dilluns, 30 de gener de 2017

CORNADOR GRAN pel camí Vell de Cúber, el Barranc, s'Arrom i el pas de sa Servera



CORNADOR GRAN
pel camí Vell de Cúber, el Barranc, s'Arrom i el pas de sa Servera
(30-12-2016)
Una volta llarga amb gairebé 900 metres de desnivell, el que la converteix en una ruta difícil. Pensada per celebrar el nostre desè aniversari com a "grup" i la nostra sortida 258 plegats.
TEMPS TOTAL: 7 hores i 15 minuts (5 h 50 m en moviment)
TOTAL RECORREGUT: 18,360 km
DIFÍCIL
Casi bé dia per dia, avui complim deu anys de caminades plegats. Varem començar un 29 de desembre de 2006. Ho celebrarem, a la nostra manera, fent una caminada semblant a la que férem aquell dia. Les diferències son, tanmateix, considerables. Aquell dia només pujàrem pel camí del Barranc, fins arribar a la coma de Son Torrella, passant prop de les cases de l’Ofre. Avui, en canvi, farem una caminada molt més exigent. Per això és que hem aconseguit les claus i el permís per passar per la finca de s’Arrom.
A les 8,15 h. deixam el cotxe aparcat a Biniaraix i començam la caminada. El dia és clar del tot, com ve passant aquestes darreres jornades, però fa una fretada mala d’aguantar.
Ens dirigim directament cap al torrent del Barranc. Les primeres vistes dels dos Cornadors resulten prou explicites del que ens espera, casi bé una pujada de 900 metres. Poques caminades a Mallorca permeten superar aquesta diferencia d’altitud.
A les 8,25 h. creuam el Primer Pont. El torrent mena un cabal discret d’aigua, majorment provocat per les aportacions de la font des Cas Patró Lau. Envestir les primeres costes empedrades d’aquest camí sempre resulta una mica descoratjador. És una tirada casi bé recte, amb coster empinat i, avui, les pedres ben humides per la rosada. Caminam sense presses gaudint de les vistes que, encara que conegudes, ens sorprenen altre cop.
Pocs minuts més tard passam vora el camí que farem servir en davallar.
I a les 8,35 h. agafam el Camí Vell de Cúber, que és per on pujàrem avui. Aquest camí pot ser sigui manco conegut. Està més malmenat i no te tant “d’encant”.
Les costes son més empinades però les vistes son totalment diferents.
Ens mena a caminar molt més a prop dels Cornadors incrementant la sensació d’enormitat d’aquestes dues penyes.
Així mateix passam pel cap baix d’un enorme xaragall que te el seu inici al tall que separa els dos Cornadors.
A les 9,00 h. abandonam el camí per arribar fins a la cova de ses Alfàbies.
Bé, de fet no és més que una gran balma i d’alfàbies només n’hi ha una. Cal esmentar que qualque “artista” es va entretenir en esculpir una mena de cara (més be caricatura) humana a un dels degotissos.
Satisfeta la nostre curiositat, retornam al camí i envestim les darreres costes per poder arribar al coll d’en Se.
Son les 9,30 h. Particularment pensam que el nom original devia ser “coll de s’Era” que és el que hi ha just al coll, un rotllo d’era. Un lloc molt apropiat per ventar-hi el gra que, ben segur es conreava a les marjades de Can Catí, Can Silles o Can Sivella.
Ara ens ve una estoneta de baixada i bon caminar. Sempre entre olivars ens atracam al gorg de Can Catí.
Un bon bocí de camí enfora sentim cantar l’aigua que hi cau. Només estarem quinze minuts per arribar-hi.
Deixam enrere el torrent i seguim pujant, ara ja per l’únic camí que ens menarà fins a l’Ofre. El camí, “superconegut” i ben empedrat ens mena als peus de les timbes que tanquen aquest barranc pel seu costat est.
És a aquestes darreres marjades d’olivar on hi troban el conegut personatge “en Gori des Barranc”. Un conegut de la infantesa i gran enamorat d’aquesta contrada.
La pujada es fa llarga i feixuga.
Vista del Barranc
Tenim ben a la vista el nostre objectiu d'avui
Qualcú ha comptat 1.932 escalons
Cap dels dos passam pels nostres millors moments.
Encara arrosseguem les restes dels constipats que hem patit i ens veiem obligats a fer repetides aturades per recobrar l’alè.
A les 10,30 h. tenim a la vista el Salt dels Cans.
El torrent de l’Ofre mena aigua i algunes persones aprofiten per davallar pel llit del torrent, ajudats per cordes.
Son les 10,40 h. en arribar al mateix mirador on hi berenàrem fa DEU anys.
La foto de fa 10 anys. També hi berenàrem en celebrar els cinc anys de caminades. Ens ha costat arribar fins aquí. Hi fa un bon sol però hi corre un oratget gelat molt desagradable. No ens podem enredar gaire perquè encara ens manca una bona tirada, per arribar al cap d’amunt del Cornador Gran.
En condicions normals, aquesta pujada resulta d’allò més agradable. Puig de Lofra.
El caminet marca moltes llaçades que fan la pujada prou dolça.
Al mateix temps, les vistes sobre la petita vall de l’Ofre son encisadores.
Encara més en un dia com avui, tan clar i amb el sol lluent a ple.
Però per a noltros dos ens resulta prou feixuga i llarga.
Les aturades son cada cop més espesses i fa una bona estona que no tenim gaires ganes de rallar.
A les 11,25 h. arribam al llom de la muntanya. Ara veiem a l’altre costat, mirant cap a l’oest, les marjades i cases de s’Arrom.
Noltros, primer, arribam al cim del Cornador Gran...
...i al mirador d’en Xim Quesada, on hi berenam. Hi arribam 10 minuts després.
Aquest mirador és un dels més impressionants de Mallorca. Casi be CINC-CENTS metres en caiguda vertical, a sobre del coll d’en Se. Les vistes son del tot aèries i abasten tota la vall de Sóller, Biniaraix, Fornalutx i gran part de la Serra.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 12,10 h. seguim el nostre camí.
Per no tornar enrere, decidim voltar el Cornador, ...
...per anar directament a trobar el camí que mena a s’Arrom. És la nostre petita dosi d’aventura d’avui.
A les 12,25 arribam a les barreres. Fent servir la clau podem passar a l’altre costat. Jo en tenc un record un tant esborrat d’aquest bosc perquè era una excursió habitual entre els joves de Sóller, pujar per s’Arrom i davallar pel Barranc. En Llorenç no hi ha passat mai.
El primer que ens sobta son les penyes del costat sud. Una murada casi bé llisa, d’un bon grapat de metres d’alçada.
Tenim ben a la vista les cases de s'Arrom, ...
...just al caire dels penya-segats. 
El caminet ens mena a entrar dins el bosc d’alzines, a força de fer un seguit de ziga-zagues. Tan aviat com entram dins el bosc caminam per un antic camí de carro. Les obres d’aprofitament d’aquest bosc son nombroses. Les típiques que trobam a altres boscos, forn de calç, rotllos de sitja, barraques de carboners, diferents braços de camí de carro per facilitar la treta de llenys i dels productes acabats.
És una passejada prou agradable i relaxant.
Tant que ens passam de llarg la font de ses Piquetes i acabam fent una voltera per no haver vist el caminet que mena directament a les cases.
Marjades de conreu

Hi arribam a les 13,00 h.
Estan tancades i no ens hi enredam gaire.
La davallada és prou espectacular.
El camí s’enrosca sobre ell mateix, encaixonat entre dues penyes, ...
...per tal d’aconseguir superar aquest escaló de roca casi vertical.
Avançam aviat, davallant, i a les 13,40 arribam al portell per on arriben els que venen de Sóller. Noltros hem de seguir davallant per aquest coster per arribar al camí del pas de sa Servera.
Seguim davallant per aquest camí de carro i, a les 13,50 h. a un redol on hi ha un parell de cases relativament modernes, el Racó de sa Regana, hi trobam el començament del camí.
És bo de seguir perquè es veu arreglat i hi han posat ciment per facilitar el caminar. Ens sorprèn una mica aquesta millora.
Ara caminam una mica més aviat i animats. Seguim davallant i intuïm que la fi no és gaire llunyana.
Sorprenentment, quan  manco ens ho esperam, ens trobam un entrebanc. El pas l’han tancat amb reixa metàl·lica i filferro de pues. Ara entenem perquè el caminet està arreglat. L’amo de l’olivar hi ve a caçar i no vol que hi passi gent. Dubtem molt de la legalitat d’aquest tancament, perquè aquest camí era molt emprat per la gent que pujava a feinejar al bosc de s’Arrom, que es torbarien poc manco d’una hora per arribar-hi des de Sóller.
Son les 14,05 h. Sense cap càrrec de consciencia botam aquesta tanca i seguim pel pas de sa Servera...
...i pel camínet. Ben aviat arribam a les primeres marjades d’olivar. Ja som a la part baixa de les penyes que envolten s’Arrom.
El caminet ha seguit el perfil de les faldes del Cornador Petit i ha anat girant cap a l’est.
A les 14,20 h. entram dins un olivar totalment abandonat. Avançar resulta molt complicat i es tracta de no perdre altura, cercant els llocs manco bruts de garriga.
Haurem de travessar tres xaragalls. El darrer, el més gran, és el de Can Ribera.
Aquest xaragall te el seu inici just a la vora del cim del Cornador Petit.
A les 14,40 h. entram dins olivars ben arreglats...
...i seguim els caminois per anar davallant, de marjada a marjada,...
...de porxo en porxo. Els dos anam ben “tocats”. L’esforç ha resultat una mica massa gran, i la nostra condició física no era la millor per aquesta ruta.
A les 15,10 h. arribam al camí del Barranc.
Ho celebram amb sincera alegria. No estarem més que cinc minuts davallant amb molt de seny, per por de llenegar, per aquestes pedres lluentes i banyades, per arribar al Primer Pont del camí del Barranc.
Les darreres vistes de Biniaraix, envoltat de conreus, ajuden a serenar els nostres ànims, després d’aquesta celebració.
A les 15,30 h. arribam al cotxe.
 Selva/Sóller, gener 2017