dilluns, 27 de febrer de 2017

PUIG DES ALBELLONS pel Mirador de Caimari i pel pas de sa Madona



PUIG DES ALBELLONS
pel Mirador de Caimari i el pas de sa Madona
(586 m)
(17.02.2017) La comuna de Caimari de 1.064 quarterades, ocupa el sector nord del terme de Selva. Està formada per tres unitats, el coll Matar, el puig de n’Escuder i sa Serra. Aquesta disgregació es deu a l’establiment de rotes, en el segle XIX, entre l’àrea del coll Matar i del puig de n’Escuder.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 30 minuts (Moviment 3 h 20 m)
RECORREGUT TOTAL: 7,300 km
DIFICULTAT MITJANA 
A les 8,30 h. hem deixat el cotxe aparcat al barri des Castellet, a Caimari.
Fa un dia ben clar i solejat. Una mica fred.
Els ametllers estan en plena floració, el que ens brinda gaudir d’espectaculars vistes d’un entorn farcit de taques blanques.
Per aquesta volta d’avui tenim informacions d’en Pep Torrens, a més dels coneixements propis de comptar amb un seuvetgí al grup.
Seguim el carrer que ens ha de menar fins a la carretera de Lluc.
Abans d’arribar-hi trobam el botador que ens deixa entrar dins els terrenys de la Comuna de Caimari.
A l’altre costat de la tanca de filferro no hem de fer altre cosa que seguir un senderó, netejat i arreglat no fa gaire, que ens mena a pujar pes Coster, la cara oest del penyalar de ses Punxes.
Caminam a l’ombra dels pins i de la pròpia mola que pujam.
Cap al oest, ben il·luminat pel sol, hi destaca n’Escuder, tan empinat que sembla inaccessible.
A les 8,45 h. arribam al caminet que arranca de la pròpia carretera de Lluc, a la corba que hi ha vora el km 8,100.
Seguim aquest camí, molt més còmode i ample, que ens mena, sempre pujant, ...
...fins al mirador de Caimari, situat a la penya d’en Pelluc.
És una miranda natural, una mica arreglada amb una barana de troncs que permet gaudir d’espectacular vistes...
...de Caimari,...
...Selva i la resta d’un entorn que, avui, es presenta lluent a més no poder. Hi arribam a les 9,00 h.
Ara davallam pel camí que ens mena a la carretera, ...
...que hi arribam a les 9,20 h.
Passam vora la “ Filosa de la Mare de Deu” o Cavall Bernat. 
Seguim pel camí vell de Lluc.
M
és endavant, vora el “ Còdol d’en Seda”.
El camí Vell ens mena fins a sa Ferreria i a creuar novament la carretera, per iniciar la Costa Llarga.
Aquest és el moment en que l’abandonam definitivament, per entrar, dins el comellar des Albellons, també anomenada Coma Freda, i qui començament es troba enfront, al costat del km 9.
Son les 9,40 h. Passam pel botador i trobam la pista que s’enfila per una coma prou empinada.
Però noltros no la seguirem, sinó que giram cap a l’est i, passant entre unes mates de llentiscle, seguim un senderó que ens mena a pujar pel coster oest del puig des Albellons.
Hem entrat dins una zona de garriga. Així mateix podem seguir un senderó i algunes fites, que ens menen a pujar per aquest coster.
No és que la ruta resulti especialment còmode. Creiem que les fites només indiquen que algú hi ha passat abans i també per ajudar a l’orientació.
Primerament caminam orientats a l’est però, seguint el perfil de les penyes i les informacions que tenim, anam mudant cap a sud. Es tracta d’arribar a una espècie de comellar, casi be un xaragall, per on ens enfilam. És una pujada feixuga, entre garriga i pedreny a lloure.
A les 10,20 h. arribam al que sembla el començament del pas de sa Madona.
Sortim del territori incòmode i passam a una zona més estable però ben igual d’empinada.
A les 10,30 h. arribam a una sitja,,,
,,,i comprovam que aquí hi arriba un camí  que ve de nord.
La nostra propera fita serà arribar al llom d’aquesta esquena, dita sa Plana o Plana de Caimari. Allà el territori serà més planer i seguint-lo arribarem al cim. Pensam que les vistes a l’altre costat de la muntanya poden millorar però, un cop que hi arribam comprovam que el pinar ens ho tapa casi be tot.
Avançar pel llom és molt més descansat i senzill. Ben aviat arribam a la zona planera que envolta el cim del puig dels Albellons.
Aquest cim, com tants d’altres, està coronat per un piló de formigó. Hi arribam a les 11,00 h. Ha resultat una pujada prou interessant i esforçada.
Reposam una estona per recobrar forces mentre gaudim de bones vistes de la zona nord de Mallorca. Estam a recer de l’oratge fred i el sol ens dona bé de ple. És un bon lloc per fer un cafetet.
Ali, Frontó, Galileu, Grau i pas de n'Arbona.
Cim de n'Ali.
A les 11,40 h. seguim el nostre camí, que no és altre que davallar.
Ho farem pel coster orientat a sud que acaba a les Planes de Son Sastre.
És una davallada gens complicada però sense camí ni fites.
El territori és accessible casi bé per tot arreu.
A les 12,10 arribam als límits de sa Comuna de Caimari, al fons d'aquest plana hi ha la paret de partió.
Anam a trobar el territori que ens permeti davallar pel comellar de Can Pipa.
No és una tasca gaire difícil, giram oest....
...i en un no res, som a dins el comellar, ...
...hi caminam una estona per aquest caminoi, ...
...fins que arribam a l’estret de Can Pipa, o d’en Baltasar.
Aquest estret està marcat per una paret de partió que tanca, fins i tot, el caminoi i que és el limit de la Comuna.
A l’altre costat d’aquesta paret altre cop caminam per un camí en mal estat. Sembla un camí de carro. Està molt malmenar i només es veu una espessa catifa de pedreny a lloure. Aquest camí està catalogat amb el número 68 del Catàleg de Camins Públics de Selva, amb el nom de “Camí del Comellar de Can Pipa”.
Només deu minuts desprès de la paret de partió ens trobam amb una tanca que barra el pas a aquest camí públic. No podem dir que ens sorprengui perquè és el segon cop que passam per aquí. El que ens sorprèn es que l’Ajuntament de Selva no faci respectar el seu propi catàleg de Camins Públics.
Saltam la tanca, molt mal menada pels aiguats, i arribam a una carrera empedrada que adorna una casa, és el vell camí. Passam de llarg. No hi ha ningú. Sabem que poc més avall ens trobarem amb una nova tanca més complicada de superar.
No ens ho han deixat gens fàcil sortir d’aquí. La porta és de ferro i molt alta. La reixeta de fil ferro, coronada amb fil de pues. Cada un ho prova per un costat diferent. A un no li ha anat gaire bé. L’hi ha vingut d’un pel no fer-se mal amb els fils de pues.
Al manco la cosa no ha passat de la pura anècdota i podem seguir el nostre camí, ara davallant per un carrer asfaltat, que ens mena entre partions d’olivars ben cuidats i, casi totes elles, amb la corresponent casa, més o manco ostentosa.
A les 12,50 h. arribam al Castellet, on hi hem deixat el cotxe.
El dia segueix clar, encara que no tant com de bon matí. Ja no fa fred.

Selva/Sóller, febrer 2017