de J.C. Palos, sobre aquestes vertiginoses terrasses que guaiten damunt la mar, s’hi troba la caseta i les rotes d’en Gregori.
En Gregori Juan, era un valldemossí que a mitjan segle XVI, feia de guaita per la costa i que el 1552 va lluitar contra els moros que desembarcaren a s’Hort de sa Cova.
Des de la caseta, seguim en pujada, més o manco sud, sense camí entre arbres caiguts encara que hi ha qualque fita, fins arribar al costat d’unes penyes, sud-oest, i que és la intersecció amb el caminoi del pas de s’Escaleta.
En aquest punt seguim cap a la dreta, de forma planera, oest, per anar baixant de forma suau, per entre vegetació baixa, per evitar la frondositat del pinar que ens queda a l’esquerra. Amb la vista posada a una roca aïllada amb una fita al damunt, que tenim en front, situada als penya-segats, cap a on ens dirigim.
Els penya-segats pengen damunt la mar.
Seguint les fites, hem de pujar un poc, sud, per arribar a un nou comellar farcit de lletreres, i avançar sense perdre altura, per dirigir-nos al cap de la paret de partió que tenim en front.
Aquesta paret separa les finques de Son Olesa i Son Ferrandell.
Aquest cap de paret, penjat damunt els penya-segats, és un fantàstic mirador de tota la contrada, des de la Mola de Planícia i la Punta des Cavall fins a la Talaia Vella i sa Foradada, ...
...és un bon lloc per descansar... i fer un cafetet.
Son les 10,30 h, quan des de la paret seguim sud-oest, creuant aquest petit comellar, ...
...seguint les fites que ens condueixen al camí que baixa a s’Hort de sa Cova, pels costers de s’Esteparet.
Aquesta pista ens durà, en baixada i fent llaçades, per un territori vertiginós passant pel costat d’alts penyalars, en algun tram quasi ha desaparegut per mor de les esllavissades.
Just després arriba a un portell, com un estret entre roques, amb les barreres obertes, i quasi a continuació a una corba cap a al dreta.
Aquí, al costat esquerra hi comença el vell camí de s’Hort de sa Cova, recentment netejat, i que va pujant de forma ràpida, en direcció sud-est, cap a la urbanització George Sand.
Aquest camí, construït amb marges de sosteniment força alts en molt dels seus trams, ...
...s’enfila pels penya-segats que ens barren el pas, fent llaçades i cercant el llocs que ho fan possible, fa un gir cap a sud, ...
...fins a situar-se damunt un primer esperó, amb bones vistes.
Altre cop gira a sud-est, ...
...i comença la part més espectacular,
els marges son més alts,
i les llaçades una damunt l’altre, ...
...fins arribar a un portellet tancat amb una barrereta.
Som a dalt al costat d’un mirador, i a prop dels vials de la urbanització.

Son les 11,35 h. en arribar per aquest curt passeig al carrer de la Mar de la urbanització George Sand, que seguim cap a la dreta, caminant entre aquestes cases, per anar al mirador des Coloms.
La possessió de Son Ferrandell fou comprada per s’Arxiduc el 1890, i aquest mirador des Coloms (o de Son Ferrandell) és obra seva, així com el del puig de sa Moneda. Des d’aquí dalt es contempla una gran panoràmica de la costa nord. Als nostres peus s’Hort de sa Cova, i més enllà el Port des Canonge, puntes de s’Àguila i des Cavall, puig de ses Planes, Son Bunyola...
Son les 12,50 h. quan des des d’aquest mirador tornam als vials i seguim pel carrer del Mig, que tenim en front, entre el de la Mar, per on hem arribat i el d’entrada a la urbanització. Avançam en lleugera pujada i a continuació ja veim el cim del puig de sa Moneda, i el mirador.
Un poc abans d’arribar, a la nostra dreta, i per un caminoi empedrat modernament podem accedir fins a la torre del mirador.
Fou construït per s’Arxiduc, encara que es desconeix la data exacta. Es tracta d’una torre d’estil  àrab, inspirada en un dels minarets de la gran mesquita de Kairouan (Tunísia). Consta de dues plantes comunicades per una escala de caragol.
Des d’aquí la panoràmica és realment preciosa, tota la vall envoltada de muntanyes, i al fons el poble de Valldemossa. Cap al mar, podem observar des de sa Foradada fins a la punta des Cavall.
Des del cim, pel costat nord-est, hi davalla el camí que va construir s’Arxiduc per accedir-hi, i que ens baixa fins al vial, que seguim cap a l’esquerra vorejant el mirador, fins a localitzar al costat dret, una escala per baixar al vial situat més avall, nord.
El seguim cap a la dreta en baixada fins al final, on acaba aquesta urbanització. Al costat dret per un curt tirany arribam a un camí de carro, i ben aviat a la paret de partió entre les dues possessions.
Son les 12,26 h. en accedir per un botador a Son Olesa, i en un no res a la placeta del mirador a on hem iniciat aquest recorregut.

Selva/Sóller, abril 2017