diumenge, 23 de juliol de 2017

CAMINS DE BANYALBUFAR mirador de sa Talaia, Font des Garbell i síquia d'Abaix



CAMINS DE BANYALBUFAR
Mirador de sa Talaia, font des Garbell, Planícia i síquia d'Abaix
(28.04.2017) Un recorregut que transita per camins públics del terme de Banyalbufar, la primera part dels quals, fins arribar a Planícia, han estat oberts recentment, després d’anys de plets, i quina resolució judicial ha estat favorable als banyalbufarins, i ens beneficia, i molt, a tots els senderistes.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 30 minuts
RECORREGUT TOTAL: 10,600 km
FÀCIL
Ahir va ploure casi tot el dia, per precaució ens hem decidit a fer una volta sense gaires complicacions.
El dia és clar i una mica fred. A les 8,10 h. hem deixat el cotxe aparcat a Banyalbufar i començam la caminada. Tot d’una partim pel camí des Rafal, (sa Costa). El nom és prou explicatiu i, després de superar les primeres rampes, habilitades per el pas de cotxes, ...
...arribam al que resta del camí original, empedrat i escalonat.
Ens mena a passar vora alguns safarejos. Uns abandonats però altres en bon us i plens a vessar.
Hem guanyat alçada ràpidament i ja gaudim de les primeres vistes dels entorns de Banyalbufar.
A les 8,40 h. arribam a la barrera des Rafal. Fa anys aquesta barrera estava tancada amb pany i clau i el propietari no deixava passar. Sembla que per la via judicial i després d’anys, s’ha aconseguit el reconeixement de camí públic i el pas és franc.
Aquest camí es torna planer i ens mena a passar vora les cases, impressionants, des Rafal. No hi veiem ningú i passam de llarg.
Seguim el camí i, tot just arribant a un esperó, només cinc minuts després de deixar les cases, ...
...anam a guaitar al mirador de sa Talaia.
Cim de sa Talaia (308 m).
Es troba situada just damunt la torre de ses Animes.
La torre de ses Animes 8amb un poc de zoom).
La vista de la costa, cap a sud-oest es ample i podem veure fins i tot els cims de sa Dragonera. El dia no acaba de fer net i sembla que els niguls son més espessos. Cap a nord-est no hi tenim vistes, ens tapen les alzines.
Tornam cap al camí, ...
...seguint la ruta GR 221, ...
...que abandonam uns 350 metres més endavant. És que volem anar a veure sa font des Garbell.
Per això haurem de botar una tanca de reixeta de filferro. No ens agrada fer-ho, però no ens queda altre remei.
Seguim el camí, de carro, ...
...que ens mena cap a un mirador ample i de forma circular. Mentre ens hi atracam podem intuir, per les vistes entres els arbres, que caminam casi be pel límit dels penya-segats.
En arribar al mirador les vistes resulten del tot impactants. Estam a uns 150 metres per damunt les planes des Verger, unes cases que veim just baix nostre, vora la carretera que mena a Estellencs.
Les vistes no poden resultar més “aèries”. Sa Pedra de s'Ase.
Torre de ses Animes des del mirador.
La terrassa d’aquest mirador està coberta d’herba tendre i un gran pi l’hi dona encara més espectacularitat.
Unes passes més endavant hi ha l’ull de la font però abans ens trobam el que queda d’una mena de capelleta. El moviment del territori es fa evident amb el gran crui obert entre l’arc i la volta d’aquesta construcció.
Igualment una part del marge de sosteniment d’aquesta gran terrassa té senyals evidents que anuncien la possibilitat d’una esbaldregada general.
Son les 9,25 h. En comptes de tornar enrere, decidim seguir la síquia i arribar fins al petit safareig, en bon us i ple d’aigua.
Just a la marjada superior hi ha les restes d’una barraqueta. Suposam que la feien servir quan es conreava aquest hortet.
Per no tornar enrere pel mateix camí, ...
...decidim anar per les marjades i la garriga, orientats a l’est i, .....
.després d’una curta pujada tornam arribar al camí del GR 221.
Volem arribar a les cases de Planícia i si seguim aquesta ruta ens menarà a fer una gran voltera, així que decidim anar a trobar la ruta que va directament de les cases des Rafal a les de Planícia, pel camí de ses Collidores i, altre cop per no tornar enrere, decidim pujar entre la garriga i el bosc fins arribar al dit camí. És una travessa curta i no gaire pesada.
A les 9,40 h. arribam al camí.
No hem de fer altre cosa que seguir-lo...
...i pocs minuts més tard entram a la finca pública de Planícia.
Seguim aquest camí de carro que, de manera casi planera, ...
...ens mena a passar en front de les cases de ses Collidores i, ...
...tot seguit, arribam a les cases principals de la propietat de Planícia.
És curiosa la distribució de totes aquestes edificacions, que estan construïdes de manera que semblen un carrer de qualsevol poble.
Davant hi tenen una carrera amb unes vistes realment esplèndides. Son les 10,00 h.
Aprofitam la solitud i silenci del lloc per reposar una estoneta... és un bon lloc per fer un cafetet.
A les 10,44 h. seguim el nostre camí. La propera fita serà arribar a les cases de s’Arboçar. Per això tornam enrere, pel mateix camí d’arribada i molt poc després de passar per la casa de ses Collidores, partim per un camí que surt cap a nord.
El seguim sense cap dificultat. El camí ens mena per dins el bosc d’alzines. Això fa que perdem tota referència visual i ens deixam guiar pel propi camí.
Només a llocs molt puntuals podem guaitar i gaudir de vistes de la costa cap el nord-est.
Anam voltant el Penyal de Vela i sortim de la propietat de Planícia per entrar, altre cop a la propietat des Rafal. Son les 11,00 h.
El camí es va aclarint a mesura que avançam. És un camí de carro, casi bé planer, que ens mena cap a l’est, ...
...sempre per les faldes de la Mola de Planícia. A les 11,30 h. arribam a un braç del camí que davalla decididament, orientat a nord.
És per aquí que hem de partir per arribar al camí principal, que ens menarà a les cases de s’Arboçar. Hi arribam a les 11,45 h.
Sabem que, poc després de passar aquestes cases, hem d’abandonar aquest camí principal i travessar un boci de garriga. El lloc on heu hem de fer és molt bo de localitzar, ja que el marget està ben trepitjat i la garriga té un senderó ben marcat. No és més que dos o tres minuts el que hem de menester per arribar a un camí de carro.
Son les 11,50 h. en arribar al camí, que mor a una partió amb barrera d’una casa. Seguim aquest camí, baixant. Es veu que l’han netejat i fetes feines de manteniment no fa gaire temps.
A mesura que davallam podem gaudir, altre cop de amples vistes dels entorns de Banyalbufar. Per altre banda, el dia ha millorat molt i el sol ens acompanya.
A les 12,15 h. arribam al GR221 i tornam un bocinet enrere per arribar a la font de la Vila.
Seguim davallant pel GR221 però l’abandonam deu minuts després. Partim per un petit pujador que ens dona pas a la síquia, sembla que anomenada “d’Abaix”.
Hi ha un senderó que mena tot el temps vora l’antiga síquia i les canonades modernes que duen l’aigua a la vila de Banyalbufar.
És, sens dubtes, el millor de la volta d’avui.
Altre cop gaudim d’aquestes magnifiques vistes de les marjades de Banyalbufar i la seva infinitat de safarejos.
Tot i que som de Sóller i estam acostumats a veure laberints de conduccions d’aigua que la menen d’un safareig a l’altre, les formes tan originals d’aquest dipòsits ens resulta del tot sorprenent.
Bàsicament es tracta de safarejos fondos i, casi be tots, construïts adossats a les roques de la muntanya, de manera que només s’ha fet una o dues parets.
La majoria no son rectes, si no que tenen formes corbes a manera de arc, que acaben tancant la cavitat per recollir l’aigua.
Amb el sol i el cel tan blau que tenim ara, cada un d’aquest dipòsits d’aigua destaca clarament entre les terres de conreu. Val a dir que molts d’ells han estat reconvertits en piscines per a l’esbarjo dels seus usuaris.
A mesura que ens atracam a la vila, el senderó es fa més evident i bo de transitar.
A la seva part més baixa és prou ample i està empedrat, amb veranda de protecció.
A les 12,45 h. arribam a la vila i les conduccions d’aigua desapareixen. No ens queda més que davallar pel carrer escalonat, que ens mena a la plaça.
Arribam a la carretera i la seguim, cap a Estellencs. És a la sortida que hi tenim el cotxe.
Mentre hi anam encara gaudirem de les darreres panoràmiques d’aquest entorn de marjades i safarejos. Trobam que seria una bona iniciativa de les autoritats destinar una bona partida a restaurar tota aquesta col·lecció de safarejos abandonats i fora d’us, de manera que tot aquest entorn arribaria a la seva plenitud. Be, només és una idea...
Arribam al cotxe a les 12,50 h. Ha resultat una caminada relaxant i senzilla, però molt gratificant.

Selva/Sóller, juliol 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada