CAGADOR DE SES
GENETES - ES MOLETÓ
PENYALS DE SA CUIXERA I DE SA MEL
(09-06-2017)
Un enfilall de petites elevacions
situades entre les depressions d’Alfàbia i de Son Creus, que van des de Bunyola
fins al coll d’'Honor. Tot el recorregut és per dins finques privades,
territori de caçadors, i encara que sigui un itinerari "fàcil" en la
part física, fa falta un bon sentit de l’orientació per dur-lo endavant
TEMPS TOTAL: 5
hores 40 minuts
RECORREGUT
TOTAL: 10,300 km
DIFICULTAT
MITJANA
Sembla que hem recobrat la
bona forma física i ens decidim per una volta una mica més exigent que la de la
setmana passada. Tenim informacions d’en Pep Torrens.
Son casi be les vuit del mati quan deixam el cotxe
aparcat a la carretera de Bunyola a Orient, aproximadament al km 3. El dia és
clar i sembla que serà calorós. Ben davant nostre hi tenim les cases de Son
Creus i, al cap d’amunt de les penyes, el que serà la principal fita del dia,
el cim de la serreta d’Alfàbia, que esta il·luminada pel sol.
Haurem de davallar casi be vuit-cents metres, per la
carretera, fins arribar al portell on arranca un camí de carro, ben evident. La
barrera és tancada i l’hem de botar. No som els primers que ho fem. Les marques
resulten ben evidents.
Just començar a caminar ens trobam un forn de calç,
malmenat per la natura. Hem de seguir caminant per aquest camí que, segons
sembla, es feia servir per arribar a les diferents excavacions i mines que hi
ha en aquest redol. A estones davalla suaument per tornar a pujar.
Casi bé tot
el seu traçat és planer i acaba a un redol d’ametllers abandonats, i molts
d’ells morts. És el límit d’aquesta coma. A l’altre costat de la bardissa,
espessa i mala de superar, el nou comellar comença una clara davallada cap a
Bunyola. La finca que hi veim, està ben cuidada en contrast amb la que hem
travessat fins ara.
Son les 8,25 h. botam la bardissa per allà on ens
resulti més fàcil i creuam el territori conreat, orientats a l’oest.
Ben aviat
tornam a entrar dins territoris abandonats. Hi ha multitud de margets i arbres
caiguts i morts. La garriga és espessa i ens complica molt les tasques
d’orientació i l’avanç.
Ens resulta ben evident que no hem trobat un camí que
ens hauria de menar, sense major dificultat, per aquestes marjades.
Si que
l’orientació principal la mantenim i, després d’algunes dificultats i pujar
marges, arribam a una ample sitja i el que queda d’un porxet, que ha estat
envaït per un esbaldrec. Aquí hi trobam el camí que cercàvem. Son les 8,50 h.
Seguim pujant per aquest camí, que ben aviat es
complica prou el seguir-lo.
Casi bé ens mena fins el cap d’amunt del Cagador de
ses Genetes.
Canviam l’orientació a nord, seguint una paret de
partió fins a recobrar el camí de ferradura. Després de creuar un portell,
entram dins un territori més planer i el camí es perd definitivament per a
nosaltres.
A les 9,20 h. passam pel cim des Moletó.
Hem decidit
seguir la cresta d’aquestes muntanyes per anar guanyant els diferents cims,
mentre el territori ens ho permeti. Ben aviat, i aprofitant una clariana i una
brusca baixada a un dels colls, tenim a la vista la mola del cim de la serreta
d’Alfàbia.
Si fins ara una de les traves més importants era la
garriga i els pins morts i caiguts, sembla que a partir d’aquí tindrem una
estona de caminar relaxant.
Després de davallar per unes penyes, sense grans
dificultats, ...
...hem arribat a una paret de partió, impressionant pel seu bon estat
i la seva gruixa.
Paral·lel a ella hi han fet una pista forestal nova. Els
troncs tallats dels pins que feien nosa estan acaramullats.
Aquí hi fan una
feina important.
Caminar per aquesta pista resulta agradable després de les
dificultats superades avui. La serreta d'Alfàbia, al fons.
A les 10,00 h. passam a l’altre costat d’aquesta
paret i creuam un camí més antic, que puja de les cases de Son Creus.
Segons
les informacions, hauríem de seguir aquest camí però ens decidim per envestir
la pujada directament, sense perdre altura. El territori ens sembla accessible
i, curiosament, la garriga no és tan espessa ni desagradable.
L’alzinar no és gaire espès, però abastament per
tapar les referències visuals.
Acabam damunt un esperó al peus de les penyes,
la cota 542. Sembla que estam encinglats però l’idea de tornar enrere per perdre
altura no ens entusiasma.
Basta una primera ullada per localitzar una
encletxa accessible i gens arriscada,
que ens permet arribar a una nova zona d’alzinar, molt empinat però accessible.
Son les 10,20 h., ens toca caminar costa a través
d’aquest alzinar i anar guanyant altura segons ens ho permet el territori.
Ben
aviat tenim la nostra recompensa. Sortim de l’alzinar i ens encaram a una zona
de rocam, ple d’encletxes i alzines esquifides.
Som a la recta final. Seguim sense veure el cim, però
per la brúixola deduïm la seva ubicació.
Superar les roques no és problema
considerable i tret d’alguna grimpada una mica més esforçada que les altres,
...
...arribam al cim sense majors contratemps.
Bé, no anam al cim geodèsic, primer
anam a l’esperó més a l’oest, per tal de gaudir de millors vistes mentre
berenam. Son les 10,40 h.
Les vistes de la zona envoltant Bunyola son
espectaculars.
Palma i el seu port es dominen clarament. També gaudim de la
vista de casals més arraconats que no es veuem tan fàcilment.
Fins i tot veure
passar el tren de Sóller resulta tot un espectacle.
El dia es manté clar i la calor és considerable.
Pujant hem sofert dels seus efectes i ara, sense el recer de les ombres, encara
resulta més evident. És un bon lloc per fer un cafetet.
Seguim la nostra ruta i passam pel cim.
Des d’aquí podem
veure el penyal de sa Cuixera i la serra d'Alfàbia, a nord, i el de sa Mel a nord-est. Son els
nostres següents objectius.
Davallam de la cresta per allà on ens resulta més
senzill i arribam a una zona planera amb evidents senyals dels carboners. Ho havíem
comentat mentre pujàvem, el bosc té totes les senyals d’haver sofert el
pas dels carboners però no havíem trobat ni barraques ni sitges, tret de les
vistes molt més avall. Aquí és clar que hi havia concentrat tot el personal.
Restes de barraques son freqüents i els camins de carro ben evidents.
Per arribar al penyal de sa Cuixera no fem més que
seguir el camí de carro fins arribar a un creuer, on partim cap a nord-oest,
mentre el camí per on hem vingut es manté cap a nord-est.
A les 12,00 h. arribam al cim del penyal de sa
Cuixera.
Complert l’objectiu, tornam pel mateix camí fins al creuer i seguim
cap a nord-est.
Aquest camí ens ha de menar a voltar...
...el penyal de sa Mel (al fons).
A les 12,30 h. partim, per dins el bosc, a pujar el
cim d’aquest penyal.
Haurem de fer un parell d’intents i acabar amb una
grimpada considerable per poder assolir el cim. Hi arribam a les 12,50 h.
Si les vistes des del cim del penyal de sa Cuixera
son cap a la vessant oest i a dins la vall d’Alfàbia, les del de sa Mel son cap
a la vessant nord-est, casi bé cap a les cases d’Honor i, al fons, hi veiem el
rosari de cims de la serra d’Alfàbia.
A les 13,00 h. creuam el portell amb barrera, tancat
amb cadenat, i encaram el darrer boci de la caminada d’avui.
Primer passam a
prop de més restes d’edificacions dels carboners i acabam per una pista,
formigonada a les corbes, ...
...que davalla fent ziga-zagues per dins l’alzinar.
Resulta molt curiós com la grava del camí, que ens sembla reciclada, està
mesclada amb gran quantitat de vidres. En els redols on hi arriba el sol,
l’efecte de les lluentors té el seu atractiu.
A les 13,30 h. arribam al portell que ens dona accés
a la carretera de Bunyola a Orient. Som al km 4, per tant ens toca caminar casi
bé un quilòmetre per carretera.
Arribam al cotxe a les 13,40 h. ben acalorats i
satisfets de les vistes que hem gaudit d’aquesta serreta, casi bé ignorada.
Selva/Sóller, juliol 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada